Ramana Maharshi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRamana Maharshi
Ramana 3 sw.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 30 de desembre de 1879
Tiruchuli
Mort 14 d'abril de 1950 (70 anys)
Sri Ramana Ashram
Activitat professional
Ocupació Filòsof
Modifica dades a Wikidata

Venkataraman Iyer, més conegut com Ramana Maharshi (Tiruchuzhi, 30 de desembre de 1879 - Tiruvannamalai, 14 d'abril de 1950), fou un important mestre espiritual hinduista indi.[1] Pertanyia a la doctrina advaita vedanta ("no dualitat", no hi ha ànimes i Déu, sinó que les ànimes són Déu). Essent un dels religiosos hinduistes més coneguts del segle XX, al costat de Paramahansa Yogananda i Sri Aurobindo. Va viure a la sagrada muntanya Arunachala a Tiruvannamalai (a 170 km de Madrás) a l'estat de Tamil Nadu (Índia). El nucli dels seus ensenyaments va ser la pràctica de l'atman vichara[2] (la indagació de l'ànima).[1]

Joventut[modifica]

Ramana Maharshi va néixer amb el nom de Venkata Ramana (‘la que dóna plaer a Venkata’, la deessa Lakshmī, consort del déu Vixnu. Veuṅkaṭa és un dels noms del déu Vishnú. Des de jovenve, se l'anomenava maharshi, ‘gran savi’ (sent mahā: ‘gran’; i rishí: ‘savi’). Va néixer en un llogaret anomenat Tiruchuzhi, prop de Madurai al sud de l'Índia. Quan tenia dotze anys va morir el seu pare, policia de professió. I anà a viure amb el seu oncle a Madurai, on va assistir breument a l'institut American Mission. Als setze anys, va sentir a algú esmentar la muntanya Arunachala. Encara que ell no coneixia el significat de la paraula (és el nom d'una muntanya sagrada associada a la divinitat hindú Shivá) només sentir aquest nom va causar un impacte en ell. Aleshores adquirí una còpia del Periyapuranam de Sekkilar, llibre que descriu les vides dels sants shivaístas (adoradors del déu Shivá). Ramana deia que fins llavors era l'única obra religiosa que havia llegit. La seva lectura va despertar certa curiositat pel fenomen religiós, que desconeixia completament.

A mitjans 1896 (als 17 anys), va tenir la seva primera experiència sobrenatural, va ser sobtadament abordat pel sentiment que anava a morir. Es va estirar al terra, convençut de la seva mort, va retenir la respiració i es va dir: «El meu cos està mort, però jo encara visc». Així va aconseguir un espontani atma gñana (‘coneixement de l'ànima’). Es va adonar que ell no era el cos, sinó l'ànima. Alguns autors diuen que va aconseguir el samadhi després de severes penitències, però Ramana va negar sempre aquest extrem: «No vaig tenir període preparatori o purgatiu de cap tipus [...] no tenia idea del que era la meditació. [...] El ser no és realitzat per l'acció de ningú, sinó precisament quan contenim el nostre desig d'actuar, ens quedem quiets i silenciosos i som el que realment som».

Deixebles[modifica]

Arunachala (muntanya Aruna).

Va abandonar la seva llar i es va anar traslladar a Tiruvannamalai. Al temple d'Arunachaleshvara (Shivá, ‘el Senyor del pujol Aruna’) va romandre diversos mesos sense menjar: "Deixaven aliments al meu al voltant: llet, fruites, però qui pensar amb menjar?". Ramana creia fermament que la sagrada muntanya Arunachala era el centre espiritual del món. A poc a poc es van acostar persones que desitjaven ser els seus deixebles, captivades pel «petit swami». A partir de 1912 gairebé es van acabar els seus períodes d'absorció perllongada i va portar una vida completament normal. La seva mare anomenada Alagammal es va traslladar al costat del seu fill el 1916. Aleshores Ramana comptava amb molts devots hindús de divers origenens i condicions, entre ells diversos occidentals, com ata en F. H. Humphreys, el major Chadwick, en Paul Brunton, S. Cohen i l'Arthur Osborne, entre d'altres.

