El xivaisme o xaivisme (sànscrit: शैव धर्मśaiva dharma) és un dels corrents espirituals més importants de l'hinduisme, en què els seus practicants (xivaïtes) consideren Xiva com a divinitat suprema.
Inspirat en el vixnuisme, el xaivisme se'n va separar i es va dividir en nombroses escoles, com la del Caixmir (Trika o Pratyabhijnā), la de Karnataka i Andhra Pradesh (Vīraśivaisme), la Śaiva Siddhānta dels tàmils i la Śilvādvaita de Sri Kantha. La seva tradició fou recollida en els āgama i en altres tractats i comentaris (upāgama).[1]
Un dels textos clau de l'escola Trika del Caixmir és el Vijñāna Bhairava Tantra, en què es descriu un diàleg entre el deu Xiva i la seva consort Devi o Xacti. Exposa breument 112 mètodes de meditació o tècniques de concentració (Dhāraṇās).[2]
