Llengües itàliques: diferència entre les revisions
m r2.7.2) (Robot modifica: uk:Італьські мови |
m Robot afegeix: io:Italika lingui |
||
Línia 35: | Línia 35: | ||
[[ia:Linguas italic]] |
[[ia:Linguas italic]] |
||
[[id:Bahasa Italik]] |
[[id:Bahasa Italik]] |
||
[[io:Italika lingui]] |
|||
[[is:Ítalísk tungumál]] |
[[is:Ítalísk tungumál]] |
||
[[it:Lingue italiche]] |
[[it:Lingue italiche]] |
Revisió del 19:15, 9 ago 2012
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
Les llengües itàliques són un grup centum de les llengües indoeuropees. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica i la llatinofalisca (on es va originar el llatí, origen al seu torn de totes les llengües romàniques). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten del segle XII aC.
Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del llatí, són l'osc (famós per les inscripcions de Pompeia), l'umbre (parlat al nord) i el falisc. Tots presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, sobretot de l'etrusc.