Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesExèrcit del Principat de Catalunya
Insignia Sant Jordi.PNG
Ensenya de l'Exèrcit del Principat de Catalunya
Data de lleva 9 de juliol de 1713
Dissolució 13 de setembre del 1714
País Espanya
Comandants
Comandant Antonio de Villarroel y Peláez
Mare de Déu de la Mercè
Guerres i batalles
Guerra de Successió Espanyola
Setge de Barcelona
Batalla de Talamanca
Modifica dades a Wikidata

L'Exèrcit del Principat de Catalunya fou un exèrcit creat per les Autoritats de Catalunya el 9 de juliol de 1713.

Després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet[1] les Autoritats de Catalunya. L'exèrcit estava format per 10.000 tropes regulars.

El mateix 9 de juliol de 1713 les Autoritats de Catalunya havien declarat la guerra al Regne de França i al Duc d'Anjou, que des de les Constitucions de Catalunya de 1706 no reconeixien com a legítim rei de la Monarquia Hispànica i l'endemà es va publicar un ban per llevar efectius per l'Exèrcit de Catalunya,[2] sent les seves primeres unitats el Regiment de la Diputació del General de Catalunya i el Regiment de la Ciutat de Barcelona. Per al càrrec de general comandant els Tres Comuns de Catalunya van nomenar el tinent mariscal Antoni de Villarroel i Peláez el 10 de juliol.[2] L'artilleria i el regiment de cavalleria de la Fe foren finançades pel comerciant Amador Dalmau i Colom,[3] així com dos vaixells per a la marina.[4]

La tendència inicial fou crear un "exèrcit de nacions", de manera que els soldats de cada nació hispànica s'allistessin a un determinat regiment. Malgrat això, no es compliren els objectius de reclutament per nacions i moltes de les vacants i la pràctica totalitat de l'oficialitat superior fou catalana. A part de les nacions de la Monarquia Hispànica, també es va formar el regiment de Sant Narcís per enquadrar-hi els voluntaris alemanys i austríacs que s'havien negat a obeir les ordres d'evacuació dels seus oficials.

Infanteria[modifica | modifica el codi]

Dibuix del manual "Exercicio practico y especulativo de el fusilero, y granadero" del coronel Juan Francisco Ferrer. Imprès a Mallorca l'any 1714.

La formació de l'Exèrcit de Catalunya es va basar, en primer moment, en dos regiments d'infanteria ja existents: el de la Ciutat i el de la Diputació. A partir d'aquests, es van crear fins a vuit nous regiments d'infanteria reglada; aprofitant els soldats i oficials experimentats que s'havien quedat a Catalunya després de la retirada dels diferents exèrcits aliats.[5]

Les coroneles eren les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna: Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida,[6] Coronela de Tortosa,[7] Coronela de Tarragona[8] o coronela de Manresa,[9] ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d'Oficis.

Cavalleria[modifica | modifica el codi]

La cavalleria, en els primers moments de la formació de l'Exèrcit de Catalunya, va ser d'una elevada importància estratègica. Gràcies a la seva alta mobilitat, les autoritats catalanes esperaven poder evitar la caiguda d'emplaçaments importants a mans borbòniques i obrir fronts a la Catalunya interior. Aquesta branca estava composta per sis regiments, que es van formar o reordenar, a més a més d'altres companyies, com els hússars hongaresos, segurament enquadrats al Sant Jordi.[5]

Plafó de l'exposició del Born Centre Cultural, La fi del Regne enmig del Mar, on s'explica la participació mallorquina.

Artilleria[modifica | modifica el codi]

L'artilleria es va organitzar en una unitat regimental sota el comandament del general valencià Joan Baptista Basset, que també comandà els enginyers. Bàsicament desplegats a Barcelona, els artillers disposaven d'un important parc d'artilleria amb peces de bronze de bona qualitat.[5] Les companyies d'artilleria estaven nodrides, en bona part, per artillers i bombarders mallorquins, d'una altíssima reputació, guanyada en els enfrontaments contra els otomans.[10][5]

Marina[modifica | modifica el codi]

A més a més d'altres vaixells i embarcacions petites i mitjanes, la Marina de Catalunya disposava de tres embarcacions grans: el Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia, capitanejat per Miquel Vaquer, el Sant Francesc de Paula, amb el capità Josep Tauler i el Santa Madrona, una fragata francesa capturada posada sota el comandament de Josep Capó. Com a reforç a les tripulacions de la marina 200 nois orfes, de la Casa de Caritat de Barcelona, es van incorporar als navilis.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exèrcit de Catalunya (1713-1714) Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de la història militar de Catalunya