Hödr
  | |
| Tipus | deïtat nòrdica |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia nòrdica i asatru |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Condició mèdica | ceguesa |
| Família | |
| Pare | Odin |
| Germans | Bàlder, Hermóðr, Bragi, Thor, Meili, Vídar i Vali |
| Altres | |
| Membre de | Aesir |
| Part de | mitologia nòrdica |
En la mitologia escandinava, Hod (en nòrdic antic Hǫðr, genitiu: Haðar) era un déu ans, cec, fill d'Odin i, per tant, germanastre o potser i tot (si també era fill de la Frigg -cosa, tanmateix, que no s'especifica a les fonts medievals-), germà de Balder. El teònim Hǫðr és un tema en -u i remunta a una forma germànica reconstruïda *ˈxaθuz. Hom sol relacionar aquesta forma amb el femení norrè occidental antic hǫð 'batalla, combat', 'carnatge'; anglès antic heaðu, heaþu 'batalla'; alt-alemany antic hadu, hadhu 'combat, batalla'. Si la relació és encertada, el nom del déu s'ha d'interpretar com a "guerrer" o "batallador" o simplement, ‘discòrdia’. En aquest cas, fóra un paral·lel escandinau del substantiu comú de l'alemany modern Hader ‘discòrdia, enemistat; brega, baralla’.
La poquísima informació que tenim sobre aquest déu es conté, d'una banda, a l'Edda en prosa (i, en concret, a la Gylfaginning i els Skáldskaparmál), a la Vǫlospá i, finalment, als Baldrs draumar. A més a més, també se'n parla a la Gesta Danorum d'en Saxo Grammaticus.
Gairebé tota la informació disponible gira al voltant del mite de la mort del déu Bàlder a mans del déu Hod.
El mite de Balderi el seu germà Hod ens és pervingut en dues versions escandinaves extremadament diferents, la islàndico-noruega i la danesa, a les quals encara cal afegir-ne una de tercera, en anglosaxó.
La versió islàndico-noruega de l'Snorri Sturluson és continguda a la seva Edda, i la danesa d'en Saxo Grammaticus, ho és al llibre III de les seves Gesta Danorum. Els noms islandesos d'aquests dos déus són Hǫðr i Baldr respectivament; les formes daneses que empra Saxo, són Høtherus i Bàlder, respectivament. Pel que fa a la versió anglosaxona, que és continguda al Béowulf, versos 2434-2479, els dos germans aquí es diuen Herebeald (que fóra l'equivalent de Bàlder) i Hæðcyn (que fóra l'equivalent de Hod).
Segons Snorri Sturluson, Hod fou l'ans qui va llançar una branca de vesc, guiat per Loki, al seu germà Balder, la qual cosa el va matar perquè el vesc era l'única cosa d'aquest món contra la qual Balder no era invulnerable.
Una nit, Balder es va despertar i va dir als déus que havia tingut un somni terrible en el qual havia presenciat la seva pròpia mort. Com que tothom s'estimava a Balder, tots els déus, i especialment Frigg, van voler protegir-lo de tot. A instància de la deessa Frigg, tot i tothom va jurar de no fer mal a Balder, tret del vesc, perquè la deessa el va considerar massa jovenet per fer-li prestar el jurament de no fer res al Balder. Loki, adoptant l'aparença d'una vella, va preguntar a Frigg si havia protegit Balder de tot. Frigg li va dir a Loki que havia protegit a Balder de tot llevat del vesc, perquè l'havia considerat massa jovenet per fer-li jurar que no faria mal a Balder.
Quan totes les coses d'aquest món van haver prestat el jurament de no fer mai cap mal al Balder, tots el déus van divertir-se ideant un joc en el qual disparaven a Balder amb tota mena de coses, que, naturalment, no li ocasionaven cap mal, ja que, pel jurament que tot havia prestat a la Frigg, Bàlder s'havia convertit en invulnerable, de manera que ja no havia de patir per res. Loki va veure aleshores a Hod apartat dels altres déus i li preguntà per què no li tirava coses al Balder. Hod li va dir que no tenia res per tirar-li i que, a més a més, no veia on era Bàlder, ja que ell era cec. Aleshores Loki li donà la branca de vesc a Hod i li va dir que li tirés, que ell l'ajudaria a apuntar cap a Balder. Aleshores, un cop va haver apuntat, Hod llançà el vesc a Balder i aquest va morir.
