Joan Santamaria i Monné

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Santamaria i Monné
Dades biogràfiques
Naixement 23 d'abril de 1884
Lleida
Mort 19 d'abril de 1955 (70 anys)
Activitat professional
Ocupació Jurista, advocat i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Joan Santamaria i Monné (Lleida, 23 d'abril de 1884 - Barcelona, 19 d'abril de 1955) fou un advocat, jutge i escriptor català.

Continuador dels corrents novel·lístics modernistes, la seva obra, de valor desigual, es caracteritza per l'ús desbordant d'una imaginació tendent al grotesc i al macabre, pel seu humor directe i per l'estil plàstic i imatjat fins a l'abarrocament.[1]

Abans de la guerra civil espanyola va escriure diverses novel·les i el primer formulari jurídic català, alhora que col·laborà als diaris i es vinculà a Penya de l'Hotel Colon, al Centre Excursionista de Terrassa, a l'Ateneu Barcelonès i, ja en plena guerra civil, a l'Agrupació d'Escriptors Catalans.

Durant la postguerra va aplegar un grup d'amics per a fer tertúlies a Can Parés (Barcelona) (Joan Ballester i Canals, Rafael Tasis i Marca, Rafael Dalmau i Ferreres, Ferran Soldevila, Ramon Aramon i Serra i altres ), que fou anomenada Penya Joan Santamaria, i de la que en fou el principal animador fins a la seva mort. Des d'aleshores es convocaren en honor seu els Premis Joan Santamaria.

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Joan Santamaria i Munné». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. [enllaç sense format] http://www.segarra2020.cat/bibliografia.htm
  3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 109

Enllaços externs[modifica]