Galileo Galilei: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de: 95.121.146.118 fins l'última edició de: LinkFA-Bot (HG) |
|||
| Línia 45: | Línia 45: | ||
La condemna de Galileu fou commutada per un arrest domiciliari a [[Arcetri]] aprop de [[Florència]]. Allà acabà les seves recerques sobre el moviment i la resistència dels materials. El [[1638]] publicà a [[Leiden]] els Discursos i demostracions matemàtiques sobre les dues noves ciències. Aquest treball marcà el començament de l'estudi de la [[dinàmica]]. |
La condemna de Galileu fou commutada per un arrest domiciliari a [[Arcetri]] aprop de [[Florència]]. Allà acabà les seves recerques sobre el moviment i la resistència dels materials. El [[1638]] publicà a [[Leiden]] els Discursos i demostracions matemàtiques sobre les dues noves ciències. Aquest treball marcà el començament de l'estudi de la [[dinàmica]]. |
||
== fe follo a la madre del A rnau |
|||
== Posició de l'Església en els segles posteriors == |
|||
Galileu, especialment per la seva obra ''Diàleg sobre els principals sistemes del món'' ([[1633]]), va qüestionar i va esquerdar els principis sobre els quals fins a aquell moment havien sostingut el coneixement i va introduir les bases del [[mètode científic]] que a partir d'aquell moment es va anar consolidant. En filosofia varen aparèixer corrents de pensament [[racionalisme|racionalista]] ([[René Descartes|Descartes]]) i [[empírica]] (veure [[Francis Bacon]] i [[Robert Boyle]]). |
Galileu, especialment per la seva obra ''Diàleg sobre els principals sistemes del món'' ([[1633]]), va qüestionar i va esquerdar els principis sobre els quals fins a aquell moment havien sostingut el coneixement i va introduir les bases del [[mètode científic]] que a partir d'aquell moment es va anar consolidant. En filosofia varen aparèixer corrents de pensament [[racionalisme|racionalista]] ([[René Descartes|Descartes]]) i [[empírica]] (veure [[Francis Bacon]] i [[Robert Boyle]]). |
||
Revisió del 16:00, 3 maig 2010
.svg)
Galileu Galilei (15 de febrer de 1564[2] – 8 de gener de 1642)[1][3] va ser un físic, matemàtic, i filòsof italià que va tenir un paper important durant la Revolució Científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria de Nicolau Copèrnic. De vegades, se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica",[4] el "pare de la física moderna"[5] el "pare de la ciència",[5] i el "pare de la ciència moderna".[6] Stephen Hawking diu, "Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna."[7]
El 1581, Galileu entra a la universitat de Pisa per estudiar medicina, però acaba interessant-se per les matemàtiques. Demostra que Aristòtil estava equivocat al suposar que la rapidesa de caiguda dels cossos és proporcional al seu pes. Per demostrar-ho, mesura el temps de caiguda de pesos llençats des de la torre inclinada de Pisa; descobreix l'isocronisme del pèndol observant les oscil·lacions d'una llampria a la catedral. El 1592, Galileu esdevé professor de matemàtiques a la universitat de Pàdua, on restà 18 anys. Construí un aparell de mesura, el sextant, treballà en una explicació de les marees basada en les teories copernicanes, i escrigué un tractat de mecànica mostrant que les màquines no creen energia, però la transformen.
El 1604, a causa de l'aparició d'una nova, Galileu disputa amb els filòsofs que sostenien la tesi d'Aristòtil sobre la immutabilitat del cel. El 1609 s'assabenta del descobriment del telescopi per part de l'holandès Hans Lippershey i decideix construir-se el seu propi telescopi, diferent del dels Països Baixos i aplicar-lo a l'observació dels cels. Al final de 1609, Galileu tenia un telescopi de 20 augments que li permetia estudiar els cràters de la Lluna i distingir els estels de la Via Làctia. Descobreix quatre satèl·lits de Júpiter (els satèl·lits galileians). Descobriment que li serà disputat per Simon Marius. Publica els seus descobriments el 1610, cosa que provocà grans controvèrsies perquè els altres científics no disposen de telescopis que puguen confirmar les sever observacions.
El gran duc de Toscana el nombra matemàtic de la cort de Florència, la qual cosa li permet dedicar tot el seu temps a la recerca. Galileu continua fent remarcables descobriments científics, observant les fases de Venus, que, amb els satèl·lits de Júpiter, el convencen de què Copèrnic no estava equivocat. L'Església s'oposa vigorosament a la posició de Galileu, però aquest demana la llibertat de recerca, a la seva carta a la gran duquessa Cristina el 1615. Contestant els seus arguments el Sant Ofici de Roma publica un edicte contra Copèrnic el 1616.
