Joaquim Nabuco
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 agost 1849 Recife (Brasil) |
| Mort | 17 gener 1910 (60 anys) Washington DC |
| Membre de la Cambra de Diputats del Brasil | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Facultat de Dret de Recife |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, jurista, periodista, autobiògraf, estadista, polític, escriptor, historiador |
| Membre de | |
| Moviment | Abolitionism in Brazil (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Eufrásia Teixeira Leite |
| Fills | Carolina Nabuco |
| Pare | José Tomás Nabuco de Araújo |
| Germans | Sizenando Nabuco |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
Joaquim Aurélio Barreto Nabuco de Araújo (Recife, 19 d'agost de 1849 — Washington, 17 de gener de 1910) va ser un polític, diplomàtic, historiador, advocat i periodista brasiler. Va ser un dels fundadors de l'Acadèmia Brasilera de Lletres.
Biografia
[modifica]Fill d'un jurista i polític de Badia, senador de l'Imperi, José Tomás Nabuco de Araújo i d'Ana Benigna Barreto Nabuco de Araújo, germana del Marquès de Recife, Francisco Pais Barreto, establerts a Recife. Joaquim Nabuco es va oposar de manera vehement a l'esclavitud, contra la qual va lluitar tant per mitjà de les seves activitats polítiques com dels seus escrits. Va fer campanya contra l'esclavitud a la Cambra de Diputats el 1878 i va fundar la Societat Antiesclavista Brasilera, sent responsable, en gran part, de l'abolició de l'esclavitud el 1888.[1][2]
Després de la caiguda de la monarquia, es va retirar de la vida política durant un temps. Més tard va servir com a ambaixador als Estats Units (1905-1910).[2] Va passar molts anys tant al Regne Unit com a França, on va ser un actiu defensor del panamericanisme,[3] presidint la Conferència Panamericana de 1906.[4]
Concepcions polítiques
[modifica]
Nabuco era monàrquic i conciliava aquesta posició política amb la seva postura abolicionista. Atribuïa a l'esclavitud ser el major dels problemes de la societat política brasilera, defensant així que el treball servil fos suprimit abans que qualsevol altra reforma política. L'abolició, al seu judici, no hauria de ser causa d'una ruptura, ni un acte violent, sinó del convenciment dels avantatges que oferia a la societat. No donava suport a la idea que fossin els moviments abolicionistes civils els que havien de conduir el procés, sinó el parlament.[5][6]
Homenatges
[modifica]L'any 1947 es va instituir a Recife la Fundació Joaquim Nabuco (Fundaj), organisme associat al Ministeri d'Educació, que procura preservar i fomentar els valors culturals i històrics de les regions nord i nord-est del Brasil. Administra diversos museus i centres culturals, edita llibres, concedeix beques d'estudis superiors i gestiona un fons d'arxiu amb més d'1,2 milions de documents.[7]
En virtut de la Llei Federal nº 12988, de 2014, Joaquim Nabuco va entrar a formar part del Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, memorial que rep els noms de les personalitats que més han treballat en defensa dels valors del Brasil. La cerimònia d'inscripció en el Llibre d'Acer tingué lloc el 19 d'agost.[8]
Obra
[modifica]- Camões e us Lusíadas (1872)
- L'Amour est Dieu (poesia, 1874)
- O Abolicionisme (1883)
- Campanha abolicionista no Recife (1885)
- O erro do Imperador (història, 1886)
- Escravos (poesia, 1886)
- Por que continu a ser monarquista (1890)
- Balmaceda (biografia, 1895)
- O dever dos monarquistas (1895)
- A intervenção estrangeira durant a revolta (història diplomàtica, 1896)
- Um estadista do Império (biografia, 1897-1899) tres volums
- Minha formação (memòries, 1900)
- Escritos e discursos literários (1901)
- La Guerra del Paraguai (París, 1901)
- Pensées detachées et souvenirs (1906)
- Discursos e conferências ens els Estados Unidos
- Obras completas (1947-1949) 14 volums organitzats per Celso Cunha
Algunes de les seves obres han estat traduïdes a altres idiomes.[9][10]
Referències
[modifica]- ↑ Graham, Richard «Joaquim Nabuco, Conservative Historian». Luso-Brazilian Review, vol. 17, 1980, pàg. 1-16.
- ↑ 2,0 2,1 Amorim, Celso. As duas vidas de Joaquim Nabuco : o reformador e o diplomata (en portuguès). Brasília: Fundação Alexandre de Gusmão, 2010. ISBN 978-85-7631-254-3. Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
- ↑ Henrich, Nathalia «Joaquim Nabuco e Oliveira Lima em diálogo: separados pelos Estados Unidos» (en castellà). Revista de Historia de América, 156, 30-01-2019, pàg. 181–215. Arxivat de l'original el 2024-05-27. DOI: 10.35424/rha.156.2019.238. ISSN: 2663-371X [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ Henrich, Nathalia «La III Conferencia Panamericana en Río de Janeiro (1906) y las relaciones entre Brasil y Estados Unidos». Revista de Estudios Brasileños, 4, 8, 2017, pàg. 90–101. ISSN: 2386-4540.
- ↑ Needell, Jeffrey D. «A Liberal Embraces Monarchy: Joaquim Nabuco and Conservative Historiography». The Americas, 48, 2, 1991, pàg. 159–179. DOI: 10.2307/1006822. ISSN: 0003-1615.
- ↑ Isfahani-Hammond, Alexandra Aryana «Joaquim Nabuco's "Black Mandate"». Hispania, 85, 3, 2002, pàg. 466–475. DOI: 10.2307/4141109. ISSN: 0018-2133.
- ↑ «Portaria Fundaj nº 170» (
PDF) (en portuguès brasiler). Fundació Joaquim Nabuco, 16-11-2020. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» (PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ «Signal Books | My Formative Years». Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Nabuco, Joaquim. Abolitionism: The Brazilian Antislavery Struggle, 1977. ISBN 9780252006012. OCLC 884384441. Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]
- Fundació Joaquim Nabuco (portuguès)
