Identificació de trucada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Identificació de trucades.
Identificador de trucades primitiu, patentat 1973

La identificació de trucades o CLI, Caller-ID, CND és un sistema que emet les dades d'identificació de l'originari d'una trucada que es transmet abans de despenjar el telèfon, sempre que l'originari no hagi restringit la seva presentació.

Aquest codi s'envia a l'interlocutor mitjançant una trama en modulació FSK, entre el primer i el segon senyal de trucada, pel que cal esperar per poder-lo visualitzar.

Existeixen diversos estan adars d'enviament de CLI, sent els més usats el ETSI-ITU V23, British Telecom i el Bellcore 202 per a les trucades per línies analògiques. En les trucades de XDSI o enllaços primaris, el CLI es transmet en uns dígits a través del canal D de l'enllaç. En les trucades GSM es transmet així mateix a través de la senyalització digital de control.

Història[modifica]

El 1968, en Theodore George "Ted" Paraskevakos, mentre treballava a Atenes, Grècia com a enginyer de comunicacions per SITA, va començar a desenvolupar un sistema per identificar automàticament a qui realitzava una trucada. Després de diversos intents i experiments, va desenvolupar el mètode en què el número des del que truca és transmès al dispositiu receptor. Aquest mètode és la base de la tecnologia actual d'identificació de trucades.

Des de 1969 fins a 1975, Paraskevakos va expedir 20 patents relacionades amb la identificació automàtica de línia telefònica, que es llisten a continuació.

País Nombre de patent Data Descripció
Grècia 40176 28/05/1969 Aparell per a la decodificació i visualització de la identificació del dispositiu telefònic de trucada al dispositiu receptor.
37541 19/06/1969
37733 27/06/1969 Mètode de transferència automàtica mitjançant impulsos elèctrics de la identificació del dispositiu de trucada i visualització automàtica al dispositiu receptor en telefonia urbana i de llarga distància
38280 16/10/1969
39092 26/01/1970
42452 08/09/1970 Aparell per a la decodificació i visualització de la identificació del dispositiu telefònic de trucada al dispositiu receptor.
França 2.133.267 15/04/1971 Procediment et appareil pour enregistrar li numéro du pal Téléphonique dont un appel proviente
Japó 22983/1971 17/05/1971 Aparell per a la generació i transmissió d'informació digital
França 2.152.356 07/09/1971 Aparell generador i de selecció de tren d'impulsos
Grècia 43263 10/09/1971 Mètode de transferència automàtica mitjançant impulsos elèctrics de la identificació del dispositiu de trucada i visualització automàtica al dispositiu receptor en telefonia urbana i de llarga distància
43999 10/02/1972 Aparell i mètode per a visualitzar automàticament la identificació d'un dispositiu que crida al dispositiu receptor
Sud-àfrica 71/3894 03/05/1972 Aparell per a la generació i transmissió d'informació digital
Itàlia 935035 01/12/1972 Aparell per a la generació i transmissió d'informació digital
Estats Units 3727003 10/04/1973 Aparell per decodificació i visualització d'un grup de tren de dades
Canadà 938363 01/11/1973 Aparell de decodificació i visualització
França 7132207 04/01/1974 Aparell per a la generació i transmissió d'informació digital
Estats Units 3812296 21/05/1974 Aparell per a la generació i transmissió d'informació digital
Gran Bretanya 1362411 04/12/1974 Aparell per a la generació i transmissió d'informació digital
1362412 Aparell generador i de selecció de tren d'impulsos
Austràlia 458,841 24/07/1975 Sistema telefònic

Estàndards[modifica]

Tecnologia Ring-FSK[modifica]

Antic identificador de trucades.

Un senyal telefònic es genera per una ona alterna de 70 s aproximadament amb una freqüència de 20 hertz amb un interval de 2 s sonant i 4 s de silenci.

Representació de la marca i l'espai[modifica]

La informació a visualitzar viatja en una cadena de dades entre el primer i segon impuls de trucada (senyal de 20Hz d'uns 70V). El sistema emprat és binari per desplaçament de reqüència on l' 1 és denominat marca i el 0 és denominat espai.

La marca és representada per una freqüència de 1200 Hz amb una tolerància de l'1% (12 Hz) mentre que l'espai es fa amb una freqüència de 2200 kHz amb una tolerància de l'1%.

La velocitat de transmissió és de 1200 bps, sèrie i asíncrona.

Estàndards emprats[modifica]

Usualment els països usen diferents estàndards per transmetre la identificació de trucada. Com a resultat d'això, els telèfons comprats en un país poden no ser compatibles amb l'estàndard usat en un altre país.[1] Per exemple, a l'Argentina s'usa el sistema ETSI, mentre que al Brasil el DTMF. També hi ha casos on cada estat o província d'un país usa diferents Protocols. Així mateix també existeixen convertidors d'identificació de trucada que tradueixen entre un estàndard a un altre.[2]

País Estàndard emprat
Argentina ETSE FSK[3]
Austràlia Bellcore FSK
Brasil DTMF
Canadà Bellcore FSK
Xile ETSE FSK
Xina Bellcore FSK
Colòmbia Bellcore FSK/ETSE FSK
Equador ETSE FSK
Espanya ETSE FSK
Estats Units Bellcore FSK
Hong Kong Bellcore FSK
Itàlia ETSE FSK
Japó V23 FSK
Mèxic Bellcore FSK/ETSE FSK
Regne Unit SIN227 (V23 FSK abans de la primera campanada)
Taiwan DTMF/ETSE FSK
Uruguai DTMF

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-21. [Consulta: 8 octubre 2010].
  2. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-03-27. [Consulta: 8 octubre 2010].
  3. http://www.sistemasaplica.com.ar/faqs.html Arxivat 2010-09-26 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]