Karl Carstens

Karl Carstens
Biografia
Naixement	14 desembre 1914 ; Bremen (Alemanya)
Mort	30 maig 1992 (77 anys); Meckenheim (Alemanya)
Sepultura	Cementiri de Riensberg
5è President d'Alemanya
	1r juliol 1979 – 30 juny 1984 ; ← Walter Scheel – Richard von Weizsäcker → ; Electe a: eleccions presidencials de l'Alemanya Occidental de 1979
President del Bundestag
	14 desembre 1976 – 31 maig 1979 ; ← Annemarie Renger – Richard Stücklen →
Membre del Bundestag
	14 desembre 1976 – 29 juny 1979 ; Legislatura: vuitena legislatura del Bundestag ; Electe a: eleccions federals alemanyes de 1976
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
	Representa: Alemanya; 24 setembre 1974 – 1r gener 1977
7è Portaveu del grup de la CDU/CSU al Bundestag
	17 maig 1973 – 1r desembre 1976
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
	Representa: Alemanya; 23 març 1973 – 1r setembre 1973
Membre del Bundestag
	13 desembre 1972 – 13 desembre 1976 ; Legislatura: setena legislatura del Bundestag ; Electe a: eleccions federals alemanyes de 1972
Cap de Gabinet de la Cancelleria
	1r gener 1968 – 22 octubre 1969 ; ← Werner Knieper – Horst Ehmke →
Escretari d'estat d'Alemanya
	1966 – 1967
Dades personals
Nacionalitat	Alemanya
Religió	Església Evangèlica a Alemanya
Formació	Yale Law School ; Universitat de Múnic ; Universitat de Colònia
Activitat
Lloc de treball	Bonn
Ocupació	polític, jurista, diplomàtic, assistent judicial
Ocupador	Universitat de Colònia
Partit	Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (1955–); Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1937–1945)
Membre de	Sturmabteilung
Carrera militar
Branca militar	Luftwaffe
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge	Veronica Carstens
Pare	Karl Carstens
Premis
	(1986) premi Hanns Martin Schleyer; (1986) Medalla Lucius D. Clay; (31 maig 1984) Premi Internacional Carlemany; (24 octubre 1983) doctor honoris causa from the University of Dijon (en) ; (1982) Gran Estrella de l'orde al Mèrit de la República d'Àustria; (28 setembre 1981) collar de l'Orde de Carles III Conferit per Joan Carles I d'Espanya; (23 desembre 1980) gran collar de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa; (18 setembre 1979) Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana; (1979) Gran Creu Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya; (1977) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1977) gran creu d'or de de l'orde al Mèrit d'Àustria; (1976) Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya; (13 octubre 1966) Gran Creu de l'Orde Militar de Crist; (8 agost 1965) Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; (1964) ciutadà honorífic de Bonn; (1964) ciutadà honorari de Berlín; (1962) gran creu de plata de l'orde al Mèrit d'Àustria; (4 febrer 1960) gran oficial de l'Orde Militar de Crist; (19 desembre 1959) Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; Orde Bavarès del Mèrit; orde de Jamaica ;
	Signatura

Karl Carstens (Bremen, Alemanya 1914 - Meckenheim 1992) fou un polític alemany. Va ser el cinquè president de la República Federal Alemanya entre els anys 1979 i 1984.^[1]

Biografia

Va néixer el 14 de desembre de 1914 a la ciutat de Bremen, capital de l'estat alemany de Bremen. Son pare va morir a la Primera Guerra Mundial, abans que va nàixer.^[2] Va estudiar Dret i Ciències Polítiques a les universitats de Frankfurt del Main, Dijon, Múnic, Königsberg i Hamburg, on es graduà l'any 1936. De 1948 a 1949 va fer un màster de dret a la Universitat Yale.^[2]

Morí el 30 de maig de 1992 a la seva residència a la ciutat de Meckenheim, a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia.^[2]

Activitat política

Carstens va ser membre de les Sturmabteilung (SA), organització paramilitar nazi, 1933 a 1935,^[3]^[4] i fou membre del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys de 1940 fins al 1945.^[4] El mateix va justificar la seva afiliació com una mera «formalitat» i va insistir que no n'era pas un membre actiu.^[5] L'hauria fet «només» per por de no ser admès a les oposicions^[6] de l'Staatsexamen, condició indispensable per a poder accedir a a un ofici públic o un ofici supervisat per l'estat.^[7]

L'any 1955 es va afiliar a la Unió Demòcrata Cristiana (CDU).

