Fernando Maria Bonilla-Musoles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fernando Maria Bonilla-Musoles (València, 1944) és un obstetre i ginecòleg valencià. És una autoritat internacional en la seva disciplina, amb especial projecció als àmbits europeu i llatinoamericà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fernando Bonilla va néixer en 1944 al palau del Baró de Campolivar, a València. És fill de l'eminent ginecòleg, Francisco Bonilla Martí i l'aristòcrata Maria Dolores Musoles Barber. Està casat i és pare de tres fills.

Continua una saga de ginecòlegs que va inaugurar el seu oncle, el doctor i catedràtic Miguel Martí Pastor, va continuar son pare, el doctor i catedràtic Francisco Bonilla Martí, i ha arribat a la següent generació, en el seu fill, el doctor Francisco Bonilla Bartret.

El professor Miguel Martí Pastor (1876-1952), es va llicenciar en medicina i cirurgia per la Universitat de València, doctorant-se per la Universitat de Madrid. Fou catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia per les Universitats de València i Sevilla des de 1918, succeint a la seva càtedra a Francesc de Paula Campà i Porta, fundador, amb el doctor Manuel Candela, de la tocoginecologia valenciana a la segona meitat del segle XIX. Fou cap de la borderia des de 1923 a 1931. Es va jubilar en 1946.

Son pare, el professor Francisco Bonilla Martí fou catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia a la Universitat de València, i va aconseguir gran prestigi per la seva tasca professional, desenvolupada fonamentalment a l'Hospital Clínic Universitari, i pel seu magisteri. En memòria seva, la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, SEGO, concedeix any enrere any, entre d'altres, els premis que porten el seu nom.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Ecografia d'un fetus de dotze setmanes

Instruït pels jesuïtes, Fernando Bonilla es llicencià en Medicina per la Universitat de València en 1967, doctorant-se per aquesta Universitat en 1970. Va ampliar els seus coneixements a Alemanya i Suïssa amb el Professor Käser (Otto Käser, 1889-1995). Fou becat per les universitats de Würzburg, Hamburg, Basilea i Bonn. Durant aquesta etapa va descobrir l'ús del primer aparell experimental per a realitzar ecografies, el qual fet li va convertir després en pioner de la investigació i l'estudi de l'ecografia a Espanya, que desenvolupà a partir dels anys seixanta del segle XX introduint-la als anys setanta en Llatinoamèrica. Els doctors Bonilla van adquirir els tres primers aparells en 1969, que foren instal·lats a l'Hospital Clínic Universitari, l'antiga maternitat La Cigüeña i al mateix consultori privat.

Aconseguí la seva primera càtedra a Cadis en 1977, però va continuar definitivament la seva tasca a la seva València natal com a catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València, en la qual desenvolupà el seu magisteri des de 1979. El professor Bonilla-Mussoles fou cap del departament d'obstetrícia i ginecologia de l'Hospital Clínic Universitari de València fins a la seva jubilació el 2014.

Hospital Clínic Universitari. València.

Entre altres responsabilitats, ha ostentat la presidència de la Treasure International Federation Colposcopy and Cervical Pathology des de 1978 fins a 1986, la presidència mundial de Organization Gestosis als anys 1985 i 1986, la presidència del Committee for the Study of Female Breast de la International Federation of Obstetrics and Gynecology de 1989 a 1998, la presidència del XXVI Congrés Nacional d'Obstetrícia i Ginecologia de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), celebrat a València en 2001 o la direcció de la Revista Española de Obstetricia y Ginecología. És membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Odontologia de la Comunitat Valenciana, membre del Consell Assessor en Materia Sanitària de la Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana, i membre del Consell Assessor Científic de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de València, representant a la Comunitat Valenciana per l'organització i desenvolupament del circuit d'informació en relació a les tècniques de reproducció assistida, elegit pel Servei Valencià de Salut, membre del Comité Nacional Español para la acreditación de Centros de Formación en Ultrasonografía y Diagnóstico Prenatal, per la European Association of Perinatal Medicine i membre del comitè científic de vint-i-una revistes nacionals i internacionals.

