Vés al contingut

Batalla de Rubinat

Infotaula de conflicte militarBatalla de Rubinat
Guerra Civil Catalana
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data21 i 22 de juliol de 1462
Coordenades41° 37′ 27″ N, 1° 19′ 13″ E / 41.62404°N,1.32025°E / 41.62404; 1.32025
LlocRubinat, Ribera d'Ondara, la Segarra
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria reialista
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Gran Generalitat de Catalunya
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan d'Aragó Roger d'Erill
Jofre de Castre Pinós
Forces
2.000 1.800
Baixes
700
Cronologia

La batalla de Rubinat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents

[modifica]

El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritats locals que fer doncs les dues autoritats eren legítimes però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[1] a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre que els revoltats l'assetjaven la Força Vella[2] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[3]

El rei veient la situació va penetrar al Principat sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per prendre Tàrrega.

Batalla

[modifica]

La Host del Consell del Principat i el castlà de Cervera, amb gent de la Segarra i l'Urgell van reunir-se a Lleida per acudir a l'encontre de Joan el Gran, qui a la vegada va enviar el seu exèrcit a Balaguer,[4] comandat pel seu fill il·legítim Joan d'Aragó, l'arquebisbe de Saragossa.

Vuitanta genets de Joan van fer una ràtzia per Cervera enduent-se nombrosos animals i un nombrós contingent català els sortí a l'encontre, i aconseguiren refugiar-se al castell de Rubinat, on quedaren assetjats i acudiren més homes. Per salvar als assetjats Joan va enviar quatre-cents homes a cavall i cinc-cents peons[4] combatent els exèrcits a Rubinat del 21 i el 22 de juliol de 1462.[5]

Joan Aimeric obrí les portes de la vila[6] i els reialistes van llançar-se sobre les forces del Principat. El rei Joan II capturà els principals caps de l'oposició, entre ells Roger d'Erill i Jofre de Castre Pinós, que morien executats el 1463.

Conseqüències

[modifica]

Tàrrega caigué en mans reialistes a finals de juliol,[7] i el Consell del Principat, veient que una república sense suport extern era inviable,[8] comença a oferir el Principat a candidats que, 50 anys després del Compromís de Casp, tenen ni que sigui molt indirectament, algun dret a regnar Catalunya. En 1462, es va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos, enemics de Joan el Gran i de Gastó IV de Foix.

Referències

[modifica]
  1. Francesc Xavier Hernàndez, Història Militar de Catalunya
  2. «Batalla de Rubinat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Pedres de Girona, El setge de la Força del 1462 «Enllaç».
  4. 4,0 4,1 Rovira i Virgili, 1931, p. 531.
  5. Dalmau, Rafael. Els castells catalans. vol.6. Rafael Dalmau Editor, 1979, p. 713. ISBN 8423201570. 
  6. Bach i Riu, Antoni. Bellpuig d'Urgell i la seva antiga Baronia al Pla d'Urgell. F.S.V.C., 1972, p. 85. 
  7. Costafreda i Puigpinós, Virgínia «Violant de Cabrera, senyora del castell de Concabella, una noble promotora artística al voltant de l’any 1500». Miscel·lània cerverina, 24, 2020, pàg. 38 [Consulta: 7 desembre 2022].
  8. (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia «Enllaç».