Aleshores els déus van intentar rescatar a Balder de Hel,[1] el món del morts. Van enviar-hi el déu Hermod perquè intentés convèncer a Hel, la deessa de l'inframon, que deixés que Baldertornés amb els déus. Hel li digué que el deixaria tornar si aconseguia que tot el que hi havia a l'Yggdrasil plorés la mort de Balder. Els déus van demanar a tot el que hi havia als nou mons que ploressin la mort d'en Balderi ho van fer tots. Després d'això, en Hermod va tornar a Hel -l'inframon, homòfon de la deessa que el regeix- i va demanar a la Hel que permetés al Balderque tornés a la vida amb el déus, però Hel li digué que una gýgr[2] anomenada Þǫkk -un nom parlant que significa agraïment- no havia plorat per Balder i que, per tant, Balder s'havia de quedar al Helheim. La gýgr era, en realitat, Loki transvestit.
Aleshores els déus van castigar Loki i Hod per aquest crim. Una versió del càstig que va rebre en Hod diu que Odin i la geganta Rind van engendrar el déu Váli perquè matés a Hod, cosa que, quan fou adult, realment va fer. L'altra versió diu que Odin i Frigg es van assabentar que Hod i Loki eren els responsables de la mort de Balder, i que aleshores van encomanar a Váli que vengés la mort de Baldertot matant a Hod.
Per a Saxo, en canvi, Høtherus i Bàlder -que és com ell els anomena a la seva obra escrita en llatí- són rivals per l'amor de la Nanna. Nanna estima Høtherus, no Bàlder. Bàlder és invulnerable i només se'l pot matar amb una espasa especial que Høtherus aconsegueix heure. La Nanna refusa les propostes de casament que li fa a Bàlder. Høtherus entaula una batalla marina contra Bàlder, ajudat pels altres déus. Tanmateix, Høtherus se'n porta la victòria i esdevé rei de Dinamarca. Bàlder, més endavant, l'expulsarà, però, en fer-ho, serà turmentat per somnis fins que acaba emmalaltint. El regne de Dinamarca canvia de mans diverses vegades entre Høtherus i Bàlder fins que Høtherus fereix Bàlder amb l'espasa màgica. Bàlder acaba morint a conseqüència d'aquestes ferides. Després, el venjador de Bàlder mata a Høtherus. La versió de Saxo, per tant, presenta Bàlder i Høtherus en papers inversos als de Snorri: Høtherus és el personatge positiu, l'heroi, mentre que Bàlder és descrit amb termes negatius: poruc, violent, consumit pels seus desigs. A diferència del mite islandès, Høtherus i Bàlder no són presentats ni com a bessons ni com a germans.
En la versió anglosaxona del mite, el príncep Hæðcyn mata accidentalment amb una fletxa el seu germà Herebeald. El pare de tots dos, el rei Hreðel, pateix la mort del seu fill Herebeald, però no pot prendre venjança de la seva mort, ja que qui l'ha mort també és fill seu. Tanmateix, el príncep Hæðcyn mor poc després en combat. Son pare Hreðel, llavors, privat de tots dos fills, és consumit pel dolor fins a morir.
Després del Ragnaroc[modifica]
Un fet molt important de cara a reconstruir el paper o la funció jugats pel déu Hod és que, després de l'incendi còsmic -la cosmempresi- amb què acaba el món actual, s'inicia un nou món amb un nou sol, una nova lluna, nous humans i nous déus. La fi del món, per tant, no és una fi absoluta, sinó cíclica: és fi d'un món antic i inici d'un món nou. Doncs bé, en aquest món nou posterior a l'apocalipsi escandinava, el ragnaroc, els tres grans protagonistes d'aquesta tragèdia acabada d'esmentar, ço és, Hod, Bàlder, Váli tornen de l'inframon per fundar (juntament amb Víðarr, Móði i Magni) una nova nissaga de déus per a la nova nissaga humana.
Remarques[modifica]
- ↑ Hel és el nom del regne dels morts i, alhora, de la deessa que el regeix. El terme Helheimr no està atestat en norrè occidental antic, encara que sí forma part del lèxic de l'islandès modern.
- ↑ Aquest terme se sol traduir per ogressa o geganta. En realitat, el més aconsellable és adoptar-lo -i adaptar-lo- al català.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hödr |
- Vǫlospá i Baldrs draumar
- Snorri Sturluson-Edda (Gylfaginning i Skáldskaparmál).
- Saxo Grammaticus - Gesta Danorum
