Eumènides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les tres fúries castigant Orestes, per William-Adolphe Bouguereau

Eumènides (Eumenidae, Εὐμενίδες), o Erínnies (Erynnyes) i pels romans Fúries (Furiae) o Dires (Dirae) foren la personificació de les causes pronunciades contra un criminal. Erinnys derivaria del grec ἐρίνω ορ ἐρευνάω i seria el nom d'una deessa que buscava als criminals. Eumènides volia dir "el bon significat" i es va usar per primer cop amb l'absolució de Orestes per la cort de l'areòpag. La paraula "fúria", per contra, fa referència a un dels efectes que causaven en les seves víctimes: embogir de furor.

Sorgiren de la sang d'Urà quan va ser castrat per Cronos, i el seu nombre era indeterminat. Posteriorment, el poeta romà Virgili (probablement treballant sobre una font alexandrina) en va identificar tres: Al·lecto ("la implacable", que apareixia a la seva Eneida), Megera ("la gelosa") i Tisífone ("la venjadora de la mort"). Els seus cabells estaven cenyits amb serps, els seus ulls ploraven sang, i la seva aparença era espantosa. A vegades eren representades amb ales de rat-penat o ocell, o amb el cos d'un gos.

Castiguen aquells que intenten alterar l'ordre establert, ajudant a Nèmesis, i torturen els condemnats per haver estat criminals en vida (les seves tortures van ser incorporades a les de l'infern en segles posteriors pels cristians). Pronunciar el seu nom era un tabú, per por d'invocar-les, per això van rebre diferents noms eufemístics. Se'ls retia culte mitjançant sacrifici d'ovelles negres (imatge heretada també pel cristianisme).

Apareixen en diverses obres de ficció, com la Divina Comèdia de Dante, els quadres de Francis Bacon o en diversos còmics.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eumènides