Hans Namuth

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHans Namuth
Dades biogràfiques
Naixement 17 març 1915
Essen
Mort 13 octubre 1990 (75 anys)
East Hampton (town), New York
Activitat professional
Ocupació Fotògraf i artista
Premis i reconeixements

IMDB: nm0620694
Modifica dades a Wikidata

Hans Namuth (Essen, Imperi Alemany, 17 de març de 1915 - East Hampton, Nova York, 13 d'octubre de 1990) va ser un fotògraf alemany. Tot i que durant la seva joventut va treballar com a fotoperiodista de guerra, juntament amb el seu company Georg Reisner, posteriorment es va especialitzar en retrat. Va fotografiar artistes com Willem de Kooning, Robert Rauschenberg, i Mark Rothko, i arquitectes com Frank Lloyd Wright, Philip Johnson i Louis Kahn; les seves fotografies del pintor abstracte Jackson Pollock al seu estudi van dur a aquest a la fama i al coneixement de les seves tècniques.[1][2]

Namuth, que també va treballar com a director artístic de diverses pel·lícules, va morir en un accident de trànsit. Havia fet diversos viatges a Guatemala, d'on era la família de la seva dona, per tal de captar imatges dels indis nadius mam de Todos Santos.[3]

Biografia[modifica]

L'any 1929 el pare de Namuth va unir-se al Partit Nazi; la joventut de Hans va estar marcada pel seu interès en la política, de la mà del moviment juvenil alemany i, gràcies a la seva mare, també per l'art. L'any 1933 va ser arrestat per distribuir propaganda antinazi, i va ser el seu pare qui el va posar en llibertat; per tal d'assegurar-ne la seguretat, el va enviar a França, on va treballar a París en diverses feines poc remunerades.[4]

Allà, entre la comunitat d'expatriats alemanys, va iniciar amistat amb Georg Reisner. L'estiu de 1935 aquest va demanar-li que li fes d'ajudant de fotògraf a l'estudi que acabava d'obrir a Port de Pollença (Mallorca), i el novembre tornaven a París, on vivien amb la mare de Georg i duien un estudi fotogràfic plegats, visquent com a fotoperiodistes.[4]

Per encàrrec de la revista francesa Vu, l'estiu de 1936 van anar a Barcelona a cobrir l'Olimpíada Popular (que havia d'inaugurar-se el 19 de juliol com a resposta dels jocs organitzats pel règim nazi), i van ser dels pocs fotògrafs estrangers que eren a la ciutat el dia de la insurrecció militar; així, van copsar les primeres mobilitzacions ciutadanes davant del cop militar.[5][4]

Després d'estar fotografiant la guerra civil durant nou mesos, l'estiu de 1937 Reisner i Namuth van tornar a París i van seguir-hi treballant de fotògrafs fins a la tardor de 1939; amb l'escalada d'hostilitats entre el país i el règim nazi van ser internats pels francesos, de la mateixa manera que altres alemanys adults. Mentre que al desembre Namuth va unir-se a la legió estrangera francesa i va escapar a Marsella, Reisner va suïcidar-se per por de rebre una pena de presó més dura o, fins i tot, de ser repatriat a Alemanya. Namuth va aconseguir arribar a Nova York l'abril de 1941.[4]

L'any 1943 es va casar i es va unir a l'exèrcit dels Estats Units per a lluitar contra el règim nazi a Europa i, un cop acabada la guerra, va deixar la fotografia de banda i la mantenia com una afició. Per tal d'intentar posar-se al dia va fer classes amb Josef Breitenbach, un altre immigrant alemany, i amb Alexey Brodovitch el 1949. Aquest, que a més de ser professor a Design Laboratory at the New School for Social Research també era director artístic de la revista Harper's Bazaar, va encoratjar-lo a seguir la seva carrera com a fotògraf i, així, Namuth va iniciar-se com a fotògraf publicitari per a aquesta publicació. També va advertir-li de la importància de Jackson Pollock en aquell moment, i el 1951 Namuth es convertia en el primer a publicar fotografies de l'artista.[4]

Mentre seguia treballant a revistes com Holiday, Harper's Bazaar, i Horizon Namuth va retratar molts artistes pertanyents a l'expressionisme abstracte i relacionats amb l'escola de Nova York durant la dècada del 1950 i principis de la del 1960, com Willem de Kooning, Mark Rothko, Robert Motherwell, Clyfford Still o Barnett Newman, i també arquitectes, compositors i escriptors com Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright, Stephen Sondheim, John O'Hara, Walter Gropius, Edward Albee, Jerome Robbins, Oscar Hammerstein, i Richard Rodgers.[4]

De 1979 a 1983 la revista novaiorquesa Art News va publicar dinou portades de Namuth, que van dur-li a fotografiar a artistes destacats com Jasper Johns, Jim Dine, Romare Bearden i Louise Nevelson, i, a partir d'aquell any, la revista francesa Connaissance des arts va servir-li de plataforma per seguir retratant artistes i arquitectes fins a la seva mort; d'entre les més de cent fotografies que va publicar-hi hi ha les de Philip Johnson, George Segal i Isamu Noguchi.[4]

Obra[modifica]

A banda de les fotografies a les revistes Vu, Life, Harper's Bazaar, Art News i Connaissance des arts, també va publicar:[3]

  • Los todos santeros
  • Fifty two artists
  • Pollock painting
  • Artists: a personal view
  • Twenty five artists

Referències[modifica]

  1. James Coddington. «MoMA’s Jackson Pollock Conservation Project: Insight into the Artist’s Process» (en anglès). Museum of Modern Art, 17-04-2013. [Consulta: 26 juny 2013].
  2. «Jackson Pollock. The process.» (en anglès). National Gallery of Art. [Consulta: 26 juny 2013].
  3. 3,0 3,1 «Hans Namuth, fotógrafo» (en castellà). El País, 16-10-1990. [Consulta: 26 juny 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 "Hans Namuth: Portraits", per Carolyn Kinder Carr, a la National Portrait Gallery (anglès)
  5. Merche Fernández. «Fotomontajes políticos para un pensamiento revolucionario» (en castellà). MNAC, 24-11-2011. [Consulta: 25 juny 2013].

Enllaços externs[modifica]