Gai Antoni el Jove
  | |
| Nom original | (la) C.Antonius M.f.M.n. |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 80 aC valor desconegut |
| Mort | 42 aC (37/38 anys) valor desconegut |
| Causa de mort | pena de mort |
| Senador romà | |
| valor desconegut – 42 aC | |
| Qüestor | |
| 51 aC – 51 aC | |
| Legat | |
| 49 aC – 49 aC | |
| Pontífex | |
| 45 aC – 42 aC | |
| Pretor | |
| 44 aC – 44 aC | |
| Governador romà Macedònia | |
| 43 aC – 43 aC | |
Moneyer (en)  | |
| 43 aC – 43 aC | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot de l'Antiga Roma, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Gens Antònia |
| Pares | Marc Antoni Crètic i Júlia |
| Germans | Marc Antoni Antonia Luci Antoni |
Gai Antoni (en llatí: Caius Antonius M. F. M. N) era fill de Marc Antoni Crètic i germà de Marc Antoni el triumvir.
Va ser llegat de Juli Cèsar l'any 49 aC, i pretor el 44 aC quan el seu germà gran era cònsol i el seu germà petit tribú del poble. El mateix any 44 aC va rebre la província de Macedònia, però el 43 aC va caure en mans de Brut i va estar presoner per un temps fins que va ser executat el 42 aC a instigació d'Hortensi que suposadament revenjava la mort de Ciceró.
Primers anys
[modifica]Originari de la gens plebea dels Antonii, era el segon fill de Marc Antoni Crètic i de Júlia, la filla del cònsol Luci Juli Cèsar, nascut després de Marc Antoni i abans que Luci Antoni.[1]
El seu pare, un militar fracassat, va morir quan ell era jove.[2] La mare es va tornar a casar poc temps després amb Publi Corneli Lèntul Sura un home dedicat a la seva carrera política. Igual que el seu germà Marc Antoni, va passar la seva infantesa mancat d'una figura paterna que l'orientés i va passar la seva joventut en l'ociositat, festes amb amics i ficat en escàndols de joc.[3]
Va iniciar la seva vida d'adult assumint la responsabilitat de ser qüestor l'any 51 aC.[4]
Guerra Civil de Cèsar
[modifica]Quan va esclatar la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, Gai va ser llegat de Cèsar (49 aC). El va encomanar al servei de Dolabel·la, a qui s'havia confiat la defensa Il·líria. Gai formava part de la recent creada legió XXIV, que anava juntament amb part de la legió XXVIII. En la ruta cap a Il·líria, van ser interceptats per la flota de Pompeu, comandada pel centurió Titus Pul·lo. Els homes van evadir l'enfrontament i van ser considerats traïdors. Però la flota de Dolabel·la va quedar destruïda i Gai Antoni va haver de refugiar-se a l'illa de Curicta.[5][6] Llavors es va veure obligat a unir-se a Pompeu, igual que tots els legionaris de Cèsar que s'havien refugiat a l'illa. Cèsar havia perdut el control de la mar Adriàtica per no haver pogut transportar suficients tropes a Epir, ja que Calpurni Bíbul havia destruït la flota que els transportava.[7] El germà de Gai, Marc Antoini, va anar en suport de Cèsar i amb el seu suport van derrotar Pompeu a la batalla de Farsàlia i Gai va ser alliberat.[8] Potser, per això l'historiador Cassi Dió diu que li van posar l'agnomen de Pietas.[9]
Carrera política
[modifica]De tornada a Roma va ser pretor de facto l'any 44 aC, Dècim Juni Brut li havia demanat què el substituís mentre ell marxava a la província gal·la que li havien encomanat. Poc després el seu germà va obtenir el càrrec de cònsol de la república, mentre que ell es presentava a les eleccions a tribú de la plebs. Marc Antoni va haver de marxar cap a la Gàl·lia per enfrontar-se amb Dècim Juni Brut, que s'havia revelat i va deixant Roma en mans dels seus germans Gai i Luci. Gai va presidir la celebració dels Jocs d'Apol·lo a començaments de juliol.[10] Octavi va tornar a Roma i va reunir el senat fent que declaressin a Marc Antoni enemic del poble, mentre aquest encara estava fora, doncs volia disputar-li l'herència del difunt Juli Cèsar.
Gai va ser nomenat governador de la província de Macedònia, però no s'hi va poder traslladar immediatament a causa del mal ambient a Roma. A Grècia es va haver d'enfrontar a Marc Juni Brut, que s'havia fet fort en aquella zona.[11] Ajudat per Marc Tul·li Ciceró el jove, fill de l'orador, Brut va vèncer a Gai Antoni i el va fer presoner.[12] A Roma, el senador Ciceró va persuadir al senat de confiar a Brut el govern de la península grega.[13]
Mort
[modifica]Gai Antoni va restar captiu a Macedònia fins al dia de la seva mort. Va ser executat la primavera de l'any 42 aC a mans del fill d'Hortensi, per ordre de Marc Juni Brut, en represàlia per la morts de Dècim Juni Brut a la batalla de Mòdena i de la proscripció de Ciceró ordenada per Marc Antoni.[12]*[14]
Referències
[modifica]- ↑ Jallet-Huant, 2009, p. 24.
- ↑ Huzar, 1978, p. 14-15.
- ↑ Plutarc "Vides paral·leles: Antoni" 1
- ↑ Ferriès, 2007, p. 322.
- ↑ Luci Anneu Flor, Epitome de Gestis Romanorum, IV, 2
- ↑ Juli Cèsar De Bello Gallico III,10
- ↑ Jallet-Huant, 2009, p. 42-44.
- ↑ Roddaz, 2000, p. 790.
- ↑ Cassi Dió, "Història de Roma", XLVIII, 5
- ↑ Roddaz, 2000, p. 830-834.
- ↑ Cassi Dió, "Història de Roma", XLVII, 21-24
- ↑ 12,0 12,1 Plutarc, "Vides paral·leles: Brutus", 28
- ↑ Ciceró "Filípiques" X
- ↑ Cosme, 2009, p. 54.
Bibliografia
[modifica]- Cosme, Pierre. "Auguste". Perrin, col·lecció «Tempus», 2009. ISBN ISBN 978-2-262-03020-9.
- Ferriès, Marie-Claire. "Les partisans d'Antoine, Ausonius", 2007.
- Huzar, Eleanor G. "Mark Antony: A Biography". Minneapolis: University of Minnesota Press, 1978. ISBN 0-8166-0863-6.
- Jallet-Huant, Monique. "Marc Antoine". Presses de Valmy, 2009.
- Roddaz, Jean-Michel. "Les chemins vers la dictature et l'héritage" en "Histoire romaine des origines à Auguste". Fayard, 2000. ISBN 978-2-213-03194-1.
- Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 216b (v. 1).
