Frontera entre França i Suïssa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Frontera entre França i Suïssa
Map
  Suïssa
  França
Característiques
Entitats França França  Suïssa
Extensió525 kilòmetres[1]
Història
Establiment1815
Reconeixement actual2002
Coordenades45° 55′ 23″ N, 7° 02′ 40″ E / 45.9231°N,7.0444°E / 45.9231; 7.0444

La frontera entre França i Suïssa (alemany: Grenze zwischen Frankreich und der Schweiz, francès: Frontière entre la France et la Suisse, italià: Confine tra la Francia e la Svizzera) es la frontera internacional entre França, estat membre de la Unió Europea i de l'Espai Schengen, i Suïssa, que no forma part de la Unió Europea però sí de la Zona Schengen. Separa les noves regions franceses de Gran Est, Alvèrnia-Roine-Alps i Borgonya - Franc Comtat dels cantons suïssos de Jura, Vaud i cantó de Ginebra, Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Neuchâtel i Valais. Té una longitud de 572 km de llarg.[2][3] Les seves fronteres actuals són principalment producte del Congrés de Viena de 1815, amb l'adhesió del cantó de Ginebra, cantó de Neuchâtel i Valais a la Confederació Helvètica, però des de llavors ha estat modificada en detall, per última vegada l'any 2002.[4]

Traçat[modifica]

Comença al trifini Alemanya - França - Suïssa (47° 35′ 23″ N, 07° 35′ 21″ E / 47.58972°N,7.58917°E / 47.58972; 7.58917), situada al mig del Rin, als municipis de Weil-am-Rhein (Alemanya, land de Baden-Württemberg), de Huningue (França, departament de l'Alt Rin) i la ciutat de Basilea (Suïsa, cantó de Basilea-Ciutat). Aquesta és simbolitzada pel Dreiländereck, monument situat a uns 150 mètres al sud-est en territori suís.

El límit segueix una direcció general cap al sud-oest a través del Massís del Jura fins al voltant de Ginebra. Entre Meyrin i Saint-Genis-Pouilly la frontera passa a través dels edificis i instal·lacions de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), al túnel del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC). Voreja la ciutat a través de la Roine abans d'unir-se a la costa sud del llac de Ginebra entre Chens-sur-Léman (França) i Hermance (Suïssa). Després la frontera passa més o menys al mig del llac uns cinquanta quilòmetres,[5] abans d'unir-se al marge proper a la localitat de Sant-Gingolph. Després pren direcció general cap al sud a través dels Alps.

S'acaba al sud eal trifini França - Itàlia - Suïssa (45° 55′ 21″ N, 07° 02′ 38″ E / 45.92250°N,7.04389°E / 45.92250; 7.04389) a unes poques desenes de metres al nord-oest de la part superior de Mont Dolent ( 3820 m), a la localitat francesa de Chamonix (Alta Savoia), el municipi italià de Courmayeur (Vall d'Aosta) i localitat suïssa d'Orsières (Valais).

La frontera corre al llarg de vuit cantons suïssos (Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Solothurn, Jura, Neuchatel, Vaud, Ginebra i Valais) i sis departaments francesos (Alt Rin, territori de Belfort, Doubs, Jura, Ain i Alta Savoia) de tres regions franceses (Gran Est, Alvèrnia-Roine-Alps i Borgonya - Franc Comtat).

La ruta ha estat modificat diverses vegades, per exemple a la Vall de Dappes pel tractat de Dappes, o un segle després que la pista de l'Aeroport Internacional de Ginebra sigui a Suïssa,[6] o que la frontera passi per la duana entre l'autopista suïssa A1 i l'autopista francesa A41.[7] Des de la vall de Dappes fins als cims de Noirmont, la frontera es basa en l'antiga frontera entre la diòcesi de Lausana i l'arxidiòcesi de Besançon al segle xiii amb algunes excepcions. Principalment Jougne se situa actualment a França quan el 1228 es trobava sota la diòcesi de Lausana per la circumscripció eclesiàstica i sota el bisbe de Lausana per la circumscripció temporal.[8]

Delimitació[modifica]

Fita fronterera franco-suïssa 186 entre Chapelle-des-Bois, (Doubs) i Le Brassus, (Vaud)

