Germain Nouveau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGermain Nouveau
Germain Nouveau, 1880.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1851 Modifica el valor a Wikidata
Porrièras (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1920 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Porrièras (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Janson-de-Sailly Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta Modifica el valor a Wikidata
MovimentSimbolisme Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 1758318 Modifica els identificadors a Wikidata

Germain Marie Bernard Nouveau (31 de juliol de 1851 - 4 d'abril de 1920) fou un poeta francés del moviment simbolista, cèlebre per la seua amistat amb Arthur Rimbaud i Paul Verlaine.

Biografia[modifica]

Era el major dels quatre fills de Félicien Nouveau (1826-1884) i Marie Silvy (1832-1858).[1] Germain Nouveau perdé sa mare quan tenia set anys, per això fou criat pel seu avi.

Després de passar la infància a Ais de Provença i cursar els estudis primaris en el Lycée Janson de Sailly de París, volia fer-se sacerdot. Fa classes en un col·legi de Marsella entre 1871 i 1872. En acabant s'instal·la a París en la tardor de 1872.

Publica el seu primer poema, Sonet d'estiu, en la revista La Renaissance artistique et littéraire d'Émile Blémont i coneix Mallarmé i Jean Richepin, que llavors es reunien al café Tabourey.

Freqüenta el Cercle dels poetes Zútics, on coneix Charles Cros, amb qui col·labora en la redacció de Dixains réalistes, un llibre en què es burlaven dels parnassians. Gràcies a Cros, descobreix els poemes que Paul Verlaine i Arthur Rimbaud havien escrit en l'Àlbum Zútic, i també s'assabenta que els dos poetes havien abandonat París des de juliol de 1872.

Dibuix d'Arthur Rimbaud, Paul Verlaine, Germain Nouveau i Ernest Delahaye

A la fi de 1873, es troba amb Rimbaud al café Tabourey i, al març de 1874, marxen junts a Anglaterra, a Londres, en el 178 del c/ Stamford. Nouveau ajuda a Rimbaud en la transcripció d'Il·luminacions, però finalment torna sol a París al juny del mateix any.

Després viatja a Bèlgica i als Països Baixos. El 1875, a Brussel·les, rep de Verlaine el manuscrit d'Il·luminacions que Rimbaud, llavors a Stuttgart, havia enviat a Nouveau perquè els publicara. Nouveau torna a Londres, on entaula una amistat duradora amb Verlaine.

Esdevé professor de dibuix a la Universitat Bourgoin del departament d'Isère, després en el col·legi Janson de Sailly de París, on fou víctima, en plena classe, d'una crisi de bogeria el 1891. És internat a l'hospital Bicêtre, del qual isqué després de mesos de tancament. Passà més crisis posteriors, i això el portà a emprendre una vida de pelegrí, inspirant-se en sant Benoît-Joseph Labre.

Després d'anys d'errar cap a Roma i Santiago, torna el 1911 a la seua ciutat natal, on mor al 1920.

Les seues poesies es publicaren sobretot després de la seua mort, ja que Nouveau sempre s'oposà a publicar-les mentre era viu; arribà fins i tot a posar una demanda quan es publicà el seu llibre Saber estimar, primera versió de la seua Doctrina de l'amor.

Tingué gran influència sobre el surrealisme, sobretot sobre Louis Aragon, que digué que Nouveau «no és un poeta menor. No és un imitador de Rimbaud: tot i que els comparen».[2]

Obres[modifica]

  • Primers versos (1872-1878)
  • Notes parisenques (1874)
  • Dixains réalistes (1876)
  • Sonets dels Líban [1885] (1956)
  • Savoir aimer (1904)
  • Els poèmes d'Humilis (1910)
  • Au Maris Stella (1912)
  • Últims versos (1885–1918)
  • Valentines et autres vers (1922)

Notes[modifica]

  1. Germain Nouveau tingué tres germanes: Élisabeth (1854-1857), Laurence (1855-?) i Marie (1857-1884).
  2. Louis Aragon in Les Lettres françaises, 7 octobre 1948.

Referències[modifica]