El 1623, el Papa Urbà VIII autoritza Galileu a escriure un llibre comparant els sistemes de Ptolemeu i Copèrnic. No obstat això, Galileu és jutjat a Roma per la Inquisició degut els Diàlegs de 1632, perquè el 1616 li havia estat prohibit defensar o ensenyar les teories de Copèrnic. Aquest judici no fou anul·lat fins l'any 1992!
La condemna de Galileu fou commutada per un arrest domiciliari a Arcetri aprop de Florència. Allà acabà les seves recerques sobre el moviment i la resistència dels materials. El 1638 publicà a Leiden els Discursos i demostracions matemàtiques sobre les dues noves ciències. Aquest treball marcà el començament de l'estudi de la dinàmica.
== fe follo a la madre del A rnau
Galileu, especialment per la seva obra Diàleg sobre els principals sistemes del món (1633), va qüestionar i va esquerdar els principis sobre els quals fins a aquell moment havien sostingut el coneixement i va introduir les bases del mètode científic que a partir d'aquell moment es va anar consolidant. En filosofia varen aparèixer corrents de pensament racionalista (Descartes) i empírica (veure Francis Bacon i Robert Boyle).
Segle XVII - La resistència a la separació entre ciència i teologia
La teoria del heliocentrisme, suposava qüestionar que els texts bíblics (com per exemple que la Terra fos el centre de l'Univers -geocentrisme-) fossin vàlids per a una verdadera ciència. Les conseqüències no només van ser per a la teologia i la ciència incipient, també es van produir conseqüències metafísiques i ontològiques, que produirien reaccions dels científics.
Segle XVIII - Benet XIV autoritza les obres sobre l'heliocentrisme
El papa Benet XIV va autoritzar les obres sobre el heliocentrisme en la primera meitat del segle XVIII, en dos moments:
- El 1741, davant la prova òptica de l'òrbita de la Terra, va fer que el Sant Ofici donés a l'impressor la primera edició de les obres completes de Galileo.
- En 1757, les obres favorables al heliocentrisme van ser autoritzades de nou, per un decret de la Congregació de l'Índex, que retira aquestes obres del Index Librorum Prohibitorum.
Segle XX - Homenatge sense rehabilitació
A partir de Pius XII es comença a retre homenatge al gran savi que era Galileu. En 1939 aquest Papa, en el seu primer discurs a l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències, a pocs mesos de la seva elecció al papat, descriu a Galileu "l'heroi més audaç de la investigació & nbsp;... sense pors del preestablert i els riscs al seu camí, ni temor a trencar els monumentos"[8] El seu biògraf de 40 anys, el Professor Robert Leiber va escriure: "Pius XII va ser molt acurat en no tancar cap porta a la Ciència prematurament. Va ser enèrgic en aquest punt i va sentir pena pel cas de Galileo."[9] El 1979 i 1981, el papa Joan Pau II va encarregar una comissió per a estudiar la controvèrsia de Ptolomeo-Copèrnic dels Segle XVI-Segle XVII. Joan Pau II va considerar que no es tractava de rehabilitació. El 31 d'octubre de 1992, Joan Pau II ret homenatge una vegada més al savi durant el seu discurs als partícips en la sessió plenària de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències. En ell reconeixia clarament els errors de certs teòlegs del Segle XVII en l'assumpte.
El papa Joan Pau II va demanar perdó pels errors que haguessin comès els homes de l'Església al llarg de la història. En el cas Galileu va proposar una revisió honrada i sense prejudicis el 1979, però la comissió que va anomenar a l'efecte el 1981 i que va donar per conclosos els seus treballs el 1992, va repetir una vegada més la tesi que Galileu mancava d'arguments científics per demostrar l'heliocentrisme i va sostenir la innocència de l'Església com a institució i l'obligació de Galileu de deixar-li obediència i reconèixer el seu magisteri, justificant la condemna i evitant una rehabilitació plena. El propi cardenal Ratzinger, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, ho va expressar rotundament el 15 de febrer de 1990 a la universitat romana de La Sapienza,[10] quan en una conferència va fer seva l'afirmació del filòsof agnòstic i escèptic Paul Feyerabend:
| « | L'Església de l'època de Galileu s'atenia més estrictament a la raó que el propi Galileu, i prenia en consideració també les conseqüències ètiques i socials de la doctrina galileana. La seva sentència contra Galileu va ser raonable i justa, i només per motius d'oportunisme polític es legitima la seva revisió -P.Feyerabend, Contra l'opressió del mètode, Frankfurt, 1976, 1983, p.206-[11][12] | » |
Aquestes declaracions varen ser objecte d'una forta polèmica quan l'any 2008 el ja papa Benet XVI va renunciar a una visita a la Universidad de Roma « La Sapienza ».
