Gumersindo de Azcárate

Gumersindo de Azcárate

Biografia
Naixement	13 gener 1840 Lleó (Espanya)
Mort	15 abril 1917 (77 anys) Madrid
Sepultura	Cementiri Civil de Madrid 40° 25′ 18″ N, 3° 38′ 09″ O
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques
1907 –
Diputat a Corts
19 abril 1898 – 16 març 1916 Circumscripció electoral: Lleó
Diputat a Corts
13 abril 1886 – 1r juliol 1895 Circumscripció electoral: Lleó
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat Central
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	escriptor, filòsof, polític, jurista
Ocupador	Universitat Central
Partit	Partit Republicà Democràtic Federal
Membre de	Institut de droit international (1911–) Reial Acadèmia de la Història Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Asociación española para el progreso de las ciencias
Obra
Estudiant doctoral	Rafael Altamira i Crevea i Eugeni d'Ors i Rovira
Família
Parents	Pablo de Azcárate y Flórez, nebot

Gumersindo de Azcárate Menéndez-Morán (Lleó, 13 de gener de 1840 – Madrid, 15 de desembre de 1917) fou un jurista, pensador, historiador, catedràtic i polític espanyol. És avi del dirigent comunista Manuel Azcárate.

Biografia

Fill de Patricio de Azcárate Corral i Justa Menéndez-Morán Palacio, va néixer a Lleó el 13 de gener de 1840 i va cursar els primers estudis en aquesta ciutat. Va estudiar Dret a Oviedo i, tres anys més tard, es va traslladar a Madrid, on va obtenir la llicenciatura (1862). Cinc anys després, es va doctorar amb una tesi titulada Juicio crítico de la Ley 61 de Toro, exponiendo sus motivos, su objeto y su conveniencia. Julián Sanz del Río va exercir una influència decisiva en la seva formació, sobretot per mitjà del krausisme. Es va casar en primeres núpcies amb Emilia Inerarity i, en segones, amb María Benita Álvarez Guijarro.

Va ser lletrat de la Direcció general dels Registres i, a partir de 1873, es va dedicar amb exclusivitat a la carrera universitària, on va ocupar la càtedra d'Economia Política i Estadística.

En 1875 va ser expulsat, juntament amb Francisco Giner de los Ríos, Nicolás Salmerón i altres catedràtics de la Universitat Central de Madrid, pel marquès d'Orovio —Manuel Orovio Echagüe— ministre de Foment (cartera de la qual llavors depenia Instrucció Pública), per la seva defensa de la llibertat de càtedra, arran de la segona qüestió universitària. En 1876 va participar en la creació de la Institución Libre de Enseñanza al costat de Francisco Giner de los Ríos i Nicolás Salmerón, entre altres catedràtics. A partir de 1881, va ser reintegrat a l'activitat universitària, però va haver d'ensenyar altres disciplines: Història General del Dret Español, Institucions del Dret Privat i, finalment, Legislació Comparada.

Va ser, així mateix, membre del Consell d'Instrucció Pública, vicepresident de la Junta d'Ampliació d'Estudis i president de l'I.R.S. (Institut de Reforma Social), membre de la Reial Acadèmia de la Història, fundador al costat de Francisco Fernández-Blanco y Sierra-Pambley, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, de la Fundació Sierra-Pambley, del patronat de la qual va ser president fins a la seva mort.

A les eleccions generals espanyoles de 1886 va ser escollit, per primera vegada, diputat per Lleó del Partit Republicà Democràtic Federal, al que seguirà representant fins a les eleccions de 1917. En 1887 Gumersindo de Azcárate figura en la "Lista de los autores encargados de la redacción del Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano por Sociología y Política".

La seva biblioteca, donada a la Fundació Sierra-Pambley pels seus nebots hereus, fou l'origen de la Biblioteca Azcárate de Lleó.

Les seves obres principals són: Estudios económicos y sociales (1876), El self-government y la Monarquía doctrinaria (1877), Estudios filosóficos y políticos (1877), Concepto de la Sociología i, sense signatura, Minuta de un testamento, publicada y anotada por W... (1876).

El 1908 va ser el principal impulsor de la coneguda com a Llei Azcárate de Repressió de la Usura, llei encara vigent a Espanya en els seus elements bàsics i l'article primer de la qual estableix que

«

"Serà nul tot contracte de préstec en què s'estipuli un interès notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas o en condicions tals que resulti aquell lleoní, havent-hi motius per estimar que ha estat acceptat pel prestatari a causa de la seva situació angoixant, de la seva inexperiència o de la limitació de les seves facultats mentals."

