Xivaisme
El xivaisme o xaivisme (sànscrit: शैव धर्म śaiva dharma) és un dels corrents espirituals més importants de l'hinduisme, en què els seus practicants (xivaïtes) consideren Xiva com a divinitat suprema.
Inspirat en el vixnuisme, el xaivisme se'n va separar i es va dividir en nombroses escoles, com la del Caixmir (Trika o Pratyabhijnā), la de Karnataka i Andhra Pradesh (Vīraśivaisme), la Śaiva Siddhānta dels tàmils i la Śilvādvaita de Sri Kantha. La seva tradició fou recollida en els āgama i en altres tractats i comentaris (upāgama).[1]
Aquest culte també es va estendre a Sri Lanka i pel sud-est asiàtic, on és, o ha estat, present a Cambodja, Indonèsia, Malàisia i Singapur.
Un dels textos clau de l'escola Trika del Caixmir és el Vijñāna Bhairava Tantra, en què es descriu un diàleg entre el deu Xiva i la seva consort Devi o Xacti. Exposa breument 112 mètodes de meditació o tècniques de concentració (Dhāraṇās).[2]
Vegeu també[modifica]
- Xiva.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xivaisme  |
- ↑ Entrada xivaisme a la GEC en línia.
- ↑ Paul Reps, Zen Flesh, Zen Bones, A Collection of Zen and Pre-Zen Writings (ISBN 0-8048-0644-6)
