Lady Macbeth de Mtsensk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lady Macbeth de Mtsensk / Katerina Izmàilova
Lady Macbeth of the Mtsensk District.jpg
Svetlana Sozdateleva com a Katerina Izmàilova
Títol original Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda / Katerina Izmàilova
Compositor Dmitri Xostakóvitx
Llibretista Aleksandr Preis
Llengua original rus
Font literària narració de Nikolai Leskov
Gènere Novel·la curta
Actes quatre
Catalogació op. 29
Estrena absoluta
Data estrena 22 de gener de 1934 / 1962
Escenari teatre del Palau Mikhàilovski de Sant Petersburg
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 28 de desembre de 1965 (versió revisada); 13 de maig de 2002 (versió original) (estrena a Espanya de les dues versions)
Modifica dades a Wikidata

Lady Macbeth de Mtsensk, op. 29, és una òpera en quatre actes de Dmitri Xostakóvitx, amb llibret d'Aleksandr Preis, basat en una narració de Nikolai Leskov. S'estrenà al teatre del Palau Mikhàilovski de Sant Petersburg el 22 de gener de 1934. El 1962, l'autor va estrenar-ne una versió revisada, amb el títol de Katerina Izmàilova, amb un nou número d'opus.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Amb llibret del matex compositor i d'Aleksandr Preis, i basada en una novel·la de Nicolai Leskov, narra en quatre actes el drama de Katerina Izmàilova, una dona que viu insatisfeta amb el seu marit, Sinovi, un home sense caràcter, i el seu sogre, Borís, un personatge despòtic. Katerina s'enamora d'un treballador de la hisenda, Serguei, que utilitza la dona per satisfer els seus desitjos de prosperar. La protagonista no dubtarà d'assassinar el seu sogre i el seu marit per obtenir la llibertat i l'amor de Serguei, que al final la traeix.[1]

Xostakòvitx només tenia 26 anys quan decideix posar música a un argument arriscat i poc habitual. És a dir, uns personatges mesquins i sense escrúpols en un fosc lloc de la Rússia més profunda, on tot és fastig i sexualitat reprimida. El resultat és una obra que reivindica la llibertat sexual mentre les instàncies oficials tractaven el sexe com una cosa exclusivament orientada a la fecunditat. L'estat soviètic feia tot el possible per posar els impulsos sexuals al servei del creixement de la nació. L'òpera de Xostakòvitx també és una denúncia contra la situació humiliant de la dona a Rússia. No és d'estranyar llavors la persecució que va rebre de Stalin.[2]

Representacions[modifica | modifica el codi]

La versió original de Lady Macbeth de Mtsensk es va estrenar el 1934 al teatre Mali de Leningrad i va obtenir un gran èxit i es va representar més de cent vegades, fins que el 28 de gener del 1936 en el diari Pravda va aparèixer un article, titulat Caos en lloc de música, que s'atribueix a Stalin. En l'article es desacreditava l'obra per raons estètiques i morals, ja que no s'ajustava als imperatius del realisme socialista soviètic.[1]

Després d'aquesta sentència del diari oficial del règim, i després de saber que a Stalin no li havia agradat gens la seva obra, Xostakóvitx va passar a ser un músic «sospitós» que va haver de renunciar públicament a fer música «decadent» i contrària als ideals del règim, Va rebre l'anatema d'«enemic del poble» per la burocràcia cultural estalinista arribant a témer per la seva vida. Va pensar que l'esperava el mateix destí que dos dels seus amics, Tukhatxevski i Meierhold, (genis del teatre) que van ser deportats i executats. Finalment va ser absolt, però les seves obres ja havien estat eliminades de tots els teatres d'òpera i sales de concert. Fins a la mort de Stalin el 1953, les seves obres van patir sempre les dures crítiques dels mitjans del règim.[2]

A Catalunya aquesta versió revisada es va estrenar al Liceu de Barcelona el 28 de desembre de 1965. La versió original no s'hi va fer fins a l'any 2002.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «El Liceu estrena 'Lady Macbeth de Mtsensk', de Xostakòvitx». teatral.net.
  2. 2,0 2,1 Sanz, Paloma. «Música en lugar de caos» (en castellà). brioclasica.es. [Consulta: 27 febrer 2016].
  3. (castellà) ALIER, Roger. Guia universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1

Vegeu també[modifica | modifica el codi]