Llengües itàliques: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot modifica: uk:Італьські мови
m Robot afegeix: io:Italika lingui
Línia 35: Línia 35:
[[ia:Linguas italic]]
[[ia:Linguas italic]]
[[id:Bahasa Italik]]
[[id:Bahasa Italik]]
[[io:Italika lingui]]
[[is:Ítalísk tungumál]]
[[is:Ítalísk tungumál]]
[[it:Lingue italiche]]
[[it:Lingue italiche]]

Revisió del 19:15, 9 ago 2012

Aquest article tracta sobre les llengües itàliques. Vegeu-ne altres significats a «Itàlic (rei)».

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indoaris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Les llengües itàliques són un grup centum de les llengües indoeuropees. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica i la llatinofalisca (on es va originar el llatí, origen al seu torn de totes les llengües romàniques). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten del segle XII aC.

Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del llatí, són l'osc (famós per les inscripcions de Pompeia), l'umbre (parlat al nord) i el falisc. Tots presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, sobretot de l'etrusc.

Plantilla:Esborrany de llengua indoeuropea