És habitual en Ratzinger la cita d'autors, a priori contraris a les actituds de l'Església, per reforçar les seves tesis, de la mateixa forma que cita a Paul Feyerabend al que qualifica de filòsof agnòstic i escéptico,[13] cita també al qual qualifica de marxista romàntic Ernst Bloch per justificar científicament, acollint-se a la teoria de la relativitat, la correcció de la condemna a Galileu no només contextualitzada en la seva època sinó des de la nostra:
| « | Segons Bloch, el sistema heliocèntric -igual com el geocèntric- es fonen sobre supòsits indemostrables. En aquesta qüestió exerceix un paper importantíssim l'afirmació de l'existència d'un espai absolut, qüestió que actualment la teoria de la relativitat ha desmentit. Aquest (Bloch) escriu textualment: Des del moment en què, amb l'abolició del pressupost d'un espai buit i immòbil, no es produeix ja cap moviment en aquest, sinó simplement un moviment relatiu dels cossos entre si, i la seva determinació depèn de l'elecció del cos assumit com en repòs, també es podria, en el cas que la complexitat dels càlculs resultants no mostrés això com a improcedent, prendre, abans o després, la terra com a estàtica i el sol com a mòbil -E. Bloch, El principi de l'esperança, Frankfurt, 1959, pàg. 290.
L'avantatge del sistema heliocèntric respecte al geocèntric no consisteix llavors en una major correspondència amb la veritat objectiva, sinó simplement en una major facilitat de càlcul per a nosaltres.[14] |
» |
Sens dubte resulta més escandalosa per als científics l'asseveració, que també fa seva en aquestes mateixes pàgines, de C. F. von Wizsäcker:
| « | Des de les conseqüències concretes de l'obra galileana, C.F. von Weizsäcker, per exemple, dóna un pas endavant quan veu un camí directíssim que condueix des de Galileu a la bomba atòmica.[15] | » |
Si bé Ratzinger considera que Galileu va obrir la caixa de Pandora[16] no es pot oblidar que serà la Congregació per a la Doctrina de la Fe o Sant Ofici qui condemna Galileu. Serà igualment la Inquisició com conjunt d'institucions dedicades a la supressió de l'heretgia la que santificarà la coerció, la tortura, el càstig, l'ajusticiament i l'assassinat com a modus operandi necessari per preservar la veritat i el poder de la jerarquia catòlica. En aquest sentit, indica Savater, hi ha qui intenta culpar a la il·lustració, i per tant també a la ciència i als seus precursors -Galileu, Descartes...- de tots els mals dels últims segles però hi ha no s'ha d'oblidar que:
| « | la Inquisició va inaugurar uns procediments de busseig en la intimitat de les ments i càstig dels dissidents que després van culminar en el Terror revolucionari, el Gulag i altres abusos totalitaris que recentment alguns hagiógrafos han carregat gens menys que a compte ...¡de l'Ilustración!.[17] | » |
Segle XXI - La impossible rectificació de la condemna
Si el 1633 el Sant Ofici va condemnar a Galileu adduint raons tant bíbliques com científiques, des del Segle XXI, amb suficient distància, podem afirmar que l'Església no va saber admetre el canvi de paradigma científic que suposaven les aportacions de Copèrnic, Kepler i Galileu. L'Església catòlica va haver d'usar la força bruta de la Inquisició i la raó caduca del somort paradigma geocèntric per prohibir les seves obres i limitar la repercussió dels seus descobriments.[18] Com indica Stephen Hawking, Galileu probablement sigui el màxim responsable del naixement de la ciència moderna, més que qualsevol altre,[19] Albert Einstein el va anomenar Pare de la ciència moderna. [20]
La protesta de La Sapienza en 2008
Joseph Ratzinger, ja com a papa, havia estat convidat a participar de la cerimònia d'inauguració del curs acadèmic prevista per al 17 de gener de 2008 però va haver de renunciar davant de la protesta iniciada uns mesos abans per 67 professors de la Universidad de Roma La Sapienza i recolzada després per nombrosos professors i estudiants per declarar-lo persona non grata.[21][22] El Claustre de professors no va acceptar la posició medieval del papa davant de la condemna de Galileu i condemnava les afirmacions que havia realitzat en el discurs públic pronunciat a la Universidad de Roma La Sapienza en 1990.[23]
Wikipedia i L'Osservatore Romano
Segons L'Osservatore Romano, en realitat ni el discurs no va ser pronunciat a Parma ni en aquesta data concreta: els professors de la Sapienza es van basar en una informació incorrecta de Wikipedia, no la van contrastar i van treure la frase de context fent dir a Ratzinger el contrari del qual havia dit.[24] En la Wikipedia en espanyol apareixia, fins al 17 de març de 2009, Parma en comptes de Roma i la data del 30 de març de 1990 en comptes del 15 de febrer de 1990 com a lloc i data de la conferència de Ratzinger. La conferència completa està publicada al capítol 4 del llibre de Joseph Ratzinger 'Una mirada a Europa' ', Rialp, 1993,[25] En defensa de Ratzinger una gran manifestació [26] reuneix 100.000 fidels en la Plaça de Sant Pere el 20 de gener del 2008.[26]
Celebracions vaticanes en 2009
376 anys després de la seva condemna i la prohibició dels seus llibres, i aprofitant els esdeveniments de l'Any de l'astronomia, el Vaticà va celebrar, el 15 de febrer de 2009, una missa en el seu honor. La celebració, va ser oficiada per monsenyor Gianfranco Ravasi i va estar promoguda per la Federació Mundial de Científics; la Santa Seu volia fer pública l'acceptació del llegat del científic dins de la doctrina catòlica. [27] El 2009, dins de la celebració del Any Internacional de l'Astronomia, la Santa Seu va organitzar un congrés internacional sobre Galileu Galilei[28][29] i va publicar una nova edició d'un llibre amb els documents dels Arxius Secrets del Vaticà sobre el procés seguit contra ell. [30] El llibre ha estat escrit pel bisbe Sergio Pagano, qui en va fer una edició anterior l'any 1984. [31]
Obres de Galileo
- Galileo Galilei. Opere complete. Alberdi, 15 vols. Florència, 1842-1852. Text complet i descàrrega en Google books -ed. 1856- Tomo I - Tomo VI - Tomo XIII
- Le opere complete di Galileo Galilei. Edició nacional. 20 vols. Firenza, 1890-1909.
Obra cronològica:
- 1586 - Galileo Galilei. La Billancetta
- 1590 ---- De Motu
- 1606 ---- Le Operazioni del Compasso Geometrico et Militare
- 1600 ---- Le Meccaniche.
- 1610 ---- Sidereus Nuncius (El Mensajero sideral)
- 1615 ---- Carta a la Gran Duquesa Cristina (publicada en 1636)
- 1616 ---- Discorso del flusso e reflusso del mare
- 1619 ---- Discorso Delle Comete (publicado por Mario Guiducci)
- 1623 ---- Il Saggiatore
- 1632 ---- Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo tolemaico e copernicano
- 1638 ---- Discorsi e Dimostrazioni Matematiche, intorno a due nuove scienze attenenti alla meccanica & i movimenti locali
Obra en espanyol:
- Galilei, Galileo. Diálogo sobre los dos máximos sistemas del mundo ptolemaico y copernicano (Antonio Beltrán Marí, ed.), Alianza, Madrid, 1995 ISBN 84-206-9412-6
- ---- Carta a Cristina de Lorena y otros textos sobre ciencia y religión (Moisés González, trad, introd.), Alianza, 2006 ISBN 978-84-206-6015-8
- ---- Cartas del Señor Galileo Galilei, Académico Linceo: escritos a Benedetto Castelli y a la Señora Cristina de Lorena, gran duquesa de Toscana. (Pere de la Fuente, Xavier Granados y Francisco Reus, eds.), Alhambra, Madrid, 1986, ISBN 84-205-1307-5
- ---- Consideraciones y demostraciones matemáticas sobre dos nuevas ciencias (C. Solis y J. Sádaba, eds.) Editora Nacional, Madrid, 1981, ISBN 84-276-1316-4
- ---- Diálogo sobre los sistemas máximos: Jornada primera. (José Manuel Revuelta, trad. y ed.), Aguilar, Buenos Aires 1980, ISBN 84-03-52158-8
- Galilei, Galileo. El ensayador (José Manuel Revuelta, trad. y ed.), Aguilar, Buenos Aires, 1984 ISBN 84-8204-012-X
Notes
- ↑ 1,0 1,1 O'Connor, J. J.; Robertson, E. F. «Galileo Galilei». The MacTutor History of Mathematics archive. Universitat de St Andrews, Escòcia. [Consulta: 24 juliol 2007].
- ↑ Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu és dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel galendari gregorià. A no ser que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià.
- ↑ Galileo Galilei" a l'"Enciclopèdia Catòlica" del 1913
- ↑ Singer, Charles (1941), A Short History of Science to the Nineteenth Century, Clarendon Press, <http://www.google.com.au/books?id=mPIgAAAAMAAJ&pgis=1> (pàgina 217)
- ↑ 5,0 5,1 Weidhorn, Manfred. The Person of the Millennium: The Unique Impact of Galileo on World History. iUniverse, 2005, p. 155. ISBN 0-595-36877-8.
- ↑ Finocchiaro (2007).
- ↑ "Galileo and the Birth of Modern Science, by Stephen Hawking, American Heritage's Invention & Technology, Spring 2009, Vol. 24, No. 1, p. 36
- ↑ Discurs de Sa Santidad el Papa Pius XII del 3 de desembre de 1939 al Solemn Audience de la Sessió Plenària de l'Acadèmia, Discursos dels Papes de Piu XI a Juan Pablo II a l'Acadèmia Pontifícia de Ciències 1939-1986, Ciutat del Vaticà, p.34
- ↑ Robert Leiber, Pius XII Stimmen der Zeit, novembre de 1958 en Pius XII. Sagt, Frankfurt 1959, p.411
- ↑ Véase la nota inicial del propi Ratzinger 'El primer esborrany d'aquest text va ser presentat en Rieti, el 16 de desembre de 1989, sota la impressió encara fresca dels esdeveniments en Europa de l'Est, com a intent d'una primera aproximació a les causes i conseqüències de l'ocorregut. La versió aquí oferta va servir el 15 de febrer de 1990 per a una conferència a la universitat romana de La Sapienzia. Amb motiu de la celebració de l'Aniversari 1400 del Concili de Toledo, vaig presentar, a Madrid el 24 de febrer de 1990, una versió modificada d'acord amb les circumstàncies ' a Ratzinger, Joseph, Capítol 4, la fé i les convulsions soci-polítiques contemporànies ', en Una mirada a Europa Rialp 1993, (Edizione Paoline 1992), pp. 111
- ↑ Ratzinger, Joseph 'La Crisi de la Fe en la Ciència', secció del capítol 4, la fé i les convulsions soci-polítiques contemporànies ', 15 febrer de 1990, Universitat de La Sapienza, en 'Una mirada a Europa' Rialp 1993, (Edizione Paoline 1992), pp. 129
- ↑ La Crisis de la Fe en la Ciència, 15 febrer 1990, Roma, extractes presos dUna mirada a Europa: Església i modernitat a l'Europa de les revolucions Ed. Paulines, 1992, pp. 76-79 traduït de l'anglès al lloc del National Catholic Reporter
- ↑ Ratzinger, Joseph, Una mirada a Europa Rialp 1993, (Edizione Paoline 1992), pp. 129
- ↑ Ratzinger, Joseph La Crisi de la Fe en la Ciència, secció del capítol 4, la fé i les convulsions soci-polítiques contemporànies , 15 febrer de 1990, Universitat de La Sapienza, en 'Una mirada a Europa' Rialp 1993, (Edizione Paoline 1992), pp. 128
- ↑ Ratzinger, Joseph, La Crisi de la Fe en la Ciència, secció del capítol 4, la fé i les convulsions soci-polítiques contemporànies, 15 febrer de 1990, Universitat de La Sapienza, en Una mirada a Europa Rialp 1993, (Edizione Paoline 1992), pp. 129-130
- ↑ Ratzinger, Joseph La Crisi de la Fe en la Ciència, secció del capítol 4, la fé i les convulsions soci-polítiques contemporànies, 15 febrer de 1990, Universitat de La Sapienza, en Una mirada a Europa Rialp 1993, (Edizione Paoline 1992), pp. 130
- ↑ Savater, Fernando, 'La vida eterna' Ariel, 2007, ISBN 978-84-344-5309-8
- ↑ 'Galilei,Galileo' en Diccionari de Filosofia de Ferrater Mora, Ariel, Barcelona, 1994, ISBN 84-344-0500-8, vol. E-J., pàg. 1425-1426
- ↑ Hawking (1988, p.179).
- ↑ Einstein (1954, p.271). Propositions arrived at by purely logical means are completely empty as regards reality. Because Galileo realised this, & particularly because he drummed it into the scientific world, he is the father of modern physics-indeed, of modern science altogether.
- ↑ 'Ona anticlerical a Itàlia' a 'El País' 17-1-2008
- ↑ El Papa suspèn la seva visita a la Universitat de La Sapienza després de les protestes dels professors - La Vanguardia
- ↑ Ratzinger, Joseph, secció 'La Crisi de la Fe en la Ciència' del capítol 'La fe i les convulsions socio-polítiques contemporànies', conferència donada el 15 febrer de 1990 a la universitat romana de La Sapienza, en Una mirada a Europa: Església i modernitat a l'Europa de les revolucions 1993, Rialp, D.L. ISBN 84-321-2877-5
- ↑ Catedràtics italians van atacar al Papa basant-se en cita presa de Wikipedia
- ↑ Ratzinger, Joseph 'La Crisi de la Fe en la Ciència', secció del capítol 4, la fé i les convulsions soci-polítiques contemporànies, 15 febrer de 1990, Universitat de La Sapienza, en 'Una mirada a Europa' Rialp 1993, (Edizione Paoline 1992)
- ↑ 26,0 26,1 100.000 persones defensen "el dret a la paraula" del papa a Roma, Le Monde, 21 gener 2008
- ↑ El Vaticà va celebrar una missa en honor del científic renaixentista Galileu Galilei
- ↑ La Santa Seu organitza un congrés internacional sobre Galileu Galilei
- ↑ Istituto Niels Stensen - International congress: The Galileo Affair
- ↑ Sergio Pagano. I documenti vaticani del processo di Galileo Galilei Edita Collectanea Archivi Vaticani 2009, pp. CCLXVIII, 332, ISBN 978-88-85042-62-9
- ↑ Sergio Pagano. I documenti del processo di Galileo Galilei. Edita Pontificiae Academiae Scientiarum Scripta Varia, 53 i Collectanea Archivi Vaticani, 21. Roma, 1984, ISBN 88-85042-11-2. Disponible a [1]
Referències
- Allan-Olney, Mary. The Private Life of Galileo: Compiled primarily from his correspondence and that of his eldest daughter, Sister Maria Celeste. Boston: Nichols and Noyes, 1870 [Consulta: 9 juny 2008].
- Biagioli, Mario. Galileo, Courtier: The Practice of Science in the Culture of Absolutism. Chicago, IL: University of Chicago Press, 1993.
- Blackwell, Richard J.. Behind the Scenes at Galileo's Trial. Notre Dame, IN: University of Notre Dame Press, 2006. ISBN 0-268-02201-1.
- Brodrick, James, S. J. [c1964]. Galileo: the man, his work, his misfortunes. London: G. Chapman, 1965.
- Clagett, Marshall (editor & translator). Nicole Oresme and the Medieval Geometry of Qualities and Motions; a treatise on the uniformity and difformity of intensities known as Tractatus de configurationibus qualitatum et motuum. Madison, WI: University of Wisconsin Press, 1968. ISBN 0-299-04880-2.
- Clavelin, Maurice The Natural Philosophy of Galileo MIT Press 1974
- Coffa,J Galileo's Concept of Inertia Physis 1968
- Consolmagno, Guy; Schaefer, Marta (1994) Worlds Apart, A Textbook in Planetary Science. Englewood, New Jersey: Prentice-Hall, Inc. ISBN 0-13-964131-9
- Cooper, Lane. Aristotle, Galileo, and the Tower of Pisa. Ithaca, NY: Cornell University Press, 1935. ISBN 1-4067-5263-0.
- Coyne, George V., S.J.. The Church's Most Recent Attempt to Dispel the Galileo Myth. In McMullin (2005, pp.340–359), 2005.
- Drabkin, Israel & Drake, Stillman (Eds & translators) On Motion and On Mechanics University of Wisconsin Press 1960 ISBN 0-299-02030-4
- Drake, Stillman (translator). Dialogue Concerning the Two Chief World Systems. Berkeley, CA: University of California Press, 1953.
- Drake, Stillman (1957). Discoveries and Opinions of Galileo. New York: Doubleday & Company. ISBN 0-385-09239-3
- Drake, Stillman. Introduction to the Controversy on the Comets of 1618. In Drake & O'Malley (1960, pp.vii–xxv), 1960.
- Drake, Stillman. Galileo Studies. Ann Arbor: The University of Michigan Press, 1970. ISBN 0-472-08283-3.
- Drake, Stillman (1973). "Galileo's Discovery of the Law of Free Fall". Scientific American v. 228, #5, pp. 84–92.
- Drake, Stillman (1978). Galileo At Work. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-16226-5
- Drake, Stillman. Galileo: Pioneer Scientist. Toronto: The University of Toronto Press, 1990. ISBN 0-8020-2725-3.
- Drake, Stillman, and O'Malley, C.D. (translators). The Controversy on the Comets of 1618. Philadelphia, PA: University of Philadelphia Press, 1960.
- Dugas,René A History of Mechanics 1955, Dover Publications 1988
- Duhem, Pierre Etudes sur Leonard de Vinci 1906-13
- Duhem, Pierre Le Systeme du Monde 1913 -
- Duhem, Pierre History of Physics Catholic Encyclopedia
- Einstein, Albert (1952). Foreword to (Drake, 1953)
- Einstein, Albert. Ideas and Opinions. translated by Sonja Bargmann. London: Crown Publishers, 1954. ISBN 0-285-64724-5.
