Juan José Saer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan José Saer
Juan José Saer.jpg
Biografia
Naixement 28 juny 1937
Serodino
Mort 11 juny 2005 (67 anys)
París
Causa de mort Càncer de pulmó
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise
Educació Universitat Nacional del Litoral
Activitat
Ocupació Escriptor i novel·lista
Gènere artístic Novel·la
Premis

IMDB: nm0755758
Modifica les dades a Wikidata

Juan José Saer (Santa Fe, Argentina, 1937, París, França, 2005) va ser un escriptor i professor de la Facultat de Lletres de la Universitat de Rennes (França). La seva extensa obra narrativa, considerada una de les màximes expressions de la literatura argentina contemporània, comprèn cinc llibres de contes: En la zona (1960), Palo y hueso (1965), Unidad de lugar (1967), La mayor (1976) i Lugar (2000), i onze novel·les, entre les quals destaquen Cicatrices (1969), Nadie nada nunca (1980), El entenado (1983), La ocasión (1986), La pesquisa (1994) i Las nubes (1997). També ha publicat assaigs com El río sin orillas (1991), El concepto de ficción (1997) o La narración-objeto (1999). La seva producció poètica està recollida a El arte de narrar (1977). Les seves obres han estat traduïdes en les principals llengües europees.[1][2]

Juan José Saer d'orgen sirià, de familia católica que es dedicava al comerc, va treballar uns anys com periodista, mentre feia les primeres relacions amb escritors i poetes, entre ells destaca Juan L. Ortiz, a qui considerà el seu mestre. En l'any 1960 apareix el seu primer llibre de contes: " En la zona ", on comença el seu estil de narració que desenvolupar posteriorment a tota la seua obra. En aquest temps combina l'escriptura amb l'activitat com a docent.

L'any 1968, amb una beca, marxa a París, per uns mesos inicialment, encara que va esdevenir definitiu. Va donar clases de literatura a la universitat de Rennes, fins a la seua jublació al 2002. En aquests temps madura la seua escriptura i publica les obres més conegudes; " El limonero real " (1974), " La mayor " (1976), i el llibre de poesía, " El arte de narrar " (1977).

L'any 1980 publica la novel·la policial, " Nadie, nunca, nada " una de les seues obres més experimentals. Amb aquest llibre, ben rebut per la crítica, és considerat un autor destacat en la literatura en castellà. L'any 1983 publica, " El entenado ", la primera de les tres novel·les que va definir com -de la llanura- , una de les obres més llegides i estudiades. L'any 1985 publica " Glosa ", considerada per molts com la seua millor novel·la i favorita de l'autor.

L'any 1987 guanya el premi Nadal, amb " La ocasión " novel·la histórica situada al segle XIX- L'any 1992 publica " Lo imborrable ", recuperant personatges de novel·les anteriors.[3]

Obra[modifica]

Novel·la[modifica]

Contes[modifica]

Poesia[modifica]

  • El arte de narrar: poemas, 1960/1975 (1977)
  • Borradores inéditos 3: Poemas (2013)

Assaig[modifica]

  • El río sin orillas: tratado imaginario (1991)
  • El concepto de ficción (1997)
  • La narración-objeto (1999)
  • Trabajos (2005)
  • Borradores inéditos 4: Ensayos (2015)

Esborranys[modifica]

  • Borradores inéditos: Papeles de trabajo (2012)
  • Borradores inéditos: Papeles de trabajo II (2013)

Referències[modifica]

  1. «Juan José Saer». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  2. [1]
  3. [2]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan José Saer Modifica l'enllaç a Wikidata