Joan Ferraté i Soler
Joan Ferraté i Soler (Reus, 1924 - Barcelona, 2003) fou un crític i traductor català, germà del poeta Gabriel Ferrater.
Va estudiar a Reus però després es va traslladar amb la seva família a Bordeus; més tard va acabar estudis a Mataró. Va començar carrera de dret, que va abandonar, i el 1953 es va llicenciar en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Fou professor a la Universidad de Oriente Santiago de Cuba del 1954 al 1962; després va marxar al Canadà on va donar classes de literatura espanyola a la Universitat d'Alberta (Edmonton, Canadà). De 1970 a 1973 fou a més a més director literari de l'editorial Seix Barral.
Obra
Publicà diversos estudis crítics (Carles Riba, avui, 1955; Dinámica de la poesía: Ensayos de explicación, 1952-1966, 1968; Lectura de «La terra gastada» de T.S. Eliot, 1977 (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 1978); Llegir Ausiàs March, 1992; Papers sobre Josep Carner, 1994); traduccions de Kavafis (Les poesies de C. P. Cavafis, 1978), poesia grega arcaica (Líricos griegos arcaicos, 1968), Du Fu (Cinquanta poesies de Du Fu, 1992); i reculls d'articles (Provocacions, 1989; Apunts en net, 1991; Opinions a la carta, 1993). Escriví també poesia, recollida a Catàleg general 1952-1981 (1987). Seleccionà i prologà diverses recopilacions de poetes catalans (Carner, March, Ferrater).
Referències
- «Joan Ferraté i Soler». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Homes i dones pels carrers de Reus, Enric Tricaz, Valls 2010.
- «lletrA, literatura catalana a internet».
- «Visat, revista digital de literatura i traducció del PEN Català».
- «Anuaris.cat».
- Víctor OBIOLS. Catàleg general 1952-1981: elements intertextuals en l'obra poètica de Joan Ferraté. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997. ISBN 8492176121