Eta de la Verge
Eta de la Verge (η Virginis) és un sistema estel·lar triple de magnitud aparent +3,89, en la constel·lació de la Verge.[8] El component principal Eta de la Verge Aa s'anomena Zaniah.
Nom[modifica]
El nom de Zaniah prové de l'àrab Az-Zawiyah i significa «l'angle». Per la seva banda, a la Xina era coneguda com a Tso Chih Fa, «la de l'esquerra que manté la Llei».[9]
Característiques[modifica]
Distant 250 anys llum del sistema solar, Eta de la Verge és un sistema estel·lar triple, si bé els seus components no poden ser resolts amb telescopi. L'estel primari està classificat com subgegant blanc de tipus espectral A2IV.[8] Té una temperatura efectiva de 9756 K[10] i una lluminositat que pot ser 130 vegades superior a la del Sol.[11] La seua massa estimada és de 2,68 masses solars[12] i gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació projectada de 18 km/s.[13]
Aquest estel posseeix un company proper, revelat per l'espectrògraf, amb una massa 2,04 vegades major que la del Sol.[12] La separació mitjana de les components d'aquest binari és de 0,5 ua, i el període orbital és de 72 dies.[11]
El sistema compta amb un tercer estel, visualment a 0,12 segons d'arc del binari, cosa que equival a una distància de 10 ua.[11] Aquest acompanyant té una massa un 66 % major que la massa solar i tarda 13,1 anys el completar una òrbita entorn del binari.[12] Es pensa que les tres components poden ser de tipus espectral A. El sistema presenta un contingut metàl·lic igual a 2/3 del que té el Sol ([Fe/H] = -0,17).[11][10]
Eta de la Verge està molt prop de l'eclíptica així com de l'equador celeste, i està situada 5º a l'est del equinocci tardorenc.[11] Pot ser ocultada per la Lluna i rares vegades per planetes. L'última ocultació per un planeta va ser a càrrec de Venus el 27 de setembre de 1843, qui l'ocultarà de nou el 19 de novembre de 2445.
Referències[modifica]
- ↑ «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, juliol 1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
- ↑ Dimitri Pourbaix «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, setembre 2004, pàg. 727–732. DOI: 10.1051/0004-6361:20041213.
- ↑ 7,0 7,1 «A spectroscopic and photometric study of the Ap stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1967, pàg. 21–59. DOI: 10.1086/190162.
- ↑ 8,0 8,1 eta Vir -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
- ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ 10,0 10,1 Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and AstrophysicAstronomy and Astrophysics. A71.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Zaniah (Stars, Jim Kaler)
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Tokovinin, A. «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. pp. 925-938.
- ↑ Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics. A120.
