Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesExèrcit del Principat de Catalunya
Insignia Sant Jordi.PNG
Ensenya de l'Exèrcit del Principat de Catalunya
Data de lleva 9 de juliol de 1713
Dissolució 13 de setembre del 1714
País Principat de Catalunya
Mida 13.000 homes regulars
Comandants
Comandant Antonio de Villarroel y Peláez
Mare de Déu de la Mercè
Oficials destacats Josep Bellver i Balaguer
Guerres i batalles
Guerra de Successió Espanyola
Setge de Barcelona
Batalla de Talamanca
Modifica dades a Wikidata

L'Exèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.[1] L'exèrcit estava format per 10.000 homes d'infanteria, 1600 de cavalleria i 1000 de marina. No s'en sap gaire de quants homes formaven l' artilleria pero no passaven dels 700. En total 13.000 tropes regulars.

El mateix 9 de juliol de 1713 el Principat de Catalunya havia declarat la guerra al Regne de França i al Duc d'Anjou, que des de les Constitucions de Catalunya de 1706 no reconeixien com a legítim rei de la Monarquia Hispànica i l'endemà es va publicar un ban per llevar efectius per l'Exèrcit de Catalunya,[2] sent les seves primeres unitats el Regiment de la Diputació del General de Catalunya i el Regiment de la Ciutat de Barcelona. Per al càrrec de general comandant els Tres Comuns de Catalunya van nomenar el tinent mariscal Antoni de Villarroel i Peláez el 10 de juliol.[2] L'artilleria i el regiment de cavalleria de la Fe foren finançades pel comerciant Amador Dalmau i Colom,[3] així com dos vaixells per a la marina.[4]

La tendència inicial fou crear un "exèrcit de nacions", de manera que els soldats de cada nació hispànica s'allistessin a un determinat regiment. Malgrat això, no es compliren els objectius de reclutament per nacions i moltes de les vacants i la pràctica totalitat de l'oficialitat superior fou catalana. A part de les nacions de la Monarquia Hispànica, també es va formar el regiment de Sant Narcís per enquadrar-hi els voluntaris alemanys i austríacs que s'havien negat a obeir les ordres d'evacuació dels seus oficials.

Infanteria[modifica | modifica el codi]

Dibuix del manual "Exercicio practico y especulativo de el fusilero, y granadero" del coronel Juan Francisco Ferrer. Imprès a Mallorca l'any 1714. Amb aquesta imatge podem imaginar-nos com anaven vestides les tropes catalanes.

La formació de l'Exèrcit de Catalunya en total tenia 10.000 homes d' infanteria regular, es va basar, en primer moment, en dos regiments d'infanteria ja existents: el de la Ciutat i el de la Diputació. A partir d'aquests, es van crear fins a vuit nous regiments d'infanteria reglada; aprofitant els soldats i oficials experimentats que s'havien quedat a Catalunya després de la retirada dels diferents exèrcits aliats.[5]

Les coroneles eren les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna: Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida,[6] Coronela de Tortosa,[7] Coronela de Tarragona[8] o coronela de Manresa,[9] ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d'Oficis.

Cavalleria[modifica | modifica el codi]

La cavalleria, en els primers moments de la formació de l'Exèrcit de Catalunya, va ser d'una elevada importància estratègica. Gràcies a la seva alta mobilitat, les autoritats catalanes esperaven poder evitar la caiguda d'emplaçaments importants a mans borbòniques i obrir fronts a la Catalunya interior. Aquesta branca estava composta per sis regiments, que es van formar o reordenar, a més a més d'altres companyies, com els hússars hongaresos, segurament enquadrats al Sant Jordi.[5]

Plafó de l'exposició del Born Centre Cultural, La fi del Regne enmig del Mar, on s'explica la participació mallorquina.

Artilleria[modifica | modifica el codi]

L'artilleria es va organitzar en una unitat regimental sota el comandament del general valencià Joan Baptista Basset, que també comandà els enginyers. Bàsicament desplegats a Barcelona, els artillers disposaven d'un important parc d'artilleria amb peces de bronze de bona qualitat.[5] Les companyies d'artilleria estaven nodrides, en bona part, per artillers i bombarders mallorquins, d'una altíssima reputació, guanyada en els enfrontaments contra els otomans.[10][5]

Armada[modifica | modifica el codi]

A més a més d'altres vaixells i embarcacions petites i mitjanes, l'Armada de Catalunya disposava de tres embarcacions grans: el Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia, capitanejat per Miquel Vaquer, el Sant Francesc de Paula, amb el capità Josep Tauler i el Santa Madrona, una fragata francesa capturada posada sota el comandament de Josep Capó. Com a reforç a les tripulacions de la marina 200 nois orfes, de la Casa de Caritat de Barcelona, es van incorporar als navilis.[11]

  • Nau de línia de 40 canons Sant Francesc de Paula
  • Nau de línia de 36 canons Nostre Senyora de la Merçè
  • Nau de línia de 36 canons Santa Madrona
  • Nau de línia de 20 canons Sant Josep
  • 6 fragates
  • 9 bergantins
  • 50 tartanes de guerra

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exèrcit de Catalunya (1713-1714) Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de la història militar de Catalunya