Gaudapada

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGaudapada
Shri Gaudapadacharya Statue.jpg
Biografia
Religió Advaita Vedanta
Activitat
Ocupació Filòsof
Estudiant Govinda Bhagavatpada
Modifica dades a Wikidata

Gaudapada (Gauḍapāda)[1] va ser un mestre hindú de la tradició de l'Advaita vedanta que probablement visqué el segle VI o el segle VII.[2] Hom creu que era originari del nord del Bengala. Va ser el mestre de Govinda Bhagavatpada, qui va tenir per deixeble Adi Xankara.

La doctrina exposada per Gaudapada, especialment en els comentaris del Māṇḍūkya Upaniṣad, és purament ortodoxa. En contrast amb la forta presència del budisme a l'Índia que induïa a alguns exegetes a optar per la via del budisme.

Māṇḍūkya Kārikā[modifica]

Gaudapada és l'autor del Māṇḍūkya Kārikā també conegut com el Gaudapada Karika,[3] que són comentaris sobre el Māṇḍūkya Upaniṣad, que és un dels més curts dels dotze principals Upanixads pertanyents als xruti. Consta de dotze versos en prosa, inclòs en els Atharvaveda dels Vedas.[4]

El Māṇḍūkya Kārikā es divideix en quatre capítols. En el primer capítol anomenat Āgama Prakaraṇa, Gaudapada explica el contingut del llibre i demostra que l'Advaita és recolzat pel xruti i la raó. El segon capítol, Vaitathya Prakaraṇa, tracta sobretot d'un comentari racional que vol provar la irrealitat del món fenomenal caracteritzat per la dualitat i l'oposició. Cessa quan s'aconsegueix la no dualitat. Per por que per un procés similar sobre la naturalesa de la realitat mateixa, els arguments del segon capítol no es reduiran a res, el tercer nomenat Advaita Prakaraṇa insisteix en la no dualitat. El quart capítol d'estil dialèctic d'Alatasanti Prakaraṇa explica la relativitat de la nostra experiència fenomenal i estableix l'atman com l'única realitat subjacent de l'existència.

Els primers tres capítols del text de Gaudapada han influït a la tradició Advaita Vedanta. Algunes parts del primer capítol que inclouen el Mandukya Upanixad han estat considerades com una font bíblica vàlida per a les escoles dvaita i visistadvaita del Vedanta.[4]

Gaudapada i el budisme[modifica]

La forta presència al budisme a l'Índia en aquella època implicava alguns exegetes moderns com Surendranath Dasgupta, Louis de La Vallee-Poussin i Vidushekhara Bhattacharya en voler trobar influències budistes a casa seva, especialment en certes doctrines "negativistes" prop de la Madhyamaka de Nagarjuna.[5]

Com el primer gran comentarista de Vedanta, després de segles de domini budista, s'oposen dues interpretacions: algunes el consideren el primer mestre involucrat en la restauració de l'hinduisme, el fundador d'Advaita vedanta. Uns altres ho veuen com una perspectiva criptobista, ja que ha incorporat i ambientat al context hindú tot el que, en el budisme, podria ser. No obstant això, els seus comentaris sobre el Māṇḍūkya Upaniṣad es consideren clàssics i, per aquest motiu, és tradicionalment percebut com una ortodoxa pura.[6]

Referències[modifica]

  1. The Sanskrit Heritage Dictionary
  2. The essential Vedanta : a new source book of Advaita Vedanta. Bloomington: World Wisdom, 2004. ISBN 9780941532525. 
  3. Nakamura, Hajime. A History of Early Vedanta Philosophy. Segona part.. Delhi:: Motilal Banarsidass Publishers Private Limited, 2004. 
  4. 4,0 4,1 Datta, Amaresh. The Encyclopaedia Of Indian Literature (Volume Two), 2006, p. 1376. ISBN 9788126011940. 
  5. Māndūkya Upanisad et Kārikā de Gaudapāda, introduction, p. 5 - 6,. Librairie d'Amérique et d'Orient, 1981, p. Introducció 5 - 6. 
  6. 1927-2008., Fox, Douglas A.,. Dispelling illusion : Gauḍapāda's Alātaśānti, with an introduction. [Albany, N.Y.]: State University of New York Press, 1993. ISBN 9780791415016.