Concertino per a dos pianos (Xostakóvitx)
El Concertino per a dos pianos en la menor, op. 94, fou composta per Dmitri Xostakóvitx el 1953 i estrenada el 8 de novembre de 1954 a la Sala Gran del Conservatori de Moscou amb Al·la Maloletkova i Maksim Xostakóvitx, fill del compositor i dedicatari de l'obra. El Concertino té un únic moviment i té una durada aproximada de 8 minuts.[1]
Moviments[modifica]
- Adagio – Allegretto – Allegro
Origen i context[modifica]
Xostakóvitx havia compost una altra obra per a dos pianos el 1922, la Suite per a dos pianos. Aquesta vegada va compondre un Concertino per interpretar amb el seu fill Maksim, de quinze anys, que el va interpretar juntament amb la seva companya d'estudis Al·la Maloletkova a l'Escola Central de Música.[2] Durant els anys trenta, Xostakóvitx havia treballat com a pianista acompanyant pel·lícules mudes a les sales de cinema. Aquesta obra intenta recuperar aquell ambient, amb un caràcter dinàmic i evocador d'escenes de l'època.[3]
Música[modifica]
El primer piano apareix com a solista, mentre que el segon pren el paper d'orquestra acompanyant. El Concertino consta d'una breu introducció a l'Adagio seguit per una secció d'Allegretto amb insercions de l'Adagio. La melodia enganxosa apunta a l'estil neoromàntic tardà del compositor. El treball ha estat gravat moltes vegades, inclosa una per Xostakóvitx juntament amb el seu fill Maksim.[4][5]
Referències[modifica]
- ↑ «Catàleg d'obres de Dmitri Xostakóvitx» (en anglès). Sikorski Musikverlage Hamburg. [Consulta: 4 juliol 2024].
- ↑ Fay, L.E.. Shostakovich: A Life (en eslovac). Oxford University Press, 2000, p. 193 (ACLS Humanities E-Book). ISBN 978-0-19-518251-4.
- ↑ Ripoll, José Ramón. «Programa de mà» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ schostakowitsch.de
- ↑ Gustav Lübbe. Schostakowitsch. Sein Leben, sein Werk, seine Zeit, 1995. ISBN =3-7857-0772-X.
