Gimnofions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gymnophiona)
Infotaula d'ésser viuGimnofions
Gymnophiona Modifica el valor a Wikidata

Cecília de l'espècie Syphonops annulatus
Període
Jurassic - Recent
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneEumetazoa
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreGymnophiona Modifica el valor a Wikidata
Müller, 1832
Famílies
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Les cecílies, gimnofions o àpodes (Gymnophiona o Apoda) són un ordre de lissamfibis. Les cecílies es caracteritzen per haver sofert una pèrdua secundària de les seves potes, cosa que els dona una aparença de serp, però amb les que no estan emparentades. Actualment hi ha identificades 205 espècies.[1]

Viuen majoritàriament amagades al sòl o als llits dels rierols, i aquest estil de vida críptic converteix les cecílies en els amfibis menys familiars. Les cecílies modernes viuen als tròpics d'Amèrica del Sud i Central, Àfrica i al sud d'Àsia. Les cecílies s'alimenten de petites criatures subterrànies com els cucs de terra. El cos és cilíndric i sovint de color fosc, i el crani té forma de bala i és construït fortament. Els caps tenen diverses adaptacions úniques, incloent ossos cranials i mandíbules fusionades, un sistema de dues parts de músculs de la mandíbula i un tentacle quimioreceptor davant de l'ull. La pell és viscosa i té marques o solcs en forma d'anell i pot contenir escates.[2]

Les cecílies modernes són un clade, de l'ordre Gymnophiona (o Apoda), un dels tres grups d'amfibis vius al costat d'Anura (granotes) i Urodela (salamandres). Gymnophiona és un grup terminal, que engloba totes les cecílies modernes i tots els descendents del seu darrer avantpassat comú. Gymnophionomorpha és un nom encunyat recentment per al grup total corresponent que inclou Gymnophiona així com uns quants grups troncals (amfibis extints els parents vius més propers dels quals són cecílies però no són cecílies).[3][4] Alguns paleontòlegs han utilitzat el nom Gymnophiona per al grup total i l'antic nom Apoda per al grup terminal.[5] No obstant això, Apoda té altres usos encara més antics, inclòs el nom d'un gènere de papallona, fent que el seu ús sigui potencialment confús i és millor evitar-lo.

Descripció[modifica]

Raigs X que mostren l'esquelet de Typhlonectes (Typhlonectidae)

L'anatomia de les cecílies està molt adaptada per a un estil de vida excavant. En un parell d'espècies pertanyents al gènere primitiu Ichthyophis s'han trobat restes vestigials d'extremitats, i a Typhlonectes compressicauda s'ha observat la presència de brots de les extremitats durant el desenvolupament embrionari, restes en un cas contrari, d'un cos completament sense extremitats.[6] Això fa que les espècies més petites s'assemblin als cucs, mentre que les espècies més grans com Caecilia thompsoni, amb longituds de fins a 1,5 m, s'assemblin a les serps. Les seves cues són curtes o estan absents, i la seva cloaca està a prop dels extrems del seu cos.[7][8][9]

Excepte una espècie sense pulmons, Atretochoana eiselti,[10] totes les cecílies tenen pulmons, però també utilitzen la pell o la boca per a l'absorció d'oxigen. Sovint, el pulmó esquerre és molt més petit que el dret, una adaptació a la forma del cos que també es troba a les serps.[11]

Els seus músculs del tronc estan adaptats per empènyer-se a través del terra, amb la columna vertebral i la seva musculatura actuant com un pistó dins de la capa exterior de la musculatura de la paret corporal, que està molt unida a la pell.[12] En contraure la capa externa dels músculs, comprimeix el celoma i genera una forta força hidroestàtica que allarga el cos.[13] Aquest sistema muscular permet a l'animal ancorar el seu extrem posterior en posició i forçar el cap cap endavant, i després estira la resta del cos cap amunt per arribar-hi en ones. A l'aigua o al fang molt fluix, les cecílies neden de forma similar a una anguila.[14] Les cecílies de la família Typhlonectidae són aquàtiques i les més grans d'aquest tipus. Les representants d'aquesta família tenen una aleta carnosa que recorre la part posterior del seu cos, que millora la propulsió a l'aigua.[15]

Distribució[modifica]

