Juan Antonio Montesinos García
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
.svg){kind=small}
Juan Antonio Montesinos García (Alacant, 1932) és un polític valencià de la democràcia retirat, que fou Diputat a les Corts Espanyoles i va a fundar Alianza Popular i refundar-ho en el Partit Popular, molt especialment en la Comunitat Valenciana (PPCV).
Fill de Manuel Montesinos Gómiz alcalde d'Alacant durant el franquisme, nét del Dr. Gabriel Montesinos i Donday qui fou el President dels liberalconservadors mauristes d'Alacant a prinicipi del Segle XX i besnét de Manuel Gómiz exalcalde d'Alacant amb el Partit Liberal Conservador en el Segle XIX.
Després de la Guerra Civil Espanyola, va estudiar el batxillerat en el Col·legi del Pilar de València i en el Col·legi dels Germans Maristes d'Alacant.[1] Comença els estudis d'enginyer tècnic industrial en l'Escola de Perits de Madrid, becat en la Residència d'Estudiants dels jesuïtes "Cor Iesu" va a formar part del grup d'estudiants-obrers que amb el Pare Llanos i el P. Sánchez de León va participar en la construcció del "Pozo del Tío Raimundo". Més tard finalitza en la Universitat Politècnica de València el seu cinquè i últim any de carrera del pla d'estudis anterior.
Va treballar com enginyer de càlcul en Madrid i constructor en Alacant. Al mateix temps s'inicia com a Professor de matemàtiques en L'Institut Politècnic d'Alacant a finals dels 60, on seria subbirector amb Manuel Ruiz i més tard triat Director pel claustre de professors (1974-82). A finals de 1973 amb les repercussions de la crisi del petroli de 1973 en l'economia espanyola va haver de tancar la seva empresa. Ja com a Director en el Politècnic se celebraren els "50 Anys de la F.P. en la província" en 1977 i s'emeté la medalla commemorativa que acceptà rebre el Rei D. Joan Carles I d'Espanya, així com la Beca de Colegial d'Honor la Reina Sofia; per primera volta un centre docent participà en les Fogueres d'Alacant per a la qual cosa va crear la seua pròpia comissió i participà en una foguera que obtingué el primer premi de la segona categoria, també obri Barraca i tingué una Bellea del Foc en 1978, també promogue l'equip de voleibol que arribà a ascendir a primera Divisió 1979. Ademes de l'engrandiment de L'Institut Politècnic i su inclusió en la societat alicantina promou i gestiona l'obertura de centres de F.P. en tota la provincia, vertebrant la Formació Professional, i així com el desenroll i execució del SAF-PPO (Servici d'Acció Formativa-Promoció Professional Obrera) programa per a la reinserció laboral de professionals sense titulació academica, portat a veta junta al Ministeri de Treball.[2][3] En 1978 va obtenir plaça de Professor Numerari de matemàtiques para Alacant.
En juliol de 1982 publicà, junt en el professor Escolano Quereda un treballe titulat “La Tutoria en la Formació Professional” dins d'una col·lecció publicada per la Delegació d'Alacant, en el que arreplega succintament part de la seua memoria com Professor Col·laborador Universitari en L'Institut Ciències de l'Educació[4] (I.C.E.) de La Universitat Politècnica de València els anys 1977 al 1979 junt a les investigacions de Escolano.
També fou President de la Delegació provincial de Perits Industrials d'Alacant i va liderar la segregació de la Delegació alacantina del Col·legi de Perits de València, sent Montesinos el President-fundador del Col·legi d'Engyners Tec. Industrials d'Alacant i el seu primer Degà en 1976. Eixe mateix any, li fon otorgat per la Associacio Nacional de Perits i a proposta de la Junta d'Alacant, el guardó de Soci de Merit de els Perits i Engyners Técnics Industrials. Durant el seu mandat es van oferir els monuments a la Indústria en Elda (avant de la FICIA) i Alcoi.[5]
Militant des del 1976 de la Unión del Pueblo Español, que poc després juntament amb sis partits més en 1977 i es fonen formant Aliança Popular (després Partit Popular).[6] En aquest Partit va a ser President provincial en tres ocasions (2 AP i 1 PP); President regional (1 AP i 1 PPCV) en dos; Vocal del Comité Executiú Nacional en 1978 Fraga el va a nomenar lo després d'abandonar el partit los del NO a la Constitució y també des de l'any 1984 al 1990 i finalment fou Vicepresident Nacional des de l'any 1979 al 1984. A mes també fou President del V Congrès Nacional del Partit en febrer de 1982.[7]
Fou escollit Diputat per la província d'Alacant a les Eleccions generals espanyoles de 1982 (Secretari 2º Comissió de Educació i Cutura),[8] las Eleccions de 1986 (Secretari 2º Comissió Educació i Cultura, Vocal Comissió Investigació Cientifica i Vicepresident Comissió Mixta Congrès-Senat I+D)[9] i en las Eleccions de 1989 (Vocal Comissió Defensa).[10] El 1990 fou un dels diputats del PP presuntament implicats en el cas Naseiro[11] però l'endemà el Jutge Manglano descarta qualsevol implicació de Montesinos, afirmant que és Ángel Sanchis Perales el Diputat valencià implicat.[12]
Va deixar l'escó en Madrid el 18 de juny de 1991, sent substituït per Luis Fernando Cartagena Travesedo. Tot i així, fou escollit Diputat per Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 1991 i nomenat Vicepresident de les Corts Valencianes[13] on va a ser Vicepresident de la Comissió de Reglament, de la Comissió d'Estatut dels Diputats, de la Comissió de Peticions i de la Comissió Govern Interior, durant la Presidencia de Antoni Garcia Miralles. En 1993 va obtindre la seua plaça, per concurs, de Catedràtic de Matemàtiques en l'Institut Politècnic d'Alacant[14]. En 1995 es va a retirar de la política.
