Frontera entre França i Suïssa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Frontera entre França i Suïssa
  • Suïssa
  • França
  • Característiques
    Entitats França França  Suïssa
    Extensió525 kilòmetres[1]
    Història
    Establiment1815
    Reconeixement actual2002
    Modifica les dades a Wikidata

    La frontera entre França i Suïssa (alemany: Grenze zwischen Frankreich und der Schweiz, francès: Frontière entre la France et la Suisse, italià: Confine tra la Francia e la Svizzera) es la frontera internacional entre França, estat membre de la Unió Europea i de l'Espai Schengen, i Suïssa, que no forma part de la Unió Europea però sí de la Zona Schengen. Separa les noves regions franceses de Gran Est, Alvèrnia-Roine-Alps i Borgonya - Franc Comtat dels cantons suïssos de Jura, Vaud i cantó de Ginebra, Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Neuchâtel i Valais. Té una longitud de 572 km de llarg.[2][3] Les seves fronteres actuals són principalment producte del Congrés de Viena de 1815, amb l'adhesió del cantó de Ginebra, cantó de Neuchâtel i Valais a la Confederació Helvètica, però des de llavors ha estat modificada en detall, per última vegada l'any 2002.[4]

    Traçat[modifica]

    Comença al trifini Alemanya - França - Suïssa (47° 35′ 23″ N, 07° 35′ 21″ E / 47.58972°N,7.58917°E / 47.58972; 7.58917), situada al mig del Rin, als municipis de Weil-am-Rhein (Alemanya, land de Baden-Württemberg), de Huningue (França, departament de l'Alt Rin) i la ciutat de Basilea (Suïsa, cantó de Basilea-Ciutat). Aquesta és simbolitzada pel Dreiländereck, monument situat a uns 150 mètres al sud-est en territori suís.

    El límit segueix una direcció general cap al sud-oest a través del Massís del Jura fins al voltant de Ginebra. Entre Meyrin i Saint-Genis-Pouilly la frontera passa a través dels edificis i instal·lacions de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), al túnel del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC). Voreja la ciutat a través de la Roine abans d'unir-se a la costa sud del llac de Ginebra entre Chens-sur-Léman (França) i Hermance (Suïssa). Després la frontera passa més o menys al mig del llac uns cinquanta quilòmetres,[5] abans d'unir-se al marge proper a la localitat de Sant-Gingolph. Després pren direcció general cap al sud a través dels Alps.

    S'acaba al sud eal trifini França - Itàlia - Suïssa (45° 55′ 21″ N, 07° 02′ 38″ E / 45.92250°N,7.04389°E / 45.92250; 7.04389) a unes poques desenes de metres al nord-oest de la part superior de Mont Dolent ( 3820 m), a la localitat francesa de Chamonix (Alta Savoia), el municipi italià de Courmayeur (Vall d'Aosta) i localitat suïssa d'Orsières (Valais).

    La frontera corre al llarg de vuit cantons suïssos (Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Solothurn, Jura, Neuchatel, Vaud, Ginebra i Valais) i sis departaments francesos (Alt Rin, territori de Belfort, Doubs, Jura, Ain i Alta Savoia) de tres regions franceses (Gran Est, Alvèrnia-Roine-Alps i Borgonya - Franc Comtat).

    La ruta ha estat modificat diverses vegades, per exemple a la Vall de Dappes pel tractat de Dappes, o un segle després que la pista de l'Aeroport Internacional de Ginebra sigui a Suïssa,[6] o que la frontera passi per la duana entre l'autopista suïssa A1 i l'autopista francesa A41.[7] Des de la vall de Dappes fins als cims de Noirmont, la frontera es basa en l'antiga frontera entre la diòcesi de Lausana i l'arxidiòcesi de Besançon al segle XIII amb algunes excepcions. Principalment Jougne se situa actualment a França quan el 1228 es trobava sota la diòcesi de Lausana per la circumscripció eclesiàstica i sota el bisbe de Lausana per la circumscripció temporal.[8]

    Delimitació[modifica]

    Fita fronterera franco-suïssa 186 entre Chapelle-des-Bois, (Doubs) i Le Brassus, (Vaud)

