Josep Arrau i Barba
Josep Arrau i Barba (Barcelona, 4 de maig de 1802 - 1872) fou un pintor català.
Descendia d'artistes, els seus besavi i avi foren escultors i el seu pare Josep Arrau i Estrada, va ser pintor, deixeble de Pere Pau Montaña. La invasió francesa del 1808 obligà als seus pares a abandonar Barcelona i refugiar-se a Reus on l'infant aprengué les primeres lletres i començà a dibuixar. La família va retornar a Barcelona el 1814, i l'any següent, en obrir-se els estudis del Collegi Tridentí, Josep va estudiar-hi dos cursos de gramàtica llatina. Tot seguit començà a aprendre de pintar sota la direcció del seu pare, el qual molt poc temps pogué ensenyar-n'hi, puix moria el 23 de desembre de 1817.
Continuà els estudis artístics a l'Escola de la Llotja i al cap de poc, també, al taller del pintor Joan Carles Anglès, on, amb Ignasi Palmerola, Antoni Falcó i Jaume Batlle com a condeixebles, dibuixava, pintava i seguia els estudis de geometria, arquitectura, perspectiva, anatomia i proporció. Des del 1819 fins al 1826 seguí constantment els estudis a la Llotja, guanyant els premis trimestrals i anyals i el tercer de pintura. També va rebre lliçons de l'escultor Damià Campeny.
Al Collegi de Medicina, el curs 1824-1825, va perfeccionar-hi els estudis d'anatomia i, els cursos 1826-1830, hi aprengué química, corrent al seu càrrec, en els exercicis del darrer any, l'especialització de «tenyits i pintats d'indianes, fabricació de colors per a la pintura i restauració d'obres pictòriques».
Havent entrat com a passant en el despatx del seu oncle Jaume Rigalt i Estrada, Notari de Barcelona, determinà matricular-se en la carrera notarial i féu les proves en el Collegi corresponent. El 1829 entrà com a mestre de dibuix al Col·legi de les Escoles Pies. El 1831 estudià botànica sota la direcció de Marià de la Pau Graells. Al llarg dels anys 1823 a 1830 havia sempre continuat l'exercici del dibuix, però havia pintat poc del natural, ja que només havia fet dos retrats de parents seus, alguns altres en miniatura i una composició que obtingué el tercer premi de pintura en el Concurs general que obrí l'Escola de Nobles Arts el 1826.
El 1831 viatja a Milà, a cas d'uns amics, on rep les lliçons d'un professor d'anomenada, Giuseppe Molteni. Començà copiant obres del seu nou mestre, però aviat li fou permesa la còpia del natural i la pràctica de la restauració de pintures a la qual Molteni també es dedicava. Per raons familiars, en companyia de Francesc Brocea, empren el viatge de tornada el juny de 1832, travessant els Alps, deturant-se a Ginebra, Lió, Bordeus, Tolosa i Perpinyà i arribant a Barcelona al cap d'un mes, instal·lant tot seguit el seu taller al segon pis d'una casa de la plaça de La Verònica on exposà tot el que havia fet a Milà, i va començar la pintura de retrats i de composicions en perspectiva.
Fou aleshores quan la Junta de Comerç va comandar-li un retrat del rei Ferran VII, vestit amb trajo de Gran Mestre de l'Ordre del Toisó d'Or que es conserva a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Per a fer els estudis sobre la indumentària, anà a Madrid on visità sobresortints personalitats entre les quals Bonaventura-Carles Aribau, el general Pastor, el pintor valencià Vicent López, Sinibald de Mas, el baró de Corbera i Domènec Rouchi, mitjançant el qual va ésser rebut, el 13 de gener de 1833, per la reina Maria Cristina, qui accedí a posar davant d'Arrau.
L'any següent emprengué el seu segon viatge a Itàlia, i, passant per Marsella i Gènova, es dirigí a Milà on va adquirir tractats de dibuix ornamental i models en guix, compongué un pla de curs elemental en setze lliçons. De retorn a Barcelona, visità Ais, Nimes i Montpeller. L'agost de 1837 emprengué un viatge a València per tal d'estudiar les obres dels pintors valencians, i, de tornada, va detenir-se a Tarragona, per conèixer els monuments d'aqueixa ciutat.
Entre 1834 i 1866 presentà diverses memòries a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual més tard esdevindria president (1866), sobre temes relacionats amb l'història de l'art, ciències naturals, o sobre les teories de Chevreul, l'evolució del daguerreotip, etc. Fou un dels introductors de la pintura romàntica a Catalunya: el seu estil academicista s'expressà preferentment en el gènere del retrat.
Algunes de les seves obres més destacades són els retrats de Damià Campeny, el de Francesc Barret i Druet i el seu autoretrat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Durant molt temps li fou atribuit el quadre La Patuleia que representa el motí popular de 1835 i que ara es considera obra d’Antoni Ferran i Satayol. Aquest quadre es conserva al Museu d'Història de Barcelona. Destaca així mateix l'ús que fa de la llum al retrat de Joan Agell (Barcelona, Acadèmia de Ciències i Arts).[1]
Referències
- ↑ «Josep Arrau i Barba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