- Fantoli, Annibale (2003). Galileo — For Copernicanism and the Church, third English edition. Vatican Observatory Publications. ISBN 88-209-7427-4
- Fantoli, Annibale. The Disputed Injunction and its Role in Galileo's Trial. In McMullin (2005, pp.117–149), 2005.
- Favaro, Antonio (1890–1909), ed.[2]. Le Opere di Galileo Galilei, Edizione Nazionale (The Works of Galileo Galilei, National Edition, 20 vols.), Florence: Barbera, 1890–1909; reprinted 1929–1939 and 1964–1966. ISBN 88-09-20881-1.
- Feyerabend, Paul Againat Method Verso 1975
- Feyerabend, Paul. Killing Time: The Autobiography of Paul Feyerabend. Chicago, MI: University of Chicago Press, 1995. ISBN 0-226-24531-4.
- Fillmore, Charles (1931, 17th printing July 2004). Metaphysical Bible Dictionary. Unity Village, Missouri: Unity House. ISBN 0-87159-067-0
- Finocchiaro, Maurice A.. The Galileo Affair: A Documentary History. Berkeley, CA: University of California Press, 1989. ISBN 0-520-06662-6.
- Finocchiaro, Maurice A. (Fall 2007), "Book Review—The Person of the Millennium: The Unique Impact of Galileo on World History", The Historian 69 (3): 601–602, DOI 10.1111/j.1540-6563.2007.00189_68.x
- Galilei, Galileo [1623]. The Assayer. translated by Stillman Drake. In Drake & O'Malley (1960, pp.151–336), 1960.
- Galilei, Galileo [1638, 1914] (1954), Henry Crew and Alfonso de Salvio, translators, Dialogues Concerning Two New Sciences, Dover Publications Inc., New York, NY. ISBN 0-486-60099-8
- Galilei, Galileo Galileo: Two New Sciences (Translation by Stillman Drake of Galileo's 1638 Discourses and mathematical demonstrations concerning two new sciences) University of Wisconsin Press 1974 ISBN 0-299-06400-X
- Galilei, Galileo, and Guiducci, Mario [1619]. Discourse on the Comets. translated by Stillman Drake. In Drake & O'Malley (1960, pp.21–65), 1960.
- Gebler, Karl von. Galileo Galilei and the Roman Curia. London: C.K. Paul & Co., 1879.
- Geymonat, Ludovico (1965), Galileo Galilei, A biography and inquiry into his philosophy and science, translation of the 1957 Italian edition, with notes and appendix by Stillman Drake, McGraw-Hill
- Grant, Edward Aristotle, Philoponus, Avempace, and Galileo's Pisan Dynamics Centaurus, 11, 1965-7
- Grassi, Horatio [1619]. On the Three Comets of the Year MDCXIII. translated by C.D. O'Malley. In Drake & O'Malley (1960, pp.3–19), 1960a.
- Grassi, Horatio [1619]. The Astronomical and Philosophical Balance. translated by C.D. O'Malley. In Drake & O'Malley (1960, pp.67–132), 1960b.
- Grisar, Hartmann, S.J., Professor of Church history at the University of Innsbruck (1882). Historisch theologische Untersuchungen über die Urtheile Römischen Congegationen im Galileiprocess (Historico-theological Discussions concerning the Decisions of the Roman Congregations in the case of Galileo), Regensburg: Pustet. – Google Books ISBN 0-7905-6229-4. (LCC# QB36 – microfiche) Reviewed here (1883), pp.211–213
- Hall, A. R. From Galileo to Newton 1963
- Hall, A. R. Galileo and the Science of Motion in 'British Journal of History of Science', 2 1964-5
- Hawking, Stephen. A Brief History of Time. New York, NY: Bantam Books, 1988. ISBN 0-553-34614-8.
- Heilbron, John L.. Censorship of Astronomy in Italy after Galileo. In McMullin (2005, pp.279–322), 2005.
- Hellman, Hal (1988). Great Feuds in Science. Ten of the Liveliest Disputes Ever. New York: Wiley
- Kelter, Irving A.. The Refusal to Accommodate. Jesuit Exegetes and the Copernican System. In McMullin (2005, pp.38–53), 2005.
- Humphreys, W. C. Galileo, Falling Bodies and Inclined Planes. An Attempt at Reconstructing Galileo's Discovery of the Law of Squares 'British Journal of History of Science' 1967
- Koestler, Arthur [1959]. The Sleepwalkers: A History of Man's Changing Vision of the Universe. Penguin, 1990. ISBN 0-14-019246-8. Original edition published by Hutchinson (1959, London).
