Gino Bramieri

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGino Bramieri
Gino Bramieri 1975.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1928 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1996 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Monumental de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióComediant, director de cinema, guionista, actor de teatre, actor de cinema, actor de televisió i locutor de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lloc webginobramieri.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0104224 Allocine: 601306
Musicbrainz: a078d870-9d40-4073-b959-a53bdc28f5ca Discogs: 1240682 Modifica el valor a Wikidata

Gino Bramieri (Milà 21 de juny de 1928 - 18 de juny de 1996) va ser un actor i humorista cinematogràfic i televisiu de nacionalitat italiana.

Biografia[modifica]

Nascut en Milà, Itàlia, amb catorze anys va començar a treballar a la seva ciutat natal com empleat de la Banca Commerciale Italiana. El seu debut artístic va tenir lloc a finalitats de 1943, en un espectacle a favor dels desplaçats en la plaça de Rovellasca. La primera actuació teatral, tanmateix, va arribar amb setze anys, el 27 de setembre de 1944, interpretant una única línia en el Teatre Augusteo de Milà en la peça Cretinopoli. La seva primera veritable actuació la va dur a terme amb Brabito (pel nom dels tres protagonistes: Bramieri, Bisi, Tognato).

Gino Bramieri va treballar amb Franco Franchi i Ciccio Ingrassia, Peppino De Filippo, Aldo Fabrizi, Ave Ninchi, Nino Taranto, Raimondo Vianello i Totò, i va ser intèrpret de més de trenta pel·lícules. En televisió va obtenir un gran èxit amb el programa dirigit per Corrado Mantoni L'amico del giaguaro, amb Raffaele Pisu i Marisa Del Frate. Per a Mediaset, a en els seus últims anys de vida, va ser protagonista de la sitcom Nonno Felice i del spin-off Norma e Felice.

Italo Terzoli i Enrico Vaime van ser els seus autors "de referència", aconseguint amb els seus guions grans èxits en el teatre lleuger, des de La sveglia al collo a Anche i bancari hanno un'anima, La vita comincia ogni mattina i La vita comincia ogni mattina (espectacles produïts, a la fi dels anys 1960, per Pietro Garinei i Sandro Giovannini, amb els quals Bramieri va iniciar una col·laboració en 1969 amb Angeli in bandiera, en la qual va actuar al costat de Milva).

Bramieri va ser presentador, entre finals dels anys 1960 i primers setanta, del programa radiofònic de varietats Batto quattro, i per al qual va donar vida a alguns dels seus personatges i caricatures (va ser famós "il Carugati"). En anys següents va protagonitzar nombrosos xous televisius de varietats emesos per la RAI: Tigre contro tigre (1966), Il signore ha suonato? (1966), Eccetera, eccetera (1967), E noi qui (1970), Hai visto mai? (1973), Punto e basta (1975), i la sèrie G.B. Show (1982-88), sempre acompanyat d'artistes com Loretta Goggi, Sylvie Vartan i Lola Falana. Altres programes de varietats en els quals va participar van ser Milleluci i Felicibumtà. Va ser un dels primers humoristes a participar en el Festival de Sanremo, presentant en 1962 les cançons Lui andava a cavallo i Pesca tu che pesco anch'io.

A més del seu gran mestratge creant números còmics, personatges i caricatures, la seva especialitat va ser la de contar acudits, que en general eren molt breus (a vegades amb sol dues frases), i sovint una mica surrealistes.[1] Aquesta habilitat el va fer famós, considerant sobretot que els acudits que podia contar eren milers, i que va recopilar en una sèrie de volums, entre ells 50 chili fa.

Gino Bramieri va morir a Milà en 1996, a causa d'un càncer de pàncrees. Tenia 67 anys.[2] Fou enterrat al Cementiri Monumental de Milà.[3] Es va casar als 19 anys en 1948, i es va separar després de gairebé quaranta anys de relació. En els seus últims anys va estar acompanyat per Angela Baldassini.

Filmografia[modifica]

Televisió[modifica]

Ràdio[modifica]

  • Batto quattro
  • Gran Varietà
  • Patatine di contorno

Selecció de la seva discografia[modifica]

Àlbum[modifica]

Singles[modifica]

  • 1961 - Raimundo l'oriundo/Penuria d'anguria (CGD, N 9238)
  • 1962 - Tulipan/A 15 anni (CGD, N 9332)
  • 1962 - Lui andava a cavallo/Pesca tu che pesco anch'io (CGD, N 9340)
  • 1970 - Le mani/Bele (Bla Bla, BBR 1305)
  • 1973 - Quella sera con la luna/Tirami in su la testa (Bla Bla, BBR 1337)
  • 1977 - Motel/E per assurdo... amore (Skorpion, SK 3/207)
  • 1978 - Dai, dai, dai/La banda di Cesenatico (Cetra, SP 1707)
  • 1980 - So' gelosa/Sono geloso (Lupus, LUN 4913 Amb Alida Chelli)

Referències[modifica]

  1. Gino Bramieri, Anche le formiche nel loro piccolo s'incazzano, volume quarto (a gratis)
  2. ADDIO GINO MAESTRO DELLA RISATA
  3. Fonte: Corriere della Sera, 21.06.1996, "Bramieri, l'ultimo applauso"

Enllaços externs[modifica]