El 19 de maig de 1922 va morir la seva mare. Ramana diria sobre aquest importantíssim succés: "Ella no va morir, va ser reabsorbida a la font". Ell explicava que ella durant la seva mort física, havia experimentat mahā samādhi (meditació màxima), i que segurament s'havia alliberat del samsara (el cicle de naixements i morts), aconseguint l'alliberament espiritual total.

Mort[modifica]

El 1947 es temia per la seva salut i el 1949 se li va detectar un tumor cancerós en el braç esquerre. Es va sotmetre a diversos tractaments, però cap va donar resultat. Se'l veia indiferent davant la mort. Als seus deixebles que es lamentaven els deia: «Us desanimeu perquè diuen que me'n vaig, però on podria anar, i com?». Va morir a la seva institució, el Sri Ramana Ashram, a la ciutat de Tiruvannamalai (Índia) el 14 d'abril de 1950, als 70 anys d'edat.[3]

Els seus ensenyaments[modifica]

Ramana va ensenyar un mètode anomenat atma vichara (autoindagación de l'ànima), en el qual el cercador focalitza la seva atenció contínuament en el «pensament jo» (la base de l'activitat mental), amb la finalitat de trobar el seu origen. Al principi això requereix esforç, però finalment sorgeix una mica més profund que l'ego, i el pensament es dissol en el atman-Brahman (ànima-Déu). Ramana creia amb les paraules del Mandukia upanishad: «Aiam atma brahma» (‘l'ànima és Déu’).[2]

Obra[modifica]

Poemes devocionals (bhakti)[modifica]

  • Sri arunachala atchra-raja-malai (garlanda de lletres per a Sri Arunachala).
  • Sri arunachala nava-mani-malai (collaret de gemmes per a Sri Arunachala).
  • Sri arunachala pathigam (onze estrofes per a Sri Arunachala).
  • Sri arunachala ashtakam (vuit estrofes per a Sri Arunachala).

Poemes doctrinals (gñana)[modifica]

  • Upadesha ulladu (l'essència de la instrucció).
  • Ulladu narpadu (quaranta [versos] sobre el real), en llengua tamil.
  • Anubandham (suplement de l'anterior).
  • Eka atma panchakam (cinc estrofes sobre l'ànima única).

Traduccions[modifica]

Va realitzar diverses traduccions dels clàssics, sent molt destacades les de les obres de Shankará Acharia:

  • Viveka chudamani.
  • Drig drisia viveka.
  • Dakshina murti stotra.
  • Atma bodha.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim: Pláticas amb Sri Ramana Maharshi. Buenos Aires: Kier, 1993.
  • Anònim: Sri Ramana Gita. Màlaga: Sirià, 1987.
  • Anònim: Sat Darshanam. Màlaga: Sirià, 1988.
  • Ballesteros, Ernesto (traductor): Dia a dia amb Bhagavān. Madrid: Etnos, 1995. Traducció a l'espanyol de les seves converses.
  • Ballesteros, Ernesto: Els ensenyaments de Ramana Maharshi. Barcelona: Kairós, 1998.
  • Ballesteros, Ernesto (traductor i comentarista): Sat darshanam (‘sis conferències’, obra sobre la doctrina adwaita). Madrid: Bhisma, 1990.
  • Muruganar, Sri (1893-1973): Gurú vachaka kovai (‘sèrie de paraules del mestre’).
  • "Nan Yar - Qui Sóc Jo?
  • Ramana: Upadesha undiyar (‘l'essència de l'autoconeixement’, en tamil, 30 frases doctrinals). Mèxic: Yug, 1992.
  • traduït al sánscrito com «Upadesha saar».

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1968-, Astier, Alexandre,. Les maîtres spirituels de l'hindouisme. París: Eyrolles pratique, 2008. ISBN 9782212541946. 
  2. 2,0 2,1 Brunton, Paul. Immortelle conscience. ISBN 9782866810276. 
  3. Osborne, Arthur. Ramana Maharshi and the Path of Self-Knowledge, 2002. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramana Maharshi Modifica l'enllaç a Wikidata