Les cecílies són originàries de les regions tropicals humides del sud-est asiàtic, Índia, Bangla Desh, Nepal[16] i Sri Lanka, parts de l'Àfrica Oriental i Occidental, les Illes Seychelles a l'Oceà Índic, Amèrica Central i al nord i l'est d'Amèrica del Sud. A l'Àfrica, les cecílies es troben des de Guinea-Bissau (Geotrypetes) fins al sud de Malawi (Scolecomorphus), amb un registre no confirmat de l'est de Zimbabwe. No s'han registrat a les extenses àrees de bosc tropical de l'Àfrica central. A Amèrica del Sud, s'estenen per l'est subtropical del Brasil fins al nord temperat de l'Argentina. Es poden veure tan al sud com a Buenos Aires, quan són transportades per les aigües de la inundació del Riu Paraná procedents de més al nord. La seva distribució americana s'estén del nord al sud de Mèxic. La distribució més al nord és de l'espècie Ichthyophis sikkimensis del nord de l'Índia. Ichthyophis també es troba a Xina Meridional i Vietnam del Nord. Al sud-est asiàtic, es troben tan a l'est com Java, Borneo i el sud de les Filipines, però no han creuat la línia de Wallace i no estan presents a Austràlia ni a illes properes. No hi ha cecílies conegudes a Madagascar, però la seva presència a les Seychelles i l'Índia ha portat a especulacions sobre la presència de cecílies no descobertes, extingides o existents allà.[17]

El 2021, es va recollir un exemplar viu de Typhlonectes natans, una cecília originària de Colòmbia i Veneçuela, d'un canal de drenatge al sud de Florida. És l'única cecília que s'ha trobat mai en estat salvatge als Estats Units, i es considera una introducció, potser pel comerç d'animals salvatges. Es desconeix si s'ha establert una població reproductora a la zona.[18][19]

Filogènesi[modifica]

En la classificació filogenètica moderna les cecílies i els batracis (anurs + caudats) són els dos clades germans que, tot dos junts, constitueixen els lissamfibis:

Lissamphibia

Gymnophiona


Batrachia


Anura



Caudata





Els seus orígens evolutius rauen en l'antic supercontinent de Gondwana.[20]

Famílies[modifica]

Segons el Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica:

Segons Animal Diversity Web:

Importància cultural[modifica]

Com que les cecílies són un grup reclusiu, només apareixen en alguns mites humans, i generalment es consideren repulsius en els costums tradicionals.

En el folklore de certes regions de l'Índia, les cecílies són temudes i denigrades, basant-se en la creença que són fatalment verinoses. Les cecilíes de l'Himàlaia oriental es coneixen col·loquialment com a «serps de mal d'esquena»,[21] mentre que als Ghats Occidentals, l'Ichthyophis tricolor es considerada més tòxica que una cobra reial.[22][23] Malgrat el profund respecte cultural per la cobra i altres animals perillosos, la cecília és assassinada quan és vista, amb sal i querosè.[22] Aquests mites han complicat les iniciatives de conservació de les cecílies índies.[22][21][23]

La Crotaphatrema lamottei, una espècie rara originària del mont Oku al Camerun, està classificat com a Kefa-ntie (criatura excavadora) per l'Oku. Kefa-ntie, un terme que també engloba els talps autòctons i les serps cegues, es consideren verinoses, causant nafres doloroses si es troben, es posen en contacte o es maten. Segons la tradició d'Oku, la cerimònia per netejar l'aflicció implica una poció composta d'herbes mòltes, oli de palma, closques de cargols i sang de pollastre aplicada i llepada del polze esquerre.[24]

