Joan I de Trebisonda

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan I Axoucos)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan I de Trebisonda
Byzantium1204.svg
Nom original Ιωάννης Α΄ Αξούχος (grec)
Biografia
Naixement dècada del 1210
Mort 1238
Trebisonda
Causa de mort Caiguda del cavall
  emperador de Trebisonda
1235 – 1238
Activitat
Ocupació Governant
Família
Fills Q22342997 Tradueix
Pares Aleix I Comnè de TrebisondaTeodora Axuc
Germans Manuel I de Trebisonda i Comnè
Modifica les dades a Wikidata

Joan I Axuc fou el tercer emperador de Trebisonda. Les fonts primàries només esmenten el moment de la seva mort, ja que va tenir un regnat curt sense incidències remarcables.

Regnat[modifica]

Joan I Axuc era el fill primogènit d'Aleix I Comnè de Trebisonda, el creador d'aquest estat. El nom de la seva mare no consta a les fonts documentals primàries; alguns autors l'anomenen artificialment Teodora Axuc. L'historiador William Miller va suggerir que potser era menor d'edat quan el seu pare va morir el 1222 i per això el govern va passar a mans del seu cunyat Andrònic.[1] Hi ha un text, però, que contradiu aquesta suposició: el cronista Ibn Bibi assegura que durant el setge de Sinope (1214) els habitants d'aquella ciutat asseguraven que no passava res si moria l'emperador Aleix perquè tenia fills d'edat adulta que el podien substituir.[2]

En una edició de la Crònica de Miquel Panaretos es va interpretar que Joan va governar durant sis anys; però tant William Miller com Fallmerayer creuen que es tracta d'un error i que en realitat només va regnar tres anys,[3] una altra possible explicació seria que Joan fos coemperador de l'anterior governant Andrònic I Gidos durant tres anys i després va governar tres més en solitari.

El cert és que no se sap gaire sobre aquest emperador, excepte que va morir mentre jugava a tzykanion, (en grec: τζυκανιστήριον) una variant del joc de polo que va estar de moda entre la noblesa romana d'Orient. Joan va caure del cavall mentre jugava i després l'animal va passar per damunt d'ell copejant-lo fins a morir.[4] La crònica diu que el qui l'havia de succeir es deia Ioannikios, però que es va retirar a un monestir i el seu germà Manel va assumir el govern. Fallmerayer i molts historiadors han assumit que aquest Ioannikios era fill de Joan Axuc, però si cal ser fidels al text de Panaretos, no es diu quina relació de parentiu hi havia entre tots dos. Rustam Shukurov creu que Ioannikios podria ser un germà de Joan i Manel.[5]

S'havia afirmat que durant el regant de Joan Axuc es van emetre les primeres monedes de plata (ἄσπρον, aspron) de l'Imperi de Trebisonda,[6] però els estudis més recents fan sospitar que les monedes trobades s'ajusten més probablement al regnat de Joan II.[7]

Referències[modifica]

  1. Miller, 1968, p. 19.
  2. Vasiliev, 1936, p. 27.
  3. Miller, 1968, p. 27.
  4. Finlay, 1877, p. 338.
  5. Shukurov, 2001, p. 131.
  6. Wroth, 1911, p. LXXVIII, 232-235.
  7. Gordus; Metcalf, 1975, p. 29.

Bibliografia[modifica]

  • Finlay, George. The History of Greece and the Empire of Trebizond, (1204–1461). Edimburg: William Blackwood, 1877. 
  • Gordus, A.A.; Metcalf, D.M. «Non-destructive Chemical Analysis of the Byzantine Silver Coinage of Trebizond». Archeion Pontou, 33, 1975.
  • Miller, William. Trebizond: The Last Greek Empire. Chicago: Argonaut Publishers, 1968. 
  • Shukurov «The Enigma of David Grand Komnenos». Mesogeios, 12, 2001.
  • Vasiliev, A. A. «The Foundation of the Empire of Trebizond (1204–1222)». Speculum, 11, 1936.
  • Wroth, Warwick. Catalogue of the Coins of the Vandals, Ostrogoths and Lombards and of the Empires of Thessalonica, Nicaea and Trebizond in the British Museum. Londres: Trustees of the British Museum, 1911.