    La delimitació fronterara és el resultat d'una successió de tractats o d'acords bilaterals entre els dos estats (1780, 1816, 1824, 1826, 1891), completats per nombrosos canvis de territoris (1862, 1953, 1959, 1963, 1977, 1984, 1996, 2002).[9] La convenció del 10 de març de 1965[10] precisa en particular, les condicions de demarcació i manteniment de la frontera. Aquesta convenció estableix en el seu primer article, « La demarcació de la frontera - com es defineix pels acords internacionals en vigor entre els dos estats - ha de ser establerta i mantinguda de manera que el traçat estigui ben determinat i es pugui veure en qualsevol moment i en tot el seu abast »

    A França, el Ministeri de l'Interior és responsable del manteniment de les fronteres físiques, i representat en els departaments fronterers pels delegats a la demarcació.[11] A Suïssa, l'inspector cantonal juga el mateix paper, en coordinació amb els serveis cantonals de casastre, i sota el control de la Direcció Federal de Mesurament Cadastral.[12][13] Els representants dels dos països es reuneixen en comissió mixta de demarcació (anual o bianual), celebrada alternativament a França i Suïssa per al desenvolupament d'un pla de distribució del treball a realitzar pels funcionaris responsables, i la distribució equitativa de les despeses ocasionades per aquest treball. A França, el Ministeri de l'Interior assigna uns 30.000 euros en crèdits específics coneguts com a "demarcació i manteniment de la frontera", oberts cada any en el seu pressupost.

    Durant anys, les maneres de càlcul topogràfic difereixen d'un país a un altre, actualment les coses són molt més fàcils. Les coordenades de Suïssa i França es substitueixen per les coordenades úniques europees. Un arxiu de coordenades de 2.930 punts, extrets de Sistema d'Informació Geogràfica de l'Oficina Federal de Topografia va ser transmeses a França.[14]

    La campanya de mesura oficial de fronteres, que es completarà el 2016, es basa en aquestes noves coordenades a l'estàndard geodèsic europeu ETRS89 (Sistema de Referència Terrestre Europeu 1989). Aquest treball es duu a terme en el marc del projecte europeu Estats limítrofs d'Europa llançat en 2004 per l'associació europea « EuroGeographics »[15] que reagrupa 55 agències nacionals de cartografiae, i la seva finalitat és harmonitzar els arxius utilitzats pels diversos organismes.

    Galeria d'imatges[modifica]

    Referències[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frontera entre França i Suïssa
    1. «Suïssa». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
    2. «Archived copy». [Consulta: 27 novembre 2014].
    3. http://cnig.gouv.fr/?page_id=8642
    4. «Traité international». Departament federal suís d'Afers Exteriors. [Consulta: 24 gener 2013].; correccions menors que permeten l'intercanvi d'un total de 1.578 metres quadrats de territori..
    5. Convention du 25 février 1953 sobre la determinació de la frontera al llac Léman
    6. Convention du 25 avril 1956
    7. Jean-Paul Wisard. «Mensuration officielle – frontière nationale». geneve.ch. État de Genève, septembre 2006.
    8. Aerny, Francis. {{{títol}}}. Yens-sur-Morges: Cabédita, 1991, p. 144. ISBN 2-88295-060-8. 
    9. Convention du 18 janvier 2002 - Rectification de la frontière entre la France et la Suisse, sur le site senat.fr, consulté le 6 janvier 2015
    10. Convention du 10 mars 1965 - Accord entre le Conseil fédéral et le Gouvernement de la République Française concernant l'abornement et l'entretien de la frontière, sur le site admin.ch, consulté le 3 janvier 2015
    11. Les délégués à l'abornement aux frontières de l'Intérieur, sur le site interieur.gouv.fr, consulté le 3 janvier 2015
    12. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFLe géomètre au quotidien, sur le site ge.ch, consulté le 13 janvier 2015
    13. SITG, le territoire genevois à la carte, sur le site ge.ch, consulté le 13 janvier 2015
    14. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFGenève et Savoie : Une histoire une frontière, sur le site geomag.fr, consulté le 3 janvier 2015
    15. EuroGeographics, sur le site eurogeographics.org, consulté le 18 janvier 2015