Txakra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Columna dels txakres

Un txakra[1] (o cakra,[2] del sànscrit चक्रं cakraṃ, en pali chakka, en tibetà khorlo, en malai cakera, "roda", "cercle", "vòrtex") és, segons l'hinduisme i els seus sistemes espirituals del ioga, un "nus d'energia" situat al cos humà que constitueix un centre de contacte i interacció entre el cos físic i el cos subtil. S'associen a uns plexes nerviosos i a glàndules endocrines.[3]

Hi ha set txakres principals i incomptables de menors. Els canals o camins per on flueix l'energia vital, kudalini o prana, cap als txakres o dels mateixos s'anomenen nadis.[4]

La menció més antiga dels txakres es troba als Upanixads tardans (que inclouen, específicament, l'Upanishad Brama i l'Upanishad Yogatattva). Aquests models vèdics van ser adaptats pel budisme tibetà com la teoria vajrayana i la teoria dels txakres en el xactisme tàntric.

Diferents txakres[modifica | modifica el codi]

Els set txakres principals es descriuen en una columna ascendent des de la base de la columna a la crisma (el cap). Cada txakra està associat amb un color, múltiples funcions específiques, un aspecte de la consciència, un element clàssic i altres correspondències.[5]

Tradicionalment els txakres es simbolitzem per la flor de lotus, un símbol espiritual dins la tradició hindú. És considerada un flor immaculada que brota del fang simbolitzant que l'esperit pur que sorgeix de la matèria impura del cos. La tija és l'eix del món per on circula la kundalini. Energia que s'acumula a la base de la columna vertebral (txakra muladara) i a mesura que es progressa en la espiritualitat va ascendit pels diferents txakres fins a arribar al txakra sahasrara, produint la realització (samadi). Pels practicants de ioga els txakres representen un ordre evolutiu, el seu camí espiritual cap a la dissolució de la dualitat.

Per tal d'activar-los existixen principalment dos mètodes. Portant el prana o respiració cap a l'òrgan associat o a la localització. O bé, concentrant la ment al lloc on s'ubica. Els txakres són portadors de certa carga energètica però també una base per realitzar visualitzacions que guien les meditacions pel cos.[3]

La simbologia és una ajuda, una guia per tal de treballar-los. Però és més important la pròpia experiència ja que a vegades pot diferir de la teoria. De fet la simbologia pot variar lleugerament segons la corrent o disciplina des dels quals es treballin.

Txakra Representació Element Situació Divinitat associada Qualitat Funció Color
Sahasrara
सहस्रार
  Sahasrara Vibració (स्पन्द Spanda) Coroneta Xiva Consciència Connexió
amb Déu
Ajna
आज्ञा
  Ajna Esperit (मनस् Manas) Quiasma òptic Ardhanari Perdó Intuïció
Vixuddha
विशुद्ध
  Vixuddha Èter (आकाश Ākāśa) Gola Krixna Comunicació Dicció,
auto-expressió
Anahata
अनाहत
  Anahata Aire (वायु Vāyu) Cor Durga Coratge, seguretat Compassió,
curació
Manipura
मणिपूर
  Manipura Foc (तेजस् Tejas) Estómac Vixnu Satisfacció, Pau Intel·lecte
Svadhisthana
स्वाधिष्ठान
  Swadhisthana Aigua (आपह् Āpah) Melic Brahma Coneixença i creativitat Emoció
Muladhara
मूलाधार
  Muladhara Terra (पड़्थिवी Pṛthivī) Pelvis Ganeix Innocència i saviesa Instint,
Energia sexual

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Segons el Termcat
  2. Transcripció segons el sistema internacional
  3. 3,0 3,1 Hernàndez, Danilo. Claves del yoga (en castellà). Barcelona: Los libros de la Liebre de Marzo, 1997, p. 87. ISBN 84-87403-27-1. 
  4. «txakra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Simpson, Liz. El libro completo de los chakras (en espanyol). Gaia Ediciones, 1999. ISBN 9788488242839. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txakra Modifica l'enllaç a Wikidata