Guillem I d'Orange-Nassau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGuillem I d'Orange-Nassau
William I, Prince of Orange by Adriaen Thomasz. Key Rijksmuseum Amsterdam SK-A-3148.jpg
Nom original Willem van Oranje
 Príncep d'Orange 

15 juliol 1544 - 10 juliol 1584
René of Châlon - Felip-Guillem d'Orange-Nassau
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'abril de 1533
Dillenburg
Mort 10 de juliol de 1584 (51 anys)
Delft
Causa de mort assassinat
Sepultura església nova de Delft
Altres noms Willem de Zwijger
Ciutadania Països Baixos
Religió Calvinisme
Activitat professional
Ocupació polític
Dades familiars
Dinastia Casa d'Orange-Nassau
Cònjuge Anna d'Egmond
Carlota de Borbó-Montpensier
Anna de Saxònia
Lluïsa de Coligny
Fills
Pares Guillem de Nassau-DillenburgJuliana of Stolberg
Germans
Parents
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Guillem I d'Orange-Nassau o Guillem el Taciturn (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584) governador (Stadhouder) d'Holanda, Zelanda, Utrecht (1559) i Frísia (1581), primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg. Fou el líder principal de la rebel·lió neerlandesa contra la monarquia espanyola que desencadenà la guerra dels vuitanta anys i que comportà la independència formal de les Províncies Unides el 1648.

El 1544 heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d'Orange, sent el primer membre de la casa d'Orange-Nassau en portar aquest nom. Educat per l'emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat el 1555 membre del consell d'estat i governador i lloctinent d'Holanda, Zelanda i Utrecht. La política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos va fer que s'apartés de la monarquia i, el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Països Baixos del sud, fou declarat proscrit i li foren confiscats tots els béns pel Tribunal de la Sang.

Mausoleu de Guillem I a l'església nova de Delft

El mateix any atacà l'exèrcit del duc d'Alba, en ser derrotat es refugia a Alemanya. El 1569 sostingué els hugonots, que l'ajudaren en la lluita contra la monarquia hispànica, però uns anys després s'uní al calvinisme. El 1576 va aconseguir l'alçament general de les Països Baixos i l'elecció de l'arxiduc Maties, germà de l'emperador, com a governador dels Països Baixos espanyols. El 1578 la derrota a les províncies meridionals a Gembloux el féu aliar amb el duc d'Alençon. El 1579 va assolir la unió d'Utrecht, i dos anys més tard oferia la sobirania al duc Francesc Hèrcules d'Anjou, germà d'Enric III de França (1581).

El 10 de juliol de 1584 va morir assassinat per Balthasar Gérard a Delft alhora que la seva popularitat havia disminuït molt. Està enterrat en un mausoleu a l'església nova de Delft.

De la seva quarta esposa, Lluïsa de Coligny, va tenir un fill: Frederic Enric d'Orange-Nassau (1584-1647), Stadhouder i Príncep d'Orange.