Frederic Roda i Pérez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:19, 3 set 2015 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaFrederic Roda i Pérez Creu de Sant Jordi 1984
Biografia
Naixement15 gener 1924 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 2006 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrític d'art, director de teatre, activista cultural Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsIgnasi Roda Fàbregas, Frederic Roda i Fàbregas Modifica el valor a Wikidata
PareFrederic Roda i Ventura Modifica el valor a Wikidata
Premis

Frederic Roda i Pérez (Barcelona, 15 de gener de 1924 - 1 de març de 2006)[1] fou un director teatral, crític teatral i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Ventura i pare de Frederic Roda i Fàbregas.

Biografia

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i compaginà l'advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar el 1954 –amb Jordi Pujol i altres– el grup nacionalista catòlic CC. Fou un destacat activista a favor de la pau. El 1967 va fundar l'Institut Víctor Seix de Polemologia, amb l'objectiu de motivar iniciatives per a la recerca sobre la pau, mitjançant diverses actuacions, entre les quals la concessió del Memorial Joan XXIII per la Pau a persones o institucions destacades pel seu compromís en accions a favor de la pau. Fou vicepresident de Pax Christi i, el 1984, amb el premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel i Arcadi Oliveres, fundà la Universitat Internacional per la Pau, amb seu a Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director fins al 1999.

Alhora, començà la seva activitat teatral dirigint autes sacramentals a Bellaterra. El 1954 va fundar l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, de la qual fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus (William Shakespeare, Joan Brossa, Eugène Ionesco, Salvador Espriu, Brecht, Joan Oliver i Anton Txékhov), però l'estrena de L'òpera de tres rals (1963), de Bertolt Brecht ocasionà la suspensió governativa de l'entitat. Aquest mateix any promogué el premi Josep M. de Sagarra, per a obres teatrals inèdites, i començà a exercir la crítica teatral a Destino (1963-1968) i a La Vanguardia. De 1970 a 1980 fou sotsdirector de l'Institut del Teatre de Barcelona.

El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 2004 rebé, de l'Ajuntament de Barcelona, la medalla d'or al mèrit cultural.

Referències