Vés al contingut

Quartet de corda núm. 8 (Xostakóvitx)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 8
Títol originalString Quartet No. 8 in C Minor (en) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcomposició per a quartet de corda Modifica el valor a Wikidata
TonalitatDo menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorDmitri Xostakóvitx Modifica el valor a Wikidata
Creació1960 Modifica el valor a Wikidata
Opus110 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióviolí, viola i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena2 octubre 1960 Modifica el valor a Wikidata
EscenariSant Petersburg Modifica el valor a Wikidata, Rússia Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretQuartet Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 725265f4-4b9e-46d2-832b-50b0466f1b6f Modifica el valor a Wikidata

El Quartet de corda núm. 8 en do menor, op. 110, va ser compost per Dmitri Xostakóvitx el juliol de 1960. Va ser estrenat pel Quartet Beethoven (Dmitri Tsiganov, Vassili Xirinski, Vadim Borissovski, Serguei Xirinski) el 2 d'octubre de 1960 a la Sala Glinka de Leningrad. El va dedicar a la memòria de les víctimes del feixisme i la guerra. També es coneix com el Quartet Dresden.[1]

Estructura

[modifica]

L'obra té cinc moviments amb una durada aproximada de 19 minuts:

  1. Largo (attacca)
  2. Allegro molto (attacca)
  3. Allegretto (attacca)
  4. Largo (attacca)
  5. Largo

Origen i context

[modifica]

Hi ha un període de tres mesos entre la creació dels Quartets núm. 7 i 8. El darrer va ser elaborat de manera quasi immediata durant l'estiu de 1960 a Dresden, com una activitat de lleure. Xostakóvitx havia viatjat a aquesta ciutat de la República Democràtica Alemanya per col·laborar amb el director de la pel·lícula Cinc dies, cinc nits en la creació de la banda sonora. Durant les pauses que li deixava aquest "projecte" (una obra de poca importància per a un film que es va estrenar l'any següent i del qual només en queda una petita part), en un breu període de tres dies, del 12 al 14 de juliol, va concebre una de les seves obres més significatives d'aquesta etapa, el Quartet núm. 8.[2]

Xostakóvitx va escriure en el primer full de la partitura «Dedicat a la memòria de les víctimes del feixisme i de la guerra». Malgrat tot, la seva filla Galina ha comentat en nombroses ocasions que quan el seu pare va finalitzar aquest quartet, va dir: «M'ho dedico a mi mateix». Aquesta afirmació, tenint en compte el programa temàtic que el fonamenta, resulta completament comprensible. L'obra es presenta com una mirada al passat, un resum dels anys dolorosos i complicats que va viure, desenvolupat amb una determinació impressionant, una força expressiva extraordinària i una confiança que feia temps que no apareixia en les seves composicions.<ref name="González Mira">

Arranjaments

[modifica]
  • Per a quatre mans d'Anatoli Dmitriev.
  • Per a quartet de saxos de Clemens Arndt.
  • Per a octet de vent (0,2,2,2 - 2,0,0,0) de Dmitri Smirnov.
  • Per a quintet de vent de Mark A. Popkin.
  • Per a orquestra de corda de Rudolf Barxai (op. 110a), de Saulius Sondeckis, Lazar Gozman, Mats Liljefors, Rudolf Baumgartner, Yuri Tsiryuk, Iordan Dafov i Lucas Drew.
  • Per a orquestra de corda amb timbals d'Abram Stasevich.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Catàleg d'obres de Dmitri Xostakóvitx» (en anglès). Sikorski Musikverlage Hamburg. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2020. [Consulta: 3 gener 2021].
  2. ↑ González Mira, Pedro. «Programa de mà» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 3 gener 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quartet_de_corda_núm._8_(Xostakóvitx)&oldid=34268473»