Fernando Aramburu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFernando Aramburu
Fernando aranburu 001.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Fernando Aramburu Irigoyen
1959 (58/59 anys)
Sant Sebastià
Alma mater Universitat de Saragossa
Activitat professional
Ocupació Poeta, novel·lista i assagista
Premis i reconeixements

IMDB: nm2031353
Modifica dades a Wikidata
Fernando Aramburu signant llibres per la diada de Sant Jordi de 2017 a Barcelona.
Fernando Aramburu a Dresde (2011).

Fernando Aramburu (Sant Sebastià (Guipúscoa), 1959) és un poeta, narrador i assagista basc en llengua castellana.

Biografia[modifica]

Nascut a Sant Sebastià el 1959, Fernando Aramburu es llicencià en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa el 1982. A la seva ciutat, participà en la fundació del Grupo CLOC de Arte y Desarte, que entre 1978 i 1981 edità una revista i promogué altres accions culturals al País Basc, Navarra i Madrid, amb propostes surrealistes de tota mena, caracteritzades per una barreja particular de poesia, contracultura i sentit de l'humor.

Des de 1985 viu a Alemanya, on ha donat classes de llengua castellana a descendents d'emigrants espanyols, i també es dedica a la traducció de diversos autors alemanys. El 2009 abandonà la docència per a dedicar-se en exclusiva a la creació literària.

El 1996 publicà Fuegos con limón, novel·la basada en les seves experiències juvenils amb el Grup CLOC.[1]

Aramburu guanyà el Premi Tusquets de novel·la el 2011 per Años lentos, i el Premi Francisco Umbral i el Premi de la Crítica de narrativa castellana, ambdós el 2017, per Patria,[2] on retrata el conflicte personal entre les víctimes i els botxins que conviuen a la societat basca. A la Diada de Sant Jordi del 2017, a Barcelona, aquesta darrera novel·la resultà ser el llibre més venut en castellà.[3]

Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes. Escriu col·laboracions sovint a la premsa espanyola.

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

  • Fuegos con limón, Tusquets Editores, Barcelona, 1996
  • Los ojos vacíos, primer llibre de la Trilogía de Antíbula, 2000
  • El trompetista del Utopía, 2003
  • Bami sin sombra, segon llibre de la Trilogía de Antíbula, 2005
  • Viaje con Clara por Alemania, 2010
  • Años lentos, 2012
  • La gran Marivián, tercer llibre de la Trilogía de Antíbula, 2013
  • Ávidas pretensiones, Seix Barral, Barcelona, 2014[4]
  • Patria, Tusquets Editores, Barcelona, 2016

Llibres de contes[modifica]

  • No ser no duele, 1997
  • El artista y su cadáver, textos breus de contingut divers, bromes surrealistes i micro-relats, 2002
  • Los peces de la amargura, relats centrats en les víctimes del terrorisme d'ETA, 2006
  • El vigilante del fiordo, 2011

Assaigs[modifica]

  • Las letras entornadas, 2015

Narrativa infantil[modifica]

  • El ladrón de ladrillos, conte, 1998
  • Mariluz y los niños voladores, conte, 2003
  • Vida de un piojo llamado Matías, novel·la, 2004
  • Mariluz y sus extrañas aventuras, tres contes, 2013

Poesia[modifica]

  • El librillo, poemes per a nens, 1981
  • Ave Sombra/Itzal Hegazti, edició bilingüe castellà/euskera, 1981
  • Bruma y conciencia/Lambroa eta kontzientzia (1977-1990), edició bilingüe castellà/euskera, Universitat del País Basc, 1993
  • El librillo, poemes per a nens, Hiperión, Madrid, 1995
  • Yo quisiera llover, selecció de poemes per Juan Manuel Díaz de Guereñu, Editorial Demipage, Madrid, 2010

Traduccions[modifica]

  • El brezal de Brand d'Arno Schmidt, Editorial Laetoli, Pamplona, 2006
  • Montauk de Max Frisch, Editorial Laetoli, Pamplona, 2006
  • Obras completas de Wolfgang Borchert, Editorial Laetoli, Pamplona, 2007
  • Hermanos de sangre d'Ernst Haffner, Seix Barral, Barcelona, 2015

Llibres col·lectius[modifica]

  • Nocturnario (2016), un llibre col·lectiu amb collages d'Ángel Olgoso en el que 101 escriptors hispanoamericans aportaren un text per a acompanyar cada una de les imatges.[5]

Reconeixements[modifica]

Premis[modifica]

  • Premi Ramón Gómez de la Serna, 1997
  • Premi Euskadi, 2001
  • Premi Mario Vargas Llosa, 2007, per Los peces de la amargura
  • Premi Dulce Chacón, 2007, per Los peces de la amargura
  • Premi Real Academia Española, 2008, per Los peces de la amargura
  • Premi Tusquets de Novel·la, 2011, per Años lentos
  • Premi dels llibreters de Madrid, 2012, per Años lentos
  • Premi Biblioteca Breve, 2014, per Ávidas pretensiones.[4]
  • Premi Francisco Umbral al llibre de l'any, 2017, per Patria
  • Premi de la Crítica, 2017, per Patria

Adaptacions d'obres seves al cinema[modifica]

Félix Viscarret adaptà al cinema la seva novel·la El trompetista del Utopía amb el títol Bajo las estrellas (2007). Aquesta pel·lícula guanyà dos Premis Goya.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Rafael Reig Carriedo
Todo está perdonado
Premi Tusquets de Novel·la
2011
Succeït per:
Betina González
Las poseídas
Precedit per:
Cristina Fernández Cubas
La habitación de Nona
Premi de la Crítica de narrativa castellana
2016
Succeït per:
'
Precedit per:
José Manuel Caballero Bonald
Desaprendizajes
Premi Francisco Umbral al Llibre de l'Any
2016
Succeït per:
'