El 1960 assolí el càrrec de secretari d'Estat al Ministeri d'Afers exteriors.^[8] Durant el govern de la gran coalició, sota el govern del canceller d'Alemanya Kurt Georg Kiesinger (1966-1969), va ser secretari d'Estat del Ministeri de Defensa i, des de 1968 director de la Cancelleria.

Va ser elegit membre del Bundestag l'any 1972, acta de diputat que mantingué fins al 1979. Des de 1973 fins a 1976 fou portaveu del grup parlamentari de la coalició CDU/CSU.^[8] En aquest període es va mostrar molt crític amb el que va denominar «tendències excessivament esquerranes existents en la societat alemanya», amb molta crítica devers el govern del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) encapçalats per Willy Brandt i Helmut Schmidt, que considerava «excessivament feble enfront dels grups d'extrema esquerra» i va acusar l'escriptor Heinrich Böll de donar suport la banda Baader-Meinhof.

El 1976, després de les eleccions en les quals la coalició CDU/CSU va ser el partit més votat, Carstens fou elegit president del Bundestag.^[8]

Quan la discussió sobre el seu passat nazi va tornar a reprendre, va invocar una mala memòria, tot i que «no pot descartar la possibilitat que fos assessor en un tribunal militar o de campanya a Bremen abans del 1943» però el que curiosament es recordava ben bé, és que mai ha participat en una sentència de mort.^[4]

Per bé que entre els conservadors alemanys hi havia dubtes sobre la impressió negativa que causaria l'elecció d'un exnazi, el 23 de maig de 1979, l'Assemblea federal va elegir Carstens com a cinquè president de la República Federal Alemanya.^[9]^[10] A Alemanya com a l'internacional aquesta elecció va ser molt criticada, per mor del seu oportunisme durant el nazisme. Poc mesos després de l'elecció va preconitzar l'alliberació del criminals de guerra empresonats.^[11]

L'any 1983 el canceller Helmut Kohl se someté a una qüestió de confiança que sabia perduda amb l'objectiu d'obtenir una majoria més àmplia en unes noves eleccions generals. Aquesta actuació, molt criticada va rebre el suport del president Carstens que no va posar cap obstacle al decret de dissolució del Bundestag i a la convocatòria noves eleccions. L'any 1984 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, pels seus esforços en favor de la unitat europea.^[12]

Va decidir no presentar-se a un segon mandat i va abandonar la presidència federal el 30 de juny de 1984, el va succeir Richard von Weizsäcker.

Referències

↑ Gaur, Aakanksha; Chauhan, Yamini; Tikkanen, Amy [et al.].. «Karl Carstens | Chancellor, German politician, lawyer». A: Encylopædia Britannica (en anglès), 10 desembre 2024 [Consulta: 25 octubre 2025].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Zündorf, Irmgard. «Biografie: Karl Carstens» (en alemany). Stiftung Deutsches Historisches Museum, Stiftung Haus der Geschichte der Bundesrepublik, 25-05-2016. [Consulta: 25 octubre 2025].
↑ Sörensen, Jil «The German federal president in the press: Public officeholder or private citizen?» (en anglès). European Journal of Communication, 31, 3, 01-06-2016, pàg. 243–259. DOI: 10.1177/0267323116629878.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 «Carstens: »Ich habe so dunkle Erinnerungen«» (en alemany). Der Spiegel, 12-11-1978.
↑ «Karl Carstens, 77; Overcame Nazi Past To Lead West Germany In Postwar Era [Karl Carstens, de 77 anys, va superar el passat nazi per liderar l'Alemanya Occidental a la postguerra]». The Seattle Times [Consulta: 25 octubre 2025].
↑ Schmid, Sandra. «Karl Carstens: Sachkenntnis und Leistungswille» (en alemany). Parlament alemany (Deutscher Bundestag). [Consulta: 25 octubre 2025].
↑ «Staatsexamen/Staatsprüfung». A: Brockhaus Enzyklopädie. volum 17. Wiesbaden: Brockhaus, 1973, p. 809.
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 «A Bonn Leader Admits Nazi Past [Un líder polític del govern de bon confessa el seu passat nazi]» (en anglès). The New York Times, 11-11-1978.
↑ «Karl Carstens, elegit president». Avui, 24-05-1979, pàg. 1,13.
↑ Getler, Michael «W. Germans Elect Ex-Nazi Carstens To Presidency [Els alemanys occidentals elegeixen l'exnazi Carstens com a president]» (en anglès). The Washington Post, 24-05-1979. ISSN: 0190-8286.
↑ Bohr, Felix. Der Kriegsverbrecherslobby: Bundesdeutsche Hilfe für im Ausland inhaftierte NS-Täter (pdf) (en alemany). Bonn: Bundeszentrale für politische Bildung, 2019, p. 330-331. ISBN 978-3-7425-0392-3.
↑ «Karl Carstens» (en alemany). Der Internationale Karlspreis zu Aachen, 1984. [Consulta: 25 octubre 2025].