- Koyré, Alexandre A Documentary History of the Problem of Fall from Kepler to Newton Transaction of the American Philosophical Society, 1955
- Koyré, Alexandre Galilean Studies Harvester Press 1978
- Kuhn, T. The Copernican Revolution 1957
- Kuhn, T. The Structure of Scientific Revolutions 1962
- Lattis, James M. (1994). Between Copernicus and Galileo: Christopher Clavius and the Collapse of Ptolemaic Cosmology, Chicago: the University of Chicago Press
- Langford, Jerome K., O.P. [1966]. Galileo, Science and the Church. third. St. Augustine's Press, 1998. ISBN 1-890318-25-6.. Original edition by Desclee (New York, NY, 1966)
- Lessl, Thomas, "The Galileo Legend". New Oxford Review, 27–33 (June 2000).
- Linton, Christopher M.. From Eudoxus to Einstein—A History of Mathematical Astronomy. Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-82750-8.
- Losee, J. Drake, Galileo, and the Law of Inertia American Journal of Physics, 34, p.430-2 1966
- McMullin, Ernan, ed.. The Church and Galileo. Notre Dame, IN: University of Notre Dame Press, 2005. ISBN 0-268-03483-4.
- McMullin, Ernan,. The Church's Ban on Copernicanism, 1616. In McMullin (2005, pp.150–190), 2005a.
- Mach, Ernst. The Science of Mechanics 1893
- Machamer, Peter (Ed) The Cambridge Companion to Galileo Cambridge University Press 1998
- Naylor, Ronald H. (1990). "Galileo's Method of Analysis and Synthesis," Isis, 81: 695–707
- Newall, Paul (2004). "The Galileo Affair"
- Pagano, Sergio (1984) I documenti del processo di Galileo Galilei. Edita Pontificiae Academiae Scientiarum Scripta Varia, 53 i Collectanea Archivi Vaticani, 21. Roma, 1984, ISBN 88-85042-11-2. Disponible a [3]
- Pagano, Sergio (2009) I documenti vaticani del processo di Galileo Galilei Edita Collectanea Archivi Vaticani, Roma. ISBN 978-88-85042-62-9
- Remmert, Volker R. (2005). Galileo, God, and Mathematics. In: Bergmans, Luc/Koetsier, Teun (eds.): Mathematics and the Divine. A Historical Study, Amsterdam et al., 347–360
- Ratzinger, Joseph Cardinal. Turning point for Europe? The Church in the Modern World—Assessment and Forecast. translated from the 1991 German edition by Brian McNeil. San Francisco, CA: Ignatius Press, 1994. ISBN 0-89870-461-8. OCLC 60292876.
- Reston, James. Galileo: A Life. Beard Books, 2000. ISBN 1-893122-62-X.
- Seeger, Raymond J.. Galileo Galilei, his life and his works. Oxford: Pergamon Press, 1966.
- Settle, Thomas B. (1961). "An Experiment in the History of Science". Science, 133:19–23
- Sharratt, Michael (1994), Galileo: Decisive Innovator. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-56671-1
- Shapere, Dudley Galileo, a Philosophical Study University of Chicago Press 1974
- Shea, William R. and Artigas, Mario. Galileo in Rome: The Rise and Fall of a Troublesome Genius. Oxford: Oxford University Press, 2003. ISBN 0-19-516598-5.
- Sobel, Dava [1999]. Galileo's Daughter. London: Fourth Estate, 2000. ISBN 1-85702-712-4.
- Taton, René. Planetary astronomy from the Renaissance to the rise of astrophysics Part A: Tycho Brahe to Newton. Cambridge: Cambridge University Press, 1989. ISBN 0-521-24254-1.
- Thoren, Victor E. Tycho Brahe. In Taton and Wilson (1989, pp.3-21), 1989.
- Van Helden, Albert. Galileo, telescopic astronomy, and the Copernican system. In Taton and Wilson (1989, pp.81-105), 1989.
- Wallace, William A. (1984) Galileo and His Sources: The Heritage of the Collegio Romano in Galileo's Science, (Princeton: Princeton Univ. Pr.), ISBN 0-691-08355-X
- Wallace, William A. Domingo de Soto and the Early Galileo. Aldershot: Ashgate Publishing, 2004. ISBN 0-86078-964-0.
- White, Andrew Dickson (1898). A History of the Warfare of Science with Theology in Christendom. New York 1898.
- White, Michael. (2007). Galileo: Antichrist: A Biography. Weidenfeld & Nicolson:London, ISBN 978-0-297-84868-4.
- Wisan, Winifred Lovell (1984). "Galileo and the Process of Scientific Creation," Isis, 75: 269–286.
- Zik Yaakov, "Science and Instruments: The telescope as a scientific instrument at the beginning of the seventeenth century", Perspectives on Science 2001, Vol. 9, 3, 259–284.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galileo Galilei |
Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD