Guerra russo-ucraïnesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de conflicte militarGuerra russo-ucraïnesa
Conflictes postsoviètics i Segona Guerra Freda Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Datasegle XXI Modifica el valor a Wikidata
Períodehistòria d'Ucraïna des de 1991 i Rússia sota el govern de Vladímir Putin Modifica el valor a Wikidata
Llocmar d'Azov Modifica el valor a Wikidata
EstatUcraïna, Rússia, Belarús, República Popular de Donetsk i República Popular de Luhansk Modifica el valor a Wikidata
Causarevolució ucraïnesa de 2014, colònies de Rússia, expansió de l'OTAN cap a l'est i dissolució de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Conseqüènciasancions internacionals durant la guerra russo-ucraïnesa, conflicte entre l'Església Ortodoxa Russa i el Patriarcat de Kiev, referèndums del 2022 sobre l'annexió a Rússia de la Ucraïna ocupada i llista d'ajuda exterior a Ucraïna durant la guerra russo-ucraïnesa Modifica el valor a Wikidata
ParticipantsLegió Internacional de Defensa Territorial d'Ucraïna, Legió Georgiana, Forces Armades de Rússia, Forces Armades d'Ucraïna, Forces Armades de la República Popular de Donetsk, Forces Armades de la República Popular de Luhansk i República Popular de Donetsk Modifica el valor a Wikidata
Cronologia

La guerra russo-ucraïnesa és un conflicte internacional en curs entre Rússia, acompanyada dels separatistes recolzats per Russos, i Ucraïna, que va tenir el seu inici al febrer de 2014. Després de la revolució de la dignitat a Ucraïna, Rússia va anexionar la península de Crimea, que pertanyia a Ucraïna, i va donar suport als separatistes prorussos que s'enfrontaven a l'exèrcit ucraïnès a la guerra al Donbàs. Els primers vuit anys de conflicte també han vist incidents navals, ciberatacs i tensions polítiques creixents. Al febrer de 2022, Rússia va iniciar una invasió a gran escala d'Ucraïna.

Al començament de 2014, les protestes a l'Euromaidan van conduir a la revolució de la dignitat i a l'expulsió del president ucraïnès prorus, Víktor Ianukòvitx. Ràpidament, els disturbis prorussos van sorgir a les regions orientals i meridionals d'Ucraïna. Al mateix temps, forces militars russes sense uniformar van desplegar-se a la península de Crimea, prenent el control d'edificis governamentals, llocs estratègics i infraestructures clau. Rússia va procedir a anexionar Crimea després d'un referèndum altament controvertit.

Guerra al Donbàs[modifica]

A l'abril de 2014, independentistes armats prorussos van prendre el control d'edificis governamentals a la regió oriental de Donbàs i van proclamar la República Popular de Donetsk (DPR) i la República Popular de Luhansk (LPR) com a estats independents, encetant la Guerra al Donbàs. Els separatistes van rebre un considerable però secret suport de Rússia, i els intents d'Ucraïna per recuperar completament les àrees controlades pels separatistes van fracassar. Tot i que Rússia va negar la seva implicació, les forces militars russes van ser participants actius en els combats. Al febrer de 2015, Rússia i Ucraïna van signar els acords de Minsk II per posar fi al conflicte, però aquests acords mai es van arribar a aplicar plenament en els anys següents. La guerra al Donbàs es va convertir en un conflicte violent però estàtic entre Ucraïna i les forces russes i separatistes, amb moltes tregües curtes, però sense una pau duradora i amb pocs canvis en el control territorial.

A partir del 2021, Rússia va desplegar una gran presència militar prop de la seva frontera amb Ucraïna, incloent-hi la veïna Belarús. Funcionaris russos van negar repetidament els plans d'atacar Ucraïna. El president rus, Vladimir Putin, va criticar l'ampliació de l'OTAN i va exigir que Ucraïna no s'uniés a l'aliança militar. També va expressar opinions irredentistes i va qüestionar el dret d'Ucraïna a existir com a nació independent.

Invasió russa d'Ucraïna del 2022[modifica]

Article principal: Invasió russa d'Ucraïna del 2022
Invasió russa d'Ucraïna del 2022

Rússia va reconèixer oficialment la República Popular de Donetsk i la República Popular de Luhansk com a estats independents al febrer de 2022

El 24 de febrer, Vladímir Putin va anunciar que havia pres la decisió de llançar una operació militar a l'est d'Ucraïna. En el seu discurs, Putin va dir que no hi havia plans per ocupar el territori d'Ucraïna i va afirmar que donava suport al dret dels pobles d'Ucraïna a l'autodeterminació.[1] Pocs minuts després de l'anunci de Putin, es van registrar explosions a Kíiv, Khàrkiv, Odessa i el Donbàs,[2] van desembarcar tropes a Odessa i Mariúpol i va llançar míssils de creuer i balístics als aeròdroms, quarters generals militars i dipòsits militars a Kíiv, Khàrkiv i Dniprò.[3] Aquesta invasió va ser condemnada a nivell internacional, amb molts països imposant sancions noves i augmentant les ja existents contra Rússia.

Belarús va permetre el pas a les tropes russes per a envair Ucraïna des del nord i vehicles de combat s'aproximaren a 50 quilòmetres de Kíiv procedents de Belarús[4] i es produïen enfrontaments a Sumi, Starobilsk,[5] la Central nuclear de Txernòbil a 150 quilòmetres de Kíiv[6] i l'aeroport Antónov a 40 quilòmetres de Kíiv.[7] Ucraïna no va poder retenir la central nuclear de Ternòbil però va vèncer en la Batalla de l'aeroport Antónov, impedint l'encerclament de la ciutat.[7]

La invasió russa va ser aturada a principis d'abril de 2022, principalment a causa de la intensa resistència ucraïnesa en la seva capital, Kíiv[8] i sense poder prendre Khàrkiv ni Txerníhiv, però havent ocupat Kherson i Melitòpol al febrer i Mariúpol al maig.

Contraofensiva ucraïnesa de 2022[modifica]

Contraofensiva ucraïnesa del 2022 (7 d'abril a 5 de setembre de 2022)
Contraofensiva ucraïnesa del 2022 (5 de setembre a 11 de novembre de 2022)

Després de les victòries i guanys territorials russos inicials, Ucraïna va iniciar diverses contraofensives al nord-est i al sud del país. El 2 d'abril, les autoritats ucraïneses van afirmar que tota la regió de Kíiv havia estat reconquerida.[8] El 29 d'agost de 2022 va començar la contraofensiva de Kherson i les forces ucraïneses van començar a recuperar terrenys.

A finals de setembre, Rússia va declarar l'annexió de la República Popular de Donetsk, la República Popular de Luhansk i les províncies de Kherson i Zaporíjia, parcialment ocupades a l'est i al sud d'Ucraïna, mitjançant l'aprovació d'un referèndum,[9] tot i que aquesta acció no va ser reconeguda a nivell internacional.

El 6 de setembre de 2022, les forces ucraïneses van llançar una reeixida contraofensiva sorpresa a la regió de Khàrkiv.[10] En octubre Rússia va iniciar una campanya massiva d'atacs contra les infraestructures d'Ucraïna. L'11 de novembre, les tropes ucraïneses van recuperar Kherson.[11] Rússia va passar l'hivern duent a terme operacions ofensives poc conclusives a Donbàs i, a la primavera de 2023, va consolidar les seves posicions en previsió d'una presumpta contraofensiva ucraïnesa.

Contraofensiva ucraïnesa en 2023[modifica]

Article principal: Contraofensiva ucraïnesa del 2023

El juny de 2023, les forces ucraïneses van llançar gradualment una sèrie de contraofensives centrats en Oríkhiv, Tokmak i Bakhmut amb l'objectiu de trencar les línies del front, trobant una forta resistència russa. La contraofensiva va ser àmpliament considerada com un moment crucial de la guerra. Les forces ucraïneses no van arribar a la ciutat de Tokmak un objectiu mínim segons el general ucraïnès Oleksandr Tarnavskyi, i el probable objectiu inicial d'arribar al mar d'Azov per dividir les forces russes al sud d'Ucraïna no es va aconseguir, i a principis de desembre de 2023, la contraofensiva es va considerar aturada o fracassada.

Un tanc Wagner PMCS a Rostov amb flors al morrió després del final del motí

En juny de 2023 els paramilitars prorussos del grup Wagner van amotinar-se a Rostov i van enviar una columna militar a Moscou. Al capvespre, quan els paramilitars eren a uns 200 quilòmetres de Moscou, Ievgueni Prigojin va pactar l'aturada dels seus mercenaris i l'exili a Belarús a canvi d'evitar cap represàlia en contra seu..[12]

En agost de 2023 es considerava que Ucraïna disposava d'uns 500.000 soldats entre tropes en servei actiu, de reserva i paramilitars mentre Rússia tenia gairebé el triple d'aquest, amb 1.330.000 tropes en servei actiu, de reserva i paramilitars, la majoria d'aquests últims del Grup Wagner.[13] El nombre de baixes va arribar al mig milió de persones, amb 300.000 víctimes russes entre 120.000 morts i entre 170.000 i 180.000 soldats ferits, mentre les ucraïneses eren de prop de 70.000 morts i entre 100.000 i 120.000 ferits.[13]

Les defenses russes que van frenar primer i aturar després la contraofensiva ucraïnesa incloïen els camps de mines més formidables des de la guerra de Corea i nombrosos drons, canviant la naturalesa del conflicte, fins llavors una guerra mecanitzada. Els comandaments ucraïnesos creien que travessar les defenses russes causaria baixes immenses i van mantenir les seves forces dividides entre els fronts est i sud, i en comptes d'un avenç decisiu, es va arribar a un punt mort.[14]

Avanços russos en 2024[modifica]

Destrucció per un bombardeig a Kíiv en gener de 2024

En 2024 Ucraïna ha atacat refineries i ports petrolers russos amb drons, arribant fins a la regió industrial de Tatarstan, a més de 800 milles de la frontera.[15]

Atac a la centrel tèrmica de Trypilska l'1 d'abril de 2024

Des de la fallida ofensiva ucraïnesa de 2023, l'ofensiva russa s'ha dividit en cinc grans línies d'atac a Kreminna, Bakhmut, Avdíivka, Marinka i Robotyne a l'est i el sud d'Ucraïna. L'escassetat de material va degradar la capacitat de les forces ucraïneses per repel·lir les operacions ofensives russes a l'est d'Ucraïna[16] i el febrer de 2024 les forces russes van capturar el bastió ucraïnès d'Avdíivka, el primer gran guany del camp de batalla rus des de la presa de Bakhmut el maig de 2023 i el fracàs de la contraofensiva ucraïnesa,[17] i les forces russes van avançar gradualment a l'oest d'Avdiivka,[18] i pressionant sobre Txàssiv Iar amb objectiu d'avançar sobre Kramatorsk.[19] Rússia va iniciar al març una nova campanya d'atacs aeris contra el les infraestructures elèctriques ucraïneses malmetent part de la seva capacitat de generació.

En 17 d'abril de 2024 la BBC va informar que el seu recompte de soldats russos morts en la guerra havia arribat a 50.000.[20] El govern nord-americà va aprovar el 20 d'abril una ajuda per valor de 61.000 milions de dòlars a Ucraïna, de les quals un terç es destinarien a armes i municions.[21] L'eficàcia dels blindats en el camp de batalla va reduir-se per la vigilància i els atacs molt eficaços dels drons, que han causat moltes baixes en blindats russos, i el 23 d'abril, Ucraïna ha retirat els tancs M1A1 Abrams nord-americans de la primera línia perquè els drons russos han destruït cinc dels trenta-un enviats pels Estats Units el gener de 2023.[22]

Conseqüències[modifica]

Aquest conflicte ha generat una greu crisi de refugiats i ha provocat la pèrdua de desenes de milers de vides.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Путин принял решение о проведении операции по денацификации и демилитаризации Украины» (en rus). TASS, 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
  2. ↑ «Putin announces 'special military operation' in Ukraine» (en anglès americà). Politico, 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  3. ↑ «Russian forces invade Ukraine with strikes on major cities». Reuters, 23-02-2022 [Consulta: 23 febrer 2022].
  4. ↑ Carlota E. Ramírez, Lara Lema, Aurora Santos-Olmo. «Las tropas rusas cruzan la frontera en la región de Kiev» (en castellà). El Diario, 23-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  5. ↑ «Ukrainian soldiers give worthy rebuff to Russia on outskirts of Starobilsk (Luhansk region) – JFO» (en anglès). Interfax. [Consulta: 25 febrer 2022].
  6. ↑ «Rússia pren el control de Txernòbil en un moviment que Zelenski veu com una "declaració de guerra a Europa"». El Punt Avui, 24-02-2022. [Consulta: 28 febrer 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Ucraïna intenta d'evitar l'encerclament de Kíev: per què l'aeroport Antónov és clau per a la defensa de la ciutat?». Vilaweb, 25-02-2022. [Consulta: 28 febrer 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Kyiv region liberated from Russian invaders - Defense Ministry» (en anglès). Ukrinform, 02-04-2022. [Consulta: 24 juny 2022].
  9. ↑ Trevelyan, Mark; Trevelyan, Mark «As he seizes Ukrainian lands, Putin is silent on war failings» (en anglès). Reuters, 30-09-2022.
  10. ↑ Sauer, Pjotr; Koshiw, Isobel. «Ukraine launches surprise counterattack in Kharkiv region» (en anglès). The Guardian, 08-09-2022. [Consulta: 10 setembre 2022].
  11. ↑ Peter Beaumont, Luke Harding, Pjotr Sauer i Isobel Koshiw. «Ukraine troops enter centre of Kherson as Russians retreat in chaos» (en anglès). The Guardian, 11-11-2022. [Consulta: 3 abril 2024].
  12. ↑ Font, Guiu. «El líder de Wagner replega les tropes que avançaven cap a Moscou». Ara, 23-06-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
  13. ↑ 13,0 13,1 Helene Cooper, Thomas Gibbons-Neff, Eric Schmitt, Julian E. Barnes. «Troop Deaths and Injuries in Ukraine War Near 500,000, U.S. Officials Say» (en anglès). Washington and London: new York Times, 18-08-2023. [Consulta: 26 abril 2024].
  14. ↑ Nick Paton Walsh. «Russian assault piles pressure on fragile Ukrainian defensive line in the east». CNN, 01-04-2024. [Consulta: 2 abril 2024].
  15. ↑ Luke Harding. «‘No choice’: Ukraine eyes Kerch bridge in Crimea for drone attack» (en anglès). The Guardian, 03-04-2024. [Consulta: 3 abril 2024].
  16. ↑ Holly Ellyatt. «Ukraine war updates: China’s Xi lays out 4 priorities to resolve Ukraine ‘crisis’; Russia intensifies efforts to seize key town» (en anglès). CNBC, 16-04-2024. [Consulta: 16 abril 2024].
  17. ↑ «Five Places Russia Is Fighting to Break Through Ukrainian Lines». New York Times, 17-02-2024. [Consulta: 23 febrer 2024].
  18. ↑ Nick Paton Walsh. «Russian assault piles pressure on fragile Ukrainian defensive line in the east» (en anglès). CNN, 01-04-2024. [Consulta: 2 abril 2024].
  19. ↑ Holly Ellyatt. «Ukraine war updates: China’s Xi lays out 4 priorities to resolve Ukraine ‘crisis’; Russia intensifies efforts to seize key town» (en anglès). CNBC, 16-04-2024. [Consulta: 16 abril 2024].
  20. ↑ «50,000 Russian soldiers confirmed dead by BBC». BBC, 17-04-2024. [Consulta: 18 abril 2024].
  21. ↑ «What’s inside the $95 billion House package focused on aiding Ukraine and Israel» (en anglès). AP, 22-04-2024. [Consulta: 22 abril 2024].
  22. ↑ «Ukraine war briefing: Kyiv pulls back Abrams tanks due to drone raids and losses, says US» (en anglès). The Guardian, 26-04-2024. [Consulta: 26 abril 2024].

Bibliografia[modifica]

  • Plokhy, Serhii, The Russo-Ukrainian War: The Return of History W. W. Norton & Company 2023 ISBN 978-1324051190
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra russo-ucraïnesa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_russo-ucraïnesa&oldid=33430073»