Jasmin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJasmin
Jacques Boé, dit Jasmin.jpg
Jasmin a Revue des Deux Mondes el 1854 modifica
Biografia
Naixement(fr) Jacques Boé modifica
16 març 1798 modifica
Agen (França) modifica
Mort4 octubre 1864 modifica (66 anys)
Agen (França) modifica
Dades personals
Activitat
OcupacióPoeta i escriptor modifica
Nom de plomaJansemin modifica
Premis

Jasmin o Jansemin és el nom amb què fou conegut Jacme Boèr (Agen, Guiena, 6 de març de 1798- 4 d'octubre de 1864), poeta occità del segle XIX.

Biografia[modifica]

Era fill d'un sastre i després d'estudiar uns anys al seminari des del 1818 treballà com a barber, i es va fer popular recitant els seus poemes als clients. El 1822 assolí celebritat quan va compondre Fidelitat agenesa per al carnaval de 1822, i Lo Charibari el 1825.

La seva consagració definitiva arribà amb Lo tres de mai, composta amb motiu de la inauguració a Nerac de l'estàtua d'Enric de Navarra. Això li va permetre recórrer el territori occità recitant els seus poemes, i es consagrà definitivament com a poeta nacional occità quan recità L'Avugla de Castelculhèr a Bordeus el 1836. El 1840 els seus recitals eren ja multitudinaris; es calcula que en va fer un total de 12.000, dels quals la major part dels ingressos foren destinats a obres de caritat. Fou lloat per homes de lletres francesos com Honoré de Balzac (1842), Alphonse de Lamartine (qui el qualificà d'Homer dels proletaris) i Charles Nodier, i fins i tot pel compositor Franz Liszt, a qui conegué en un concert a Agen el 1844.

La seva fama fou tal que fou rebut per l'emperador Napoleó III al Palau de les Teuleries, qui li va concedir la Legió d'Honor, i pels salons de l'alta societat de París. El 1852 l'Acadèmia Francesa li va concedir una pensió; el papa Pius IX el consagrà com a cavaller de Sant Jordi.

La seva mort fou molt sentida tant a Agen com a París. El 12 de maig de 1870 es va inaugurar a Agen una estàtua de bronze seva feta per Vital-Dubray. Frederic Mistral li va retre homenatge, tot i el poc interès que havia mostrat Jasmin pel Felibritge. Un carrer i una estació de metro a París duen el seu nom.

Obra[modifica]

Gran narrador, fou capaç de reviscolar la poesia popular occitana i va influir en gairebé tots els poetes posteriors, sent considerat un precursor del Felibritge. La seva obra fou recollita als quatre volums de Papilhòtas (1835, 1842, 1854 i 1863). Tot i que era considerat gascó, la seva obra fou editada en llenguadocià, en el parlar d'Agen.

Principals poemes[modifica]

  • Las Papillôtos (Els embolcalls),
  • L'Abuglo de Castèl-Cuillè (el cec de Castelculier),
  • Françoneta (
  • Los dos fraires beçons
  • La Setmana del Filh
  • Mos Sovenirs
  • Maltra l'innocenta (Maltra l'innocent).
  • Lo poèta del puple a Monsur Renan.

Extracte de Françoneta[modifica]

Apèi, luènh del brut de l'enveja,
Fai çò que fasèm tots: los uèlhs oberts, sauneja,
E sans pèiretas ni martèl,
Se bastís un pichon castèl
Ont pròche de Pascal tot lusís, tot daureja
E raja de bonur; ò ! lo sage a rason:
« L'ama sofrenta aima milhor. »
Aquesta, dejà tota al fait que la mestreja,
Sent qu'aima per totjorn; tot li ritz, mès, ailàs !
Mèl d'amor tròp viste amareja;
Tot d'un còp, se soven, fremís, ven coma glaç;
Al truc d'una pensada afrosa
Son castelet s'es demolit;
Revava d'amor, malurosa !
L'amor li'es defendut, lo grand Sorcièr z'a dit,
Lo Demon l'a crompada; e l'òme assès ardit
Per l'esposar, d'aprèt la menaça infernala,
Non diu trobar qu'un clòt dins sa cramba noviala; ...
Ela, veire morir Pascal a son costat !!
Pietat, mon Diu ! ... mon Diu, pietat !!

Bibliografia[modifica]

  • Robèrt Lafont i Christian Anatole (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona.
  • Jasmin,Jacques Boé Las papillotes de Jacques Jasmin, París, pels Germans Didot, 1860
  • Coleridge-Taylor, Samuel; Jasmin; Longfellow, Henry Wadsworth The blind girl of Castél-Cuillé : cantata for soprano and baritone soli, chorus, and orchestra, op. 43, Nòva York, per E.S. Ewer, 1901
  • Jasmin, Jacques; Longfellow, Henry Wadsworth; Morton, Marguerite The blind girl of Castel-Cuille, id id, 1892.
  • Francés Pic & Clara Torrelhas Jasmin : actes du colloque d'Agen, 9, 10 et 11 octobre 1998, Tolosa, Centre d'estudi de la literatura occitana, 2002
  • Le Roy Ladurie, Emmanuel La sorcière de Jasmin, París, Edicions del Seuil, 1983
  • Nodier, Charles Les papillotes du perruquier d'Agen, id per Teishener, 1835
  • Smiles, Samuel Jasmin: barber, poet, philanthropist, Londres, per J. Murray, 1891

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jasmin