La delimitació fronterara és el resultat d'una successió de tractats o d'acords bilaterals entre els dos estats (1780, 1816, 1824, 1826, 1891), completats per nombrosos canvis de territoris (1862, 1953, 1959, 1963, 1977, 1984, 1996, 2002).[9] La convenció del 10 de març de 1965[10] precisa en particular, les condicions de demarcació i manteniment de la frontera. Aquesta convenció estableix en el seu primer article, « La demarcació de la frontera - com es defineix pels acords internacionals en vigor entre els dos estats - ha de ser establerta i mantinguda de manera que el traçat estigui ben determinat i es pugui veure en qualsevol moment i en tot el seu abast »

A França, el Ministeri de l'Interior és responsable del manteniment de les fronteres físiques, i representat en els departaments fronterers pels delegats a la demarcació.[11] A Suïssa, l'inspector cantonal juga el mateix paper, en coordinació amb els serveis cantonals de casastre, i sota el control de la Direcció Federal de Mesurament Cadastral.[12][13] Els representants dels dos països es reuneixen en comissió mixta de demarcació (anual o bianual), celebrada alternativament a França i Suïssa per al desenvolupament d'un pla de distribució del treball a realitzar pels funcionaris responsables, i la distribució equitativa de les despeses ocasionades per aquest treball. A França, el Ministeri de l'Interior assigna uns 30.000 euros en crèdits específics coneguts com a "demarcació i manteniment de la frontera", oberts cada any en el seu pressupost.

Durant anys, les maneres de càlcul topogràfic difereixen d'un país a un altre, actualment les coses són molt més fàcils. Les coordenades de Suïssa i França es substitueixen per les coordenades úniques europees. Un arxiu de coordenades de 2.930 punts, extrets de Sistema d'Informació Geogràfica de l'Oficina Federal de Topografia va ser transmeses a França.[14]

La campanya de mesura oficial de fronteres, que es completarà el 2016, es basa en aquestes noves coordenades a l'estàndard geodèsic europeu ETRS89 (Sistema de Referència Terrestre Europeu 1989). Aquest treball es duu a terme en el marc del projecte europeu Estats limítrofs d'Europa llançat en 2004 per l'associació europea « EuroGeographics »[15] que reagrupa 55 agències nacionals de cartografiae, i la seva finalitat és harmonitzar els arxius utilitzats pels diversos organismes.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frontera entre França i Suïssa
  1. ↑ «Suïssa». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
  2. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2014-10-20. [Consulta: 27 novembre 2014].
  3. ↑ [enllaç sense format] http://cnig.gouv.fr/?page_id=8642
  4. ↑ «Traité international». Departament federal suís d'Afers Exteriors. [Consulta: 24 gener 2013].; correccions menors que permeten l'intercanvi d'un total de 1.578 metres quadrats de territori..
  5. ↑ Convention du 25 février 1953[Enllaç no actiu] sobre la determinació de la frontera al llac Léman
  6. ↑ Convention du 25 avril 1956
  7. ↑ Jean-Paul Wisard. «Mensuration officielle – frontière nationale» (en francès). geneve.ch. État de Genève, septembre 2006. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2013. [Consulta: 23 agost 2013].
  8. ↑ Aerny, Francis. {{{títol}}} (en francès). Yens-sur-Morges: Cabédita, 1991, p. 144. ISBN 2-88295-060-8. 
  9. ↑ Convention du 18 janvier 2002 - Rectification de la frontière entre la France et la Suisse, sur le site senat.fr, consulté le 6 janvier 2015
  10. ↑ Convention du 10 mars 1965 - Accord entre le Conseil fédéral et le Gouvernement de la République Française concernant l'abornement et l'entretien de la frontière, sur le site admin.ch, consulté le 3 janvier 2015
  11. ↑ Les délégués à l'abornement aux frontières de l'Intérieur, sur le site interieur.gouv.fr, consulté le 3 janvier 2015
  12. ↑ PDFLe géomètre au quotidien Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., sur le site ge.ch, consulté le 13 janvier 2015
  13. ↑ SITG, le territoire genevois à la carte, sur le site ge.ch, consulté le 13 janvier 2015
  14. ↑ PDFGenève et Savoie : Une histoire une frontière, sur le site geomag.fr, consulté le 3 janvier 2015
  15. ↑ EuroGeographics, sur le site eurogeographics.org, consulté le 18 janvier 2015


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frontera_entre_França_i_Suïssa&oldid=32492257»