Les eumènides

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'arts escèniquesLes eumènides
Tipus obra de teatre
Autor Èsquil
Llengua original grec antic
Gènere tragèdia grega
Personatges
Personatges Pítia, Apol·lo, Orestes, Clitemnestra, Eumènides i Atena
Estrena absoluta
Data 458 aC
Més informació
Internet Broadway Database Show 11054
Modifica les dades a Wikidata
El remordiment d'Orestes, de William-Adolphe Bouguereau

Les eumènides -Ευμενίδες (grec)- és la darrera obra de L'Orestea d'Èsquil. Les erínnies, innombrables, per això s'utilitza l'eufemisme eumènides ('benèvoles'), són les dees de la venjança que persegueixen Orestes per la mort de la seva mare Clitemnestra. L'escena es desenvolupa al santuari de Delfos, temple principal d'Apol·lo, i després passa a Atenes.

Personatges[modifica]

Introducció[modifica]

Les eumènides és l'obra final de L'Orestea, en què Orestes, Apol·lo i les Erínnies compareixen davant un jurat d'atenesos a l'Areòpag per decidir si l'assassinat de Clitemnestra per part del seu fill, Orestes, el fa mereixedor del turment que li han infligit.

Drama[modifica]

La Pítia del temple de Delfos és qui fa la introducció. Allà es troba Orestes, que ve a Delfos per rentar la seva culpa per haver mort la seva mare Clitemnestra. Adormides al costat seu, hi ha les terribles i innombrables erínnies: les eumènides, deïtats ctòniques que vengen el parricidi i el matricidi. Ell, per instigació de la seva germana Electra i del déu Apol·lo, ha mort la seva mare, Clitemnestra, que va assassinar el seu pare, el rei Agamèmnon, qui alhora havia mort la seva filla Ifigènia. Orestes troba refugi en el nou temple d'Apol·lo a Delfos, i el déu, incapaç d'alliberar-lo de la molesta ira de les fúries, l'aconsella que fugi a Atenes, sota la protecció d'Hermes, per sotmetre's al judici de la dea Atena. Mentrestant, el déu llança un conjur sobre les fúries que el persegueixen, per retardar-les.

Apareix el fantasma de Clitemnestra assassinada, que desperta les dorments erínnies, instant-les que continuïn perseguint Orestes. La primera aparició en escena de les erínnies és terrible: canten alhora a mesura que es desperten el désmios hymnos, un cant que encadena màgicament l'objecte de castigar Orestes. I busquen l'olor de la sang que les portarà a seguir el rastre d'Orestes.