Josep Maria Vallès i Ribot

Josep Maria Vallès i Ribot

Josep Maria Vallès vist per Ramon Casas (MNAC)
Biografia
Naixement	(es) José María Vallés y Ribot 1849 Barcelona
Mort	1911 Vallvidrera
Diputats al Congrés dels Diputats
5 de juny de 1873 – 8 de gener de 1874
← - - →
Circumscripció	Vilanova i la Geltrú
17 de febrer de 1891 – 8 de gener de 1893
← Tomàs Roger i Larrosa Teodor Baró i Sureda →
Districte	Figueres
10 d'abril de 1893 – 1 de juliol de 1895
← Pere Puig i Calzada José de la Cerda y Alvear →
Districte	La Bisbal d'Empordà
17 de juliol de 1903 – 17 d'agost de 1905
← Jaume Roure i Prats Francesc Roure i Brauget-Massanet →
Districte	La Bisbal d'Empordà
29 d'abril de 1907 – 14 d'abril de 1910
← - - →
Districte	Barcelona
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat
Partit	UFNR
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Diputat a Corts 29 abril 1907 – 14 abril 1910 Circumscripció electoral: Districte electoral de Barcelona Diputat a Corts 17 juliol 1903 – 17 agost 1905 ← Jaume Roure i Prats – Francesc Roure i Brauget-Massanet → Circumscripció electoral: Districte electoral de la Bisbal d'Empordà Diputat a Corts 2 juny 1893 – 29 gener 1895 ← Pere Puig i Calzada – José de la Cerda y Alvear → Circumscripció electoral: Districte electoral de la Bisbal d'Empordà Diputat a Corts 17 febrer 1891 – 5 gener 1893 ← Tomàs Roger i Larrosa – Teodor Baró i Sureda → Circumscripció electoral: districte electoral de Figueres Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic 5 juny 1873 – 8 gener 1874 ← Víctor Balaguer i Cirera – Víctor Balaguer i Cirera → Circumscripció electoral: Districte electoral de Vilanova i la Geltrú

Josep Maria Vallès i Ribot (Barcelona 1849 - Vallvidrera, Barcelonès 1911) fou un polític republicà català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica

Biografia

Estudià dret criminal a Barcelona, i fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de la de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid, i esdevingué un dels advocats més prestigiosos de la seva època. Des de molt jove milità al Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall. El 1873 fou escollit diputat a les Corts Constituents de la Primera República Espanyola.

El 1882 formà part del Consell Federal Espanyol i el 1883 ocupà la vicepresidència del Consell Regional Català, que va aprovar el projecte de Constitució per a l'Estat Català, de la redacció del qual havia estat encarregat ell. En aquest mateix Congrés va ser elegit president del Consell Regional, i representà diversos districtes catalans a les Corts de Madrid des de 1872 fins a la seva mort.

Fundà els periòdics republicans El Federalista, La Voz de Cataluña i La Región Catalana. El 1898 fou empresonat per oposar-se a l'embarcament de tropes cap a la Guerra de Cuba. El 1903 es va unir a la Unió Republicana de Nicolás Salmerón, i a la mort de Francesc Pi i Margall esdevingué el líder més destacat del federalisme català, alhora que protestà enèrgicament quan foren prohibides les societats obreres.

Sensible la reivindicació catalanista, el 1905 representà el seu partit, que presidí a la mort de Salmerón, dins la Solidaritat Catalana. El 1910 va promoure la fusió de diferents grups federalistes i catalanistes d'esquerra que doneria lloc a la Unió Federal Nacionalista Republicana, de la qual en fou president fins a la seva mort.

Obres

• La asociación, el municipio, el cantón y la federación (1872)

Bibliografia

• Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282 pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
• Madrenas, José María. Un Político fin de siglo : notas biográficas sobre el personaje don José María Vallés y Ribot, federal, jesuita y masón. Barcelona: Establecimineto tipográfico de Timoteo Susany, 1893, p. 56 pp.. 

Enllaços externs

• «Josep Maria Vallès i Ribot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Fitxa del Congrés dels Diputats