Bibliografia

Szatkowski, Tim. Karl Carstens: eine politische Biographie (en alemany). Köln Weimar: Böhlau Verlag, 2007. ISBN 978-3-412-20013-8.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Carstens

Precedit per: Annemarie Renger	President del Bundestag 1976-1979	Succeït per: Richard Stücklen
Precedit per: Werner Knieper	Cap de la Cancelleria 1968-1969	Succeït per: Horst Ehmke
Precedit per: Walter Scheel	President de la República Federal Alemanya 1979-1984	Succeït per: Richard von Weizsäcker

[1] Gaur, Aakanksha; Chauhan, Yamini; Tikkanen, Amy [et al.].. «Karl Carstens | Chancellor, German politician, lawyer». A: Encylopædia Britannica (en anglès), 10 desembre 2024 [Consulta: 25 octubre 2025].

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Zündorf, Irmgard. «Biografie: Karl Carstens» (en alemany). Stiftung Deutsches Historisches Museum, Stiftung Haus der Geschichte der Bundesrepublik, 25-05-2016. [Consulta: 25 octubre 2025].

[3] Sörensen, Jil «The German federal president in the press: Public officeholder or private citizen?» (en anglès). European Journal of Communication, 31, 3, 01-06-2016, pàg. 243–259. DOI: 10.1177/0267323116629878.

[:1-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 «Carstens: »Ich habe so dunkle Erinnerungen«» (en alemany). Der Spiegel, 12-11-1978.

[5] «Karl Carstens, 77; Overcame Nazi Past To Lead West Germany In Postwar Era [Karl Carstens, de 77 anys, va superar el passat nazi per liderar l'Alemanya Occidental a la postguerra]». The Seattle Times [Consulta: 25 octubre 2025].

[6] Schmid, Sandra. «Karl Carstens: Sachkenntnis und Leistungswille» (en alemany). Parlament alemany (Deutscher Bundestag). [Consulta: 25 octubre 2025].

[7] «Staatsexamen/Staatsprüfung». A: Brockhaus Enzyklopädie. volum 17. Wiesbaden: Brockhaus, 1973, p. 809.

[NYT-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 «A Bonn Leader Admits Nazi Past [Un líder polític del govern de bon confessa el seu passat nazi]» (en anglès). The New York Times, 11-11-1978.

[9] «Karl Carstens, elegit president». Avui, 24-05-1979, pàg. 1,13.

[10] Getler, Michael «W. Germans Elect Ex-Nazi Carstens To Presidency [Els alemanys occidentals elegeixen l'exnazi Carstens com a president]» (en anglès). The Washington Post, 24-05-1979. ISSN: 0190-8286.

[11] Bohr, Felix. Der Kriegsverbrecherslobby: Bundesdeutsche Hilfe für im Ausland inhaftierte NS-Täter (pdf) (en alemany). Bonn: Bundeszentrale für politische Bildung, 2019, p. 330-331. ISBN 978-3-7425-0392-3.

[12] «Karl Carstens» (en alemany). Der Internationale Karlspreis zu Aachen, 1984. [Consulta: 25 octubre 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

Registres d'autoritat	BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	Britannica (1) Lur SNL Treccani (1)