Jozef De Kesel
 Msr de Kesel | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juny 1947  (76 anys)Gant (Bèlgica) |
| Cardenal Santi Giovanni e Paolo | |
| 19 novembre 2016 – ← Edward Michael Egan | |
| Bisbe diocesà | |
| 6 novembre 2015 – 28 juny 2023 ← André Léonard – Luc Terlinden → Diòcesi: ordinariat militar de Bèlgica | |
| Arquebisbe de Malines-Brussel·les | |
| 6 novembre 2015 – 22 juny 2023 ← André Léonard – Luc Terlinden → Diòcesi: arquebisbat de Malines-Brussel·les | |
| Bisbe diocesà | |
| 25 juny 2010 – 6 novembre 2015 ← Roger Vangheluwe – Lodewijk Aerts → Diòcesi: bisbat de Bruges | |
| Bisbe titular | |
| 20 març 2002 – 25 juny 2010 ← Joseph Werth – Jan Sobiło → Diòcesi: bisbat de Bulna | |
| Bisbe auxiliar | |
| 20 març 2002 – 25 juny 2010 Diòcesi: arquebisbat de Malines-Brussel·les | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Bèlgica |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Lovaina Universitat Pontifícia Gregoriana |
| Activitat | |
| Ocupació | cardenal |
| Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 26 d'agost de 1972 per Leo-Karel Jozef De Kesel |
| Consagració | 26 de maig de 2002 per Godfried Danneels |
| Proclamació cardenalícia | 19 de novembre de 2016 per Francesc Cardenal-Prevere de Santi Giovanni e Paolo |
 | |
Vobiscum Christianus | |
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
Joseph De Kesel o Jozef De Kesel (nascut el 17 de juny de 1947 a Gant) és un prelat belga, Arquebisbat de Malines-Brussel·les des del 6 de novembre de 2015.
Va ser el 26è bisbe de Bruges[1] del 25 de juny de 2015 al 6 de novembre de 2015, i anteriorment havia estat bisbe auxiliar de Malines-Brussel·les durant 8 anys pel vicariat de Brussel·les, a més, durant algunes setmanes, les de bisbe auxiliar del vicariat de Malines i de Bravant flamenc. En tant que bisbe auxiliar era bisbe titular de Bulna.[2]
Biografia[modifica]
Formació i professorat[modifica]
Cinquè fill d'una família de nou germans, Josef De Kesel va néixer a Gant el 1947. Realitzà els seus estudis secundaris al Collège Saint-Vincent d'Eeklo abans d'ingressar al seminari a setembre de 1965. Es graduà en filosofia i lletres per la Universitat de Lovaina, continuà amb la seva formació entre 1968 i 1972 a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, on es llicencià en teologia al 1972.
Josef De Kesel va ser ordenat prevere el 26 d'agost de 1972, abans d'ensenyar religió catòlica al seu antic col·legi d'Eeklo, on s'encarregà de la teologia pastoral escolar. El 1977 presentà una tesi de doctorat portant sobre la qüestió del Jesús històric a la teologia de Rudolf Bultmann («Le refus décidé de l'objectivation. Une interprétation du Jésus historique dans la théologie chez Rudolf Bultmann»). A partir d'aquell any i durant 5 anys, donà classes a l'escola social de Gant.
A partir de 1980 donà classes al Gran Seminari de Gant, on ensenyà teologia dogmàtica i teologia fonamental fins al 1996. També va donar classes a la Universitat de Lovaina entre 1989 i 1992. Després d'haver igualment ensenyat a l'Institut superior de ciències religioses de Gant, n'esdevingué president.
Bisbe auxiliar[modifica]
El 1992 va ser nomenat vicari episcopal encarregat de la formació teològica i pastora, així com de l'ecumenisme, abans d'esdevenir, el 20 de març de 2002, a la funció de bisbe auxiliar de Malines-Brussel·lesi de bisbe titular de Bulna.
Al març de 2010, el Primat de Bèlgica, André Léonard, arquebisbe de Malines-Brussel·les, li confià el vicariat de Brabant flamenc i de Malines. A la Conferència Episcopal va ser responsable de la Comissió interdiocesana per a la Litúrgia Pastoral (flamenc i francès) i delegat per a la Comissió per a les Conferències Episcopals de la Comunitat Europea (COMECE).
Bisbe de Bruges[modifica]
El 25 de juny de 2010 el Papa Benet XVI nomenà aquest proper a l'antic Primat de Bèlgica, Godfried Danneels,[3] al capdavant de la diòcesi de Bruges, succeint a Roger Vangheluwe,[4] que havia dimitit a causa de la seva implicació en un afer d'abusos sexuals contra menors. L'anunci del seu nomenament va ser enmig d'un període de crisi de l'episcopat belga, car la justícia estava investigant l'arquebisbe.[5] Es va instal·lar a la seu de Bruges el 10 de juliol de 2010.[4]
El juny de 2014 es declarà "sense veu" davant la investigació judicial portada a terme sobre el sur le diacre de Wevelgem, acusat d'eutanàsia sobre una dotzena de pacients de l'hospital de Menin.[6]
Primat de Bèlgica[modifica]
Va ser nomenat arquebisbe de Malines-Brussel·les, bisbe de les Forces Armades belgues i Primat de Bèlgica[7] el 6 de novembre de 2015.
Prengué possessió de la seva seu el 12 de desembre de 2015, en presència de centenars de fidels i més de 250 convidats, entre ells el rei Felip i la reina Matilda.[8] En la seva primera homilia com a arquebisbe, afirmà voler una Església més oberta i demanà als cristians a «estar atents vers els pobres, les persones més vulnerables, en particular aquells que fugen de les guerres i la violència».[9]
A diferència del seu predecessor, és vist com un liberal, mostrant-se a favor de la proposta del cardenal Walter Kasper de donar la comunió als divorciats i a les parelles catòliques tornades a casar.[10]
El 26 de febrer de 2016 va ser elegit president de la Conferència Episcopal belga.