»

Va morir el 15 de desembre de 1917. Uns dies abans havia sofert un atac cerebral mentre se celebrava una reunió del citat Institut de Reforma Social.

Bibliografia

• García Cantero, Gabriel «L'enseignement du droit comparé en Espagne : Aperçu historique et état actuel» (pdf) (en francès). Revue internationale de droit comparé, 51, 4, 1999. Arxivat de l'original el 2015-09-24. ISSN: 1953-8111 [Consulta: 16 novembre 2015]. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
• García de Valdeavellano, Luis. Seis semblanzas de historiadores españoles. Universidad de Sevilla, 1978. ISBN 8474051010. 
• Jiménez-Landi, Antonio. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente: Periodo de expansión influyente. Editorial Complutense, 1996. ISBN 84-89365-99-7. 
• Jiménez Muñoz, Francisco Javier. La usura. Evolución histórica y patología de los intereses. Librería-Editorial Dykinson, 2010. ISBN 8499825761. 
• Martínez Pascual, Pascual. Escritores y editores en la Restauración canovista, 1875-1923 (Volumen 2). Ediciones de la Torre, 1994. ISBN 8479601019. 
• Martínez Santamarta, Ceferino «La religión de don Gumersindo de Azcárate». Cuadernos Salmantinos de Filosofía, 5, 1978, pàg. 377-385. ISSN: 0210-4857.
• Moradiellos García, Enrique «Una misión casi imposible: La embajada de Pablo de Azcárate en Londres durante la Guerra Civil (1936-1939)» (pdf). Historia contemporánea, 15, 1996, pàg. 125-146.
• Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones AKAL, 2002, p. 93-95. ISBN 8446014890. 
• Posada, Adolfo «Recordando al Instituto de Reformas Sociales» (pdf). Revista del Ministerio de Trabajo e Inmigración, Extra 1, 2003, pàg. 17-25.
• Salvat Navarro, Antonio «Orientaciones modernas del Seguro Social en el orden sanitario» (pdf). Annals de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, 17, 1935, pàg. 221-247. ISSN: 2339-9880.
• Storm, Eric «Los guías de la nación. El nacimiento del intelectual en su contexto internacional» (pdf). Historia y Política. Ideas, procesos y movimientos sociales, 8, 2002, pàg. 39-57. ISSN: 1575-0361.
• Varela Suanzes-Carpegna, Joaquín «Los Derechos Fundamentales en la España del siglo XX» (pdf). Teoría y realidad constitucional, 20, 2007, pàg. 473-493.

Bibliografia addicional

• León Correa, Francisco Javier «Ideología krausista y política: Gumersindo de Azcárate y el republicanismo leonés durante la Restauración canovista (1875-1898)» (pdf). Tierras de León, 28, 72, 1988, pàg. 39-55. Arxivat de l'original el 2015-09-24. ISSN: 0495-5773 [Consulta: 16 novembre 2015]. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
• Torregrosa Peris, José Ramón «El pensamiento político de don Gumersindo de Azcárate» (pdf). Revista de estudios políticos, 135-136, 1964, pàg. 121-136.
• Fernández Bernat, Juan Antonio «Azcárate, Gumersindo de, Minuta de un testamento (Ideario del Krausismo liberal) (Granada, Ed. Comares, 2004), 139 págs». Revista de estudios histórico-jurídicos, 27, 2005, pàg. 435-437.

Algunes obres de l'autor

• El régimen parlamentario en la práctica (pdf), 1885 [Consulta: 16 novembre 2015].  Arxivat 2012-06-27 a Wayback Machine.
• Ensayo de una Historia de Derecho de propiedad y su estado actual en Europa, 1880. 
• La constitución inglesa y la política del continente, 1878 [Consulta: 16 novembre 2015].  Arxivat 2013-07-12 a Wayback Machine.
• El selfgovernment y la monarquía doctrinaria (pdf), 1877 [Consulta: 16 novembre 2015].  Arxivat 2013-07-14 a Wayback Machine.

Enllaços externs

• Gumersindo de Azcárate: Discurso sobre la cuestión social llegit el 10 de novembre de 1893 a l'Ateneo de Madrid.

Premis i fites
Precedit per: Francisco de Cárdenas y Espejo	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 25 1898 - 1918	Succeït per: Elías Tormo Monzó
Precedit per: Fernando Calderón Collantes	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 10 1890-1917	Succeït per: José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo