Gaspeïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGaspeïta

Gaspeïta
Fórmula químicaNiCO₃
EpònimGaspèsia Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACcarbonat de níquel
Localitat tipusExploració de zinc de New Jersey, Mont-Albert, Gaspésie-Îles-de-la-Madeleine, Quebec, Canadà
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.5.AB.05
Nickel-Strunz 9a ed.5.AB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/B.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana14.1.1.8
Heys11.14.9
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 4,621Å; c = 14,93Å;
Colorverd clar
Exfoliacióvisible/bona {1011}
Fracturairregular, desigual
Duresa4,5 a 5
Lluïssorvítria, mat
Color de la ratllaverd, groc
Densitat3,71(1) g/cm³ (mesurada); 3,748 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,830 nε = 1,610
Birefringènciaδ = 0,220
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1965-029
SímbolGpé Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La gaspeïta és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la calcita. S'anomena així per la seva localitat tipus, la Panínsula de Gaspé, Lemieux, Quebec, Canadà. Va ser descrita per primer cop pels mineralogistes Kohls i Rodda l'any 1966. Forma part del grup de la calcita i forma sèrie amb la magnesita.[1]

Característiques[modifica]

La gaspeïta és un carbonat de fórmula química NiCO₃. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5 a 5.[1] Normalment el mineral es troba en forma de romboedres de color verd clar, també en agregats nodulars. Segons la IMA és un carbonat de níquel pur, tot i que és freqüent la presència d'impureses de ferro i magnesi, fet pel qual en moltes classificacions antigues encara apareix com a carbonat d'aquest tres elements. Forma solució sòlida amb la magnesita (MgCO₃), en la que mitjançant la substitució gradual de níquel per magnesi genera els diferents minerals intermedis de la sèrie.

Classificació[modifica]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gaspeïta pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaïta, benstonita i juangodoyita. Segons la classificació de Dana la gaspeïta és un carbonat classificat en el grup 14.1.1.8: Carbonats anhidres normals de fórmula A(XO₃).

Formació i jaciments[modifica]

La gaspeïta es forma en regòlits com a mineral d'enriquiment supergènic a partir de sulfurs de níquel; generalment en ambients àrids o semiàrids que produeixen condicions adequades per a la concentració de minerals carbonats en el perfil de meteorització. La gaspeïta es forma de manera semblant a altres processos de formació de carbonats a partir de minerals sulfurs; els minerals que a partir d'una meteorització poden produir gaspeïta són la pentlandita, la violarita, la mil·lerita i rarament la niquelina.[1][2]

Els indrets on s'hi pot trobar són força escasos. Als territoris de parla catalana només ha estat descrita a la mina Eugenia, a Bellmunt del Priorat.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Gaspéite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Gaspéite» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 7 novembre 2015].
  3. Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 20 novembre 2023].