Cardenal[modifica]
El 19 novembre de 2016, el Papa Francesc el va crear cardenal,[11][12] amb el títol de cardenal prevere de Santi Giovanni e Paolo.[13]
Preses de posició[modifica]
Al setembre de 2010, el bisbe de Bruges digué que «penso que l'Església ha de preguntar-se a si mateixa sobre la qüestió de si és apropiat mantenir el caràcter mandatori del celibat. Podríem dir que hi ha preveres cèlibes, però que aquells pels quals el celibat és humanament impossible hi hauria d'haver també l'oportunitat d'esdevenir preveres.» Uns dies més tard rebé el suport dels bisbes de Hasselt Patrick Hoogmartens, i d'Anvers, Johan Bonny.[14]
A finals de desembre de 2015, poc després de la seva presa de possessió com a arquebisbe de Malines-Brussel·les, es declarà favorable a la dimensió institucional de la clàusula de consciència pels hospitals en subjectes ètics com l'avortament o l'eutanàsia.[15]
Referències[modifica]
- ↑ Cf. site de l'évêché de Bruges ((neerlandès)
- ↑ Titre honorifique : il s'agit d'un diocèse antique aujourd'hui disparu
- ↑ Ricardo Gutiérrez, Vancottem, évêque de Namur, in Le Soir, 01/06/2010, [article en ligne]
- ↑ 4,0 4,1 «RINUNCE E NOMINE». press.catholica.va, 25-06-2010. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2011. [Consulta: 2 novembre 2010].
- ↑ Mgr De Kesel, nouvel évêque de Bruges, in Le Soir, 25/06/2010, article en ligne Arxivat 2010-06-30 a Wayback Machine.
- ↑ «Un diacre accusé d’euthanasies» (en francès). [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ Jozef De Kesel: 'Kerk moet een open gemeenschap worden'
- ↑ «Belgian Monarchs Attend Mass in Mechelen». Royal Hats.
- ↑ http://fr.radiovaticana.va/news/2015/12/14/malines-bruxelles__mgr_de_kesel_prend_possession_de_son_si%C3%A8ge/1194339
- ↑ New Belgium Archbishop: "Mercy" is "somewhat condescending... I like words like 'respect' and 'esteem'", Catholic World Report, 9 November 2015, Article by Carl E. Olson
- ↑ «Mgr De Kesel nouveau cardinal belge» (en francès). [Consulta: 19 novembre 2016].
- ↑ «Pope announces 17 new Cardinals in consistory».
- ↑ «Une paroisse romaine pour le cardinal De Kesel». La Libre Belgique [Barcelona], num., 20-11-2016, pàg. – 47.
- ↑ Des évêques belges militent en faveur du mariage des prêtres, dépêche Reuters reprise dans l’Express, 22/09/2010, article en ligne
- ↑ «Mgr De Kesel sous le feu des critiques après ses propos sur l'euthanasie» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2015].
Bibliografia[modifica]
- J. De Kesel, Le refus décidé de l'objectivation. Une interprétation du problème du Jésus historique dans la théologie chez Rudolf Bultmann, éd. Editrice Pontificia Università Gregoriana, 1981, extraits en ligne
- J. De Kesel et Ignace de Sutter, U belijden wij, Heilige Vader : hoe katholieken hun geloof formuleren en belijden, éd. Tabor, 1985(neerlandès)
- J. De Kesel, Hoe is Uw naam, Waar zijt Gij te vinden ? : over de verantwoording van het christelijk geloof, éd. Lannoo, 1988(neerlandès)
- J. De Kesel, Omwille van zijn naam : een tegendraads pleidooi voor de kerk, éd. Lannoo, 1994(neerlandès)
- J. De Kesel, Dietrich Bonhoeffer, een waarachtig christen, éd. Secretariaat van de religieuzen, 1998(neerlandès)
- Jozef De Kesel est le nouvel évêque de Bruges, dépêche Belga du 25/06/2010, reprise sur le site de La Libre Belgique, dépêche en ligne
Enllaços externs[modifica]
Fitxa a catholic-hierarchy.org
- «De Kesel, il professore-vescovo del dialogo». [Consulta: 14 ottobre 2016].
| Precedit per: Joseph Werth, S.J. |
 Bisbe titular de Bulna 20 de març de 2002 - 25 de juny de 2010 |
Succeït per: Jan Sobiło |
| Precedit per: Roger Joseph Vangheluwe |
Bisbe de Bruges 25 de juny de 2010 - 6 de novembre de 2015 |
Succeït per: Lodewijk Aerts |
| Precedit per: André-Joseph Léonard |
_avec_ornements_ext%C3%A9rieurs.svg){kind=small} Arquebisbe metropolità de Malines-Brussel·les des del 6 de novembre de 2015 |
Succeït per: al càrrec |
| Precedit per: André-Joseph Léonard |
 Primat dels Belgues des del 6 de novembre de 2015 |
Succeït per: al càrrec |
| Precedit per: André-Joseph Léonard |
 Ordinari militar pels belgues des del 6 de novembre de 2015 |
Succeït per: al càrrec |
| Precedit per: André-Joseph Léonard |
 President de la Conferència Episcopal dels belgues dal 26 de febrer de 2016 |
Succeït per: al càrrec |
| Precedit per: Edward Michael Egan |
 Cardenal prevere de Santi Giovanni e Paolo des del 19 de novembre de 2016 |
Succeït per: al càrrec |