Josep Maria Tamburini i Dalmau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Tamburini i Dalmau
Josep Maria Tamburini i Dalmau- Hivern- 794.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 1856
Barcelona
Mort 1932 (75/76 anys)
Activitat professional
Ocupació pintor i crític d'art
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Tamburini i Dalmau (Barcelona, 1856 - Barcelona, 1932) fou un pintor i crític d'art català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar a l'Escola de Llotja amb Antoni Caba a Barcelona, a París amb Léon Bonnat i a Roma i Nàpols, on va entrar en contacte amb Domenico Morelli o Gioacchino Toma.

De nou a Barcelona, va publicar diversos articles, crítiques i dibuixos a La Vanguardia i a L'Avenç, sense deixar de presentar quadres a la Sala Parés.

Es dedicà inicialment a la pintura històrica, amb obres com El comte d'Urgell apresat per la gent de Ferran d'Antequera, de 1891, però va anar allunyant-se del realisme acadèmic i orientant-se cap al simbolisme i els prerafaelites, dotant a les seves obres d'un aire literari, en obres com Harmonies del bosc de 1896.

Va exposar en diverses ocasions a les Exposicions Nacionals de Belles Arts que es feien a Madrid i fou vocal de la Junta de Museus i professor de l'Escola de la Llotja, així com un dels cofundadors de la Societat Artística i Literària de Catalunya, el 1900.

També va col·laborar en diverses revistes com Àlbum de Salín, Iris, Ilustració Catalana, La Ilustración Artística i Hojas Selectas.

A Catalunya es pot trobar obra seva al MNAC, a la Galeria de Catalans Il·lustres, i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, entre d'altres.

Premis i Reconeixements[modifica | modifica el codi]

Obres rellevants[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 201. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  2. «Josep Maria Tamburini i Dalmau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Fitxa a museusenlinia.gencat.cat

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Maria Tamburini i Dalmau Modifica l'enllaç a Wikidata