Vés al contingut

Kasseri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula formatgeKasseri