En 1982 l'equip del professor Bonilla començà a desenvolupar les tècniques de reproducció in vitro del britànic Robert Edwards (Nobel de Medicina 2010), i esdevingué pioner en 1984 en gestar el primer bebè proveta a Espanya. L'embrió, tanmateix, va morir a l'úter, i va ser la clínica Dexeus de Barcelona la que aconseguí el primer naixement a Espanya eixe any. Fou en 1985 quan l'equip del doctor Bonilla aconseguí el primer naixement, i sis embarassos més, a l'Hospital Clínic de València. Aquest va ser, per tant, el pioner de la sanitat pública espanyola en aquesta matèria. En 1990, participà amb els doctors Antonio Pellicer i José Remohí, en la fundació de l'Institut Valencià d'Infertilitat, primera institució espanyola especialitzada íntegrament en la reproducció humana assistida.

En 1994 el doctor Bonilla i el doctor Pellicer apadrinaren al Nobel de Medicina 2010, Robert Edwards, en el seu nomenament com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de València.

És autor de quatre-centes trenta-set publicacions nacionals i internacionals i vint-i-cinc tractats i llibres de l'especialitat, molts d'ells traduïts al portuguès, alemany, rus i anglès.

Distincions i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Articles en publicacions especialitzades[modifica | modifica el codi]

  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Osborne N, Blanes J. Ecografía tridimensional en Obstetricia y Ginecología. Obstet Ginecol Esp 1994.
  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Blanes J, Osborne N, Siles CH. Three-dimensional ultrasound in reproductive medicine. Preliminary report. Hum Reprod Update 1995.
  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Osborne N, Blanes J. Control of inserted devices (IUD'S) by using three dimensional ultrasound (3D). It is the future. J Clin Ultrasound 1996.
  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Osborne N. Three-dimensional ultrasound evaluation of ovarian masses. Gynecol Oncol 1995.
  • Bonilla-Musoles FM, Pellicier A, Raga F, Osborne N, Blanes J. Review: three-dimensional (3D) ultrasound in Reproduction Obstetrics and Gynecology. Assoc Reprod Rev 1995.
  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Osborne N, Blanes J. The use of three-dimensional ultrasound for the study of normal and pathologic morphology of the human embryo fetus: preliminary report. J Ultrasound med 1995.
  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Blanes J, Osborne N, Chagas K, Machado LE, et al. A tridimensao ecográfica em Obstetricia e Ginecología: futuro da nosa especialidade. Ginecol Obstet Attual 1995.
  • Bonilla-Musoles FM. Three-dimensional visualization of the human embryo: a potential revolution in prenatal diagnosis. Ultrasound Obstet Gynecol 1996.
  • Bonilla-Musoles FM, Raga F, Blanes J. Coclho F. La tridimensión ecográfica en tumores ováricos. Obstet Ginecol Esp 1995.
  • Luiz Antonio Baila˜o,, Newton G. Osborne, Maria Christina S. Rizzi, Fernando Bonilla-Musoles, Geraldo Duarte, and Teresa Cristina R. Sicchieri Baila˜oUltrasound Markers of Fetal Infection Part 1. Viral Infections.. Ultrasound Quarterly 2005.
  • F. Bonilla-Musoles, L. E. Machado, N. G. Osborne Multiple congenital contractures (Congenital multiple arthrogryposis) Citation Information. Journal of Perinatal Medicine. Volume 30, Issue 1, Pages 99–104, ISSN (Print) 0300-5577, February 2002.
  • Bonilla-Musoles F, Raga F, Blanes J, Osborne N, Siles CH. Three-dimensional ultrasound in reproductive medicine: preliminary report. Human Reprod Update 1995;1,4(21) CD ROM.
  • Bonilla-Musoles F, Raga F, Blanes J, Osborne N, Coelho FS, Moes M, et al. Avances en el diagnóstico prenatal. Empleo de la angiografía digital Doppler y la tridimensión ecográgica. Nev Iberoam Fertil 1997;14 (415):295- -315.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ruíz Torres, Pedro, Villó y Ruíz, José. Universitat de València. Discursos sobre la historia: Lecciones de obertura de curso en la Universidad de Valencia[1870-1937]. 2000. ISBN 84-370-4393-X. 367 pàgs.
  • Mancebo,María Fernanda, Tuñón de Lara, Manuel. La Univesidad de Valencia: de la monarquía a la república (1919-1939). 1994. ISBN 84-370-1603-7. 429 pàgs
  • González y González, Enrique, Pérez Puente, Leticia. Permanencia y cambio: Universidades hispánicas 1551-2001. 2001. ISBN 970-32-2729-5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]