Giovanni Trapattoni

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGiovanni Trapattoni
Giovanni Trapattoni
Dades biogràfiques
Naixement Giovanni Trapattoni
17 de març de 1939 (1939-03-17) (78 anys)
Cusano Milanino, Itàlia
Altres noms Il Trap
Alçada 1,75 m.
Pes 73 kg
Activitat professional
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició Centrecampista
Equip actual Retirat
Clubs juvenils
Anys Equip
1953–1959 A.C. Milan
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1959–1971 A.C. Milan[1] 274 (3)
1971–1972 Varese[3] 10 (0)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1960–1964 Itàlia Itàlia[2] 17 (1)
Equips entrenats
1974-1976 AC Milà
1976–1986 Juventus de Torí
1986–1991 Inter de Milà
1991-1994 Juventus de Torí
1994-1995 Bayern de Múnic
1995-1996 Cagliari Calcio
1996-19981 Bayern de Múnic
1998-2000 ACF Fiorentina
2000-2004 Itàlia Itàlia
2004-2005 SL Benfica
2005-2006 VfB Stuttgart
2006-2008 Red Bull Salzburg
2008-2013 Irlanda República d'Irlanda
Principals competicions
Anys Competició
Copa del Món de Futbol de 1962
Campionat d'Europa de futbol 2004
Jocs Olímpics d'estiu de 1960
Campionat d'Europa de futbol 2012
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Giovanni Trapattoni (Cusano Milanino, 17 de març de 1939), és un entrenador i exfutbolista italià. Va ser l'entrenador la selecció de futbol d'Irlanda fins setembre de 2013. Com a futbolista es desempenyorava en la posició de centrecampista defensiu, desenvolupant la major part de la seva carrera professional a l'Milà. És considerat el més reeixit entrenador italià a nivell de clubs de tots els temps havent conquerit, entre d'altres, deu títols de lliga en quatre països diferents i amb la Juventus FC va aconseguir guanyar totes les competicions organitzades per la Unió Europea d'Associacions de Futbol (UEFA) i el Títol mundial d'interclubs, estant fins avui l'únic director tècnic en aconseguir-ho.[4]

Biografia[modifica]

Com a jugador[modifica]

Va debutar com a jugador amb l'AC Milà als 18 anys, en un partit de copa. El seu debut en Sèrie A es va produir el 24 de gener de 1960, amb molt d'èxit com a defensa central.

A les files del Milà, on disputaria 284 partits durant 14 temporades, es va proclamar campió d'Europa el 1963 i el 1969, campió del Scudetto en altres dues (1962 i 1968), a més a més de ser Campió de la Copa Intercontinental, Campió de la Recopa d'Europa el 1968 i campió de la Copa d'Itàlia el 1967, alternant amb futbolistes com Gianni Rivera i Cesare Maldini. Es va retirar com a futbolista després de defensar el Varese.

El seu debut amb la selecció italiana es va produir el 10 de desembre de 1960, en un partit Itàlia-Àustria (1-2) a Nàpols. Va marcar el seu únic gol en la Squadra Azzurra, en 17 partits disputades, a Viena davant la selecció de futbol d'Àustria el 1963. Va jugar el seu últim partit com a internacional el 5 de desembre de 1964 a Bolonya, en un Itàlia-Dinamarca (3-1).

Es va retirar de la pràctica professional com a futbolista, amb 33 anys el 1972, en les files del Varese, club al qual havia arribat un any abans.

Com a entrenador[modifica]

Com a director tècnic, funció que va exercir des de 1973, es va caracteritzar pel seu estil tàctic, conservador del catenaccio, basat en un atac implacable recolzat en una defensa de ferro, com havia declarat en diverses entrevistes, guanyant títols en quasi tots els clubs que va dirigir -al punt de ser considerat llegenda vivent del Calcio-.[5] Va destacar nítidament el seu pas per la Juventus de Torí, club on va romandre durant una dècada,[6] i que conformaria des de 1976 la base de la selecció campiona mundial amb Itàlia el 1982 i conqueriria tots els títols possibles a nivell de clubs entre la segona meitat de la dècada dels 70 i la primera meitat dels 80.[7] Posteriorment va passar a l'Inter de Milà,[8] on també guanyaria diversos títols; i tres anys més tard va tornar a la Juventus de Torí.[9] També va dirigir en dues etapes al Bayern de Munic -estant a la segona d'elles on va obtenir èxits-, al Calcio,[10] -que va ser 10è a la temporada 1995-96 i va classificar la Fiorentina per a la Lliga de Campions de la UEFA.

Va tenir un pas polèmic per la selecció del seu país entre l'any 2000 i el 2004, on el bon joc no va acabar de quallar, i el conjunt azzurro va ser eliminat de forma prematura i controvertida al Mundial 2002 i a l'Eurocopa 2004.[11] A la temporada 2004/05 es va fer càrrec del SL Benfica,[12] i a la 2005-2006 va treballar com a tècnic del VfB Stuttgart de la Bundesliga alemanya.[13] L'estiu de 2006, es va comprometre com a mànager del Red Bull Salzburg.[14]

Al febrer de 2008, va anunciar que es faria el càrrec de la selecció d'Irlanda al maig del mateix any, per preparar les eliminatòries classificadores per a la Copa del Món de futbol de 2010 de Sud-àfrica.[15] Tanmateix, es va quedar fora, a les mans de França eàn la repesca després de caure 1-0 a Dublín i empatar a la pròrroga a Saint-Denis amb un gol de William Gallas després d'una mà de Thierry Henry.[16] Però sí que va aconseguir la classificació a Polònia i Ucraïna 2012 després de vèncer en la repesca a Estònia guanyant 4-0 de visitant i empatant 1-1 de local.[17] En el mencionat torneig va ser eliminat en la primera fase. L'11 de setembre de 2013, va deixar el càrrec de seleccionador d'Irlanda, després de no poder portar la selecció britànica al Mundial de Brasil.[18]

Palmarès[modifica]

Com jugador[modifica]

Campions nacionals[modifica]

Títol Club País Any
Sèrie A AC Milà Itàlia Itàlia 1962
Copa d'Itàlia AC Milà Itàlia Itàlia 1967
Sèrie A AC Milà Itàlia Itàlia 1968

Campions internacionals[modifica]

Títol Club País Any
Copa d'Europa AC Milà Itàlia Itàlia 1963
Recopa d'Europa AC Milà Itàlia Itàlia 1968
Copa d'Europa AC Milà Itàlia Itàlia 1969
Copa Intercontinental AC Milà Itàlia Itàlia 1969

Com entrenador[modifica]

Un dels entrenadors més reeixits de la història del futbol, Giovanni Trapattoni és, juntament amb l'austríac Ernst Happel i el portuguès José Mourinho, els únics entrenadors en el món que ha conquerit campionats nacionals de lliga (deu) a quatre països diferents (Itàlia, Alemanya, Portugal i Àustria),[19] i actualment, és el quart entrenador en el món -segon a Europa- amb el més major nombre de títols internacionals conquerits a nivell de clubs -set títols sobre vuit finals, la major part d'ells durant el seu cicle a la Juventus FC-.[20] Juntament amb l'alemany Udo Lattek és l'únic entrenador en haver conquerit les tres principals competicions europees. Trapattoni és a més a més, l'únic entrenador que ha conquerit totes les competicions internacionals de clubs (fita aconseguida amb la Vecchia Signora) i el que major nombre de títols ha aconseguit a la Copa de la UEFA, (tres).

Campionats nacionals[modifica]

Títol Club País Any
Sèrie A Juventus FC Itàlia Itàlia 1977
Sèrie A Juventus FC Itàlia Itàlia 1978
Copa de Italia Juventus FC Itàlia Itàlia 1979
Sèrie A Juventus FC Itàlia Itàlia 1981
Sèrie A Juventus FC Itàlia Itàlia 1982
Copa de Italia Juventus FC Itàlia Itàlia 1983
Sèrie A Juventus FC Itàlia Itàlia 1984
Sèrie A Juventus FC Itàlia Itàlia 1986
Sèrie A Inter de Milà Itàlia Itàlia 1989
Supercopa d'Itàlia Inter de Milà Itàlia Itàlia 1989
Bundesliga Bayern de Munic Alemanya Alemanya 1997
Copa de la Lliga d'Alemanya Bayern de Munic Alemanya Alemanya 1997
Copa d'Alemanya Bayern de Munic Alemanya Alemanya 1998
Primera divisió de Portugal SL Benfica Portugal Portugal 2005
Bundesliga d'Àustria Red Bull Salzburg Àustria Àustria 2007

Campionats internacionals[modifica]

Títol Club País Any
Copa de la UEFA Juventus FC Itàlia Itàlia 1977
Recopa d'Europa Juventus FC Itàlia Itàlia 1984
Supercopa d'Europa Juventus FC Itàlia Itàlia 1984
Copa de Europa Juventus FC Itàlia Itàlia 1985
Copa Intercontinental Juventus FC Itàlia Itàlia 1985
Copa de la UEFA Inter de Milà Itàlia Itàlia 1991
Copa de la UEFA Juventus FC Itàlia Itàlia 1993
Copa de Nacions[21] Selecció d'Irlanda Irlanda Irlanda 2011

Referències[modifica]

  1. «Homepage - AC Milan». acmilan.com.
  2. Di Maggio, Roberto. «Giovanni Trapattoni – International Appearances». Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, 13-04-2003. [Consulta: 12 febrer 2009].
  3. «Club Italia - FIGC». FIGC - Federazione Italiana Giuoco Calcio.
  4. «Football Philosophers» (PDF). The Technician. Union des Associations Européennes de Football, 46, mayo 2010, pàg. 5.
  5. Calatayud, Antonio G. «Trapattoni: el éxito por bandera» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 01-06-1989, pàg. 52.
  6. AFP. «Trapattoni dejará de entrenar a la Juve a final de temporada» (en castellà). El País, 08-03-1986.
  7. «paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1986/04/29/MD19860429-017.pdf Trapattoni, héroe del día» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 29 aabril 1986, pàg. 17.
  8. «'Scudetto': Bajo la síndrome de los escándalos» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 13-09-1986, pàg. 19.
  9. «Trapattoni, al Juventus» (en castellà). El País, 19-06-1991.
  10. «Trapattoni deja el Cagliari» (en castellà). El País, 14-02-1996.
  11. Muri, Gianni. «Ciao, Trap» (en castellà). El País, 24-06-2004.
  12. Miranda, José Carlos «Trapattoni deja el Benfica» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 01-06-2005, pàg. 33.
  13. Agencia EFE. «El Stuttgart destituye a Giovanni Trapattoni» (en castellà). AS, 10-02-2006.
  14. «Trapattoni y Matthaeus firmaron sus contratos con el Red Bull Salzburg» (en castellà). Medio tiempo, 23-05-2006.
  15. «Anuncian a 'Trap'» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 14-02-2008.
  16. Agencia EFE. «La mano de Henry y la cabeza de Gallas clasifican a Francia» (en castellà). Superdeporte, 24-11-2009.
  17. González, Enric. «El bendito Trapattoni» (en castellà). El País, 12-06-2012.
  18. Reuters. «La eliminación de Irlanda provoca el adiós de Trapattoni» (en castellà). AS.
  19. «Trapattoni, un "míster" europeo». FIFA, 8 octubre del 2007.
  20. «Competicions UEFA: rendiments per entrenadoreditor=www.rsssf.com» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2014].
  21. «Irlanda gana la Copa de las Naciones» (en castellà). uefa.com, 29-05-2011. [Consulta: 8 octubre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Trapattoni Modifica l'enllaç a Wikidata