Vés al contingut

Gabriel Elorriaga Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGabriel Elorriaga Fernández
Biografia
Naixement1930 Modifica el valor a Wikidata (93/94 anys)
Ferrol (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Santa Cruz de Tenerife
24 de novembre de 1969 – 11 de juny de 1971
  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de novembre de 1982 – 9 de gener de 1996
CircumscripcióCastelló
  Senador per Castelló
3 de març de 1996 – 31 d'agost de 2008
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitAlianza Popular
Membre de
Família
CònjugeMaría del Coro Pisarik Villar Modifica el valor a Wikidata
FillsBeatriz Elorriaga Pisarik, Gabriel Elorriaga Pisarik Modifica el valor a Wikidata
Llista
Diputat al Congrés dels Diputats
21 juny 1993 – 9 gener 1996

Circumscripció electoral: Castelló

Diputat al Congrés dels Diputats
10 novembre 1989 – 13 abril 1993

Circumscripció electoral: Castelló

Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 1986 – 2 setembre 1989

Circumscripció electoral: Castelló

Diputat al Congrés dels Diputats
12 novembre 1982 – 15 juliol 1986

Circumscripció electoral: Castelló

Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata

Gabriel Elorriaga Fernández (Ferrol, 1930) és un advocat gallec establit a Castelló de la Plana. Pare de Gabriel Elorriaga Pisarik.

Trajectòria

[modifica]

Llicenciat en dret i en periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, de jove va estar relacionat amb el Frente de Juventudes i amb el Sindicato Español Universitario (SEU). Va col·laborar amb els sectors que van intentar introduir cert pluralisme. A causa d'això va ser una de les set persones empresonades amb motiu de les revoltes estudiantils de 1956, en les quals van confluir, per primera vegada en el règim franquista, els desitjos d'aperturisme d'un grup de joves de diferent tendència política (Javier Pradera, Enrique Múgica, Ramón Tamames i Fernando Sánchez Dragó, entre altres).

Després d'abandonar la presó va ocupar diferents càrrecs. Va ser responsable de publicacions de l'Instituto de Estudios Políticos, Cap del gabinet Tècnic del Ministre d'Informació i Turisme (amb Manuel Fraga, 1962-1969), fundà la revista Familia Española i fou nomenat governador civil de Santa Cruz de Tenerife (1969-1971). En la dècada de 1970 fou membre del Consell Nacional de Premsa i del Consell Assessor de Programació de RTVE.[1] Durant la Transició Espanyola fou membre de Reforma Democràtica i un dels membres fundadors d'Aliança Popular,

Fou elegit diputat pel Partit Popular a la província de Castelló a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986, 1989 i 1993. Fou Vicepresident Segon de la Comissió de Defensa i de la Comissió Mixta per a l'Estudi del Problema de la Droga del Congrés dels Diputats (1990-1993)[2]

Fou escollit senador a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000 i 2004. Fou membre de la Diputació Permanent del Senat.[3]

Obres

[modifica]
  • La vocación política (inicialment publicat en 1962),
  • Información y política (1964)
  • Democracia fuerte (1975)
  • El camino de la concordia: de la cárcel al parlamento (Debate, 2007)
  • Sed de Dios (Península, 2012)

Referències

[modifica]
  1. Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.187. ISBN 9788495484802. 
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats, IV Legislatura
  3. Fitxa del Senat


Càrrecs públics
Precedit per:
Mariano Nicolás García
Governador civil de Santa Cruz de Tenerife

1969-1971
Succeït per:
Antonio del Valle Menéndez