Les cecílies sud-americanes tenen una relació variable amb les cultures locals.[23] El minhocão, una bèstia llegendària semblant a un cuc del folklore brasiler, pot estar inspirat en les cecílies. El folklore colombià afirma que la cecília aquàtica, la Typhlonectes natans, es pot manifestar a partir d'un floc de cabell tancat en una ampolla enfonsada. Al sud de Mèxic i l'Amèrica Central, la Dermophis mexicanus es coneix col·loquialment com a "tapalcua", un nom que fa referència a la creença que sorgeix per incrustar-se a la part posterior de qualsevol persona desprevinguda que opti per fer les seves necessitats a casa seva. Això pot estar inspirat per la seva tendència a niar en munts d'escombraries.[23]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Species By the Numbers» (en anglès). Amphibiaweb. [Consulta: 2 març 2017].
  2. ↑ Wilkinson, Mark «Caecilians.». Current Biology, vol. 22, 17, 2012, pàg. R668–R669. Bibcode: 2012CBio...22.R668W. DOI: 10.1016/j.cub.2012.06.019. PMID: 22974987.
  3. ↑ Santos, Rodolfo Otávio; Laurin, Michel; Zaher, Hussam «A review of the fossil record of caecilians (Lissamphibia: Gymnophionomorpha) with comments on its use to calibrate molecular timetrees» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 131, 4, 02-12-2020, pàg. 737–755. DOI: 10.1093/biolinnean/blaa148. ISSN: 0024-4066.
  4. ↑ Kligman, Ben T.; Gee, Bryan M.; Marsh, Adam D.; Nesbitt, Sterling J.; Smith, Matthew E. «Triassic stem caecilian supports dissorophoid origin of living amphibians» (en anglès). Nature, 614, 7946, 02-02-2023, pàg. 102–107. Bibcode: 2023Natur.614..102K. DOI: 10.1038/s41586-022-05646-5. ISSN: 0028-0836. PMC: PMC9892002. PMID: 36697827.
  5. ↑ Evans, Susan E.; Sigogneau‐Russell, Denise «A stem‐group caecilian (Lissamphibia: Gymnophiona) from the Lower Cretaceous of North Africa» (en anglès). Palaeontology, 44, 2, 2001-03, pàg. 259–273. Bibcode: 2001Palgy..44..259E. DOI: 10.1111/1475-4983.00179. ISSN: 0031-0239.
  6. ↑ An Anatomical Feature of Caecilian Amphibians: The Lengthening of the Body and Organs
  7. ↑ Goin, Coleman Jett; Goin, Olive Bown. «Order Gymnophiona». A: Introduction to Herpetology (en anglès). W. H. Freeman, 1962, p. 201. ISBN 978-0-7167-0020-3.. 
  8. ↑ Himstedt, Werner. Die Blindwühlen (en alemany). Magdeburg: Westarp Wissenschaften, 1996. ISBN 978-3-89432-434-6. 
  9. ↑   «Caecilia». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  10. ↑ «Atretochoana eiselti». Natural History Museum. [Consulta: 22 febrer 2012].
  11. ↑ Mader, Douglas «Reptilian Anatomy». Reptiles, vol. 3, 2, June 1995, pàg. 84–93.
  12. ↑ Wells, Kentwood D. The Ecology and Behavior of Amphibians (en anglès). University of Chicago Press, 2010-02-15. ISBN 978-0-226-89333-4. 
  13. ↑ Caecilians - Current Biology
  14. ↑ Nussbaum, Ronald A. Cogger, H.G.. Encyclopedia of Reptiles and Amphibians. San Diego: Academic Press, 1998, p. 52–59. ISBN 978-0-12-178560-4. 
  15. ↑ Piper, Ross. Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2007-08-30. ISBN 978-0-313-08594-9. 
  16. ↑ «Kutnjema Mareka Jiv Sarpa Hoina». Kantipur News. Katipur, 05-05-2016.
  17. ↑ Gardner, James D.; Rage, Jean-Claude «The fossil record of lissamphibians from Africa, Madagascar, and the Arabian Plate» (en anglès). Palaeobiodiversity and Palaeoenvironments, 96, 1, 2016-03, pàg. 169–220. DOI: 10.1007/s12549-015-0221-0. ISSN: 1867-1594.
  18. ↑ «Worm-Like, Limbless Amphibian Known As Caecilians Spotted in Florida For The First Time» (en anglès americà). Conservation.Reefcause.com, 03-08-2021. [Consulta: 4 agost 2021].
  19. ↑ Sheehy, Coleman; Blackburn, David; Kouete, Marcel; Gestring, Kelly; Laurie, Kristin; Prechtel, Austin; Suarez, Eric; Talley, Brooke «First record of a caecilian (order Gymnophiona, Typhlonectes natans) in Florida and in the United States» (en anglès). Reptiles & Amphibians, vol. 28, 2, 15-07-2021, pàg. 355–357. DOI: 10.17161/randa.v28i2.15629. ISSN: 2332-4961.
  20. ↑ Díaz i Santos, 1998, p. 46.
  21. ↑ 21,0 21,1 Sathyabhamu, Das Biju, Rachunliu G Kamei, David Gower, & Mark Wilkinson (2009) "Conservation of Caecilians in the Eastern Himalayas Region" Critical Ecosystem Partnership Fund Project Report. pp. 1–22.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Kotharambath, Ramachandran «Deep-rooted myths and their impact on the population of Gymnophionan amphibians among the inhabited areas of Kerala, India.». Froglog, vol. 88, 2008-08, pàg. 3-5.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Crump, Marty. Eye of Newt and Toe of Frog, Adder's Fork and Lizard's Leg. University of Chicago Press, 2015. DOI 10.7208/chicago/9780226116143.001.0001. ISBN 978-0-226-11600-6. 
  24. ↑ Doherty-Bone, Thomas M.; Ndifon, R.K.; Gower, David J. «Traditional indigenous perspectives on soil-dwelling vertebrates in Oku, Cameroon, with special reference to the caecilian Crotaphatrema lamottei». Herpetological Bulletin, vol. 116, 2011, pàg. 19–24.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gimnofions
  • Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gimnofions&oldid=33487027»