Soci Fundador del Ateneu Cientific, Lliterari i Artistic d'Alacant, rebe la medalla de Soci d'Honor i fon Vice-president poc després sent Presidenta Maribel Berná.[15]
Membre del Consell de Redaccio de l'Anuari de Dret Parlamentari de les Corts Valencianes, en 1999 publicà "La propietat dels bancs obtinguts electoralment en llistes tancades".[16]
El 2001 fou nominat Membre del Consell Municipal de Cultura d'Alacant.[17] El 2002 compleix 70 anys i es va a jubilar com director de l'Institut Social de la Marina i fou nominat Membre del Consell Valencià de Cultura.[18] on En el 2003 va ser nominat Membre de la Junta Rectora del Institut Gil-Albert[19] de la Diputació d'Alacant y en 2004 Vocal del Consell Tècnic d'Heràldica de la Generalitat Valenciana.[20]
Es el pare de la Diputada del PP Macarena Montesinos de Miguel, continuadora d'aquesta saga de polítics de la Comunitat Valenciana.
Referències
- ↑ Diccionari Biografic Politics Valencians 1812-2003; Alfons el Magnanim, Diputació de Valencia
- ↑ 50 Años de Formación Profesional en Alicante, 1977. Llorenç Hndez Guardiola y J. Escolano Quereda. Imprés per Indústries Gràfiques Cirilo, Depòsit Legal A-11-1977
- ↑ La Formación Profesional en Alicante. Desde sus inicios hasta el fin de la transición, Francesc Sampedro Forner, 2009. Imprenta Provincial (Diputació d'Alacant), Depòsit Legal A-541-2009
- ↑ ABC 24/11/82 Currículum de Montesinos
- ↑ Breve reseña histórica de la carrera e instituciones en la provincia de Alicante, 2000. Alfons Cort Valor. Imprès per Gràfiques Olmedilla, Depòsit Legal A-1.074-2000.
- ↑ Partidos,sindicatos y organizaciones ciudadanas en la Provincia de Alicante durante la Transición, Fco Moreno Sáez. Arxiu de la Democracia, Universitat d'Alacant
- ↑ J.A. Montesinos, Presidente del V Congreso Nacional de AP-PP
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats II Legislatura
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats III Legislatura
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats IV Legislatura
- ↑ El diputado del PP por Alicante Juan Antonio Montesinos aparece relacionado en el caso, El País, 18-4-1990
- ↑ No es el diputat Montesinos, es el diputat Sanchis, ABC, 19/4/1990
- ↑ Fitxa Vicepresident 2º Corts Valencianes J.A. Montesinos
- ↑ Catedrático Montesinos DOGV
- ↑ Breve historia del Ateneo de Alicante, Vicente Ramos Pérez 1992. ISBN 84-604-4334-5
- ↑ ANUARI Corts Valencianes Nº8 (1999)
- ↑ Estructura Consell Municipal Cultura d'Alacant
- ↑ Antics Membres del Consell Valenciá de Cultura: Juan Antº Montesinos 2002-2011
- ↑ Membres de la Junta Rectora del Gil-Albert 2003-2011
- ↑ Consell Heràldica DOGV 4.850 27/09/2004
Bibliografia
- El Asociacionismo en Alicante, Oscar Strada, 1992. Colecció d'Estudis e Investigaciós de la Universitat d'Alacant i l'Excel·lentíssim Ajuntament d'Alacant. ISBN 84-87367-29-1
- Hemeroteca Diari Información
- LAS PROVINCIAS: Presidentes Regionales AP-PP
- 7 Presidents AP-PP en la Comunitat Valenciana
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: fou el primer |
President Regional del PPCV (AP) .svg){kind=small} 1979–1980 |
Succeït per: Alberto Despujol |
| Precedit per: José María Escuín Monfort |
President Regional del PPCV_Logo_(2008-2015).svg){kind=logo} 1988– Refundació - 1990 |
Succeït per: Pedro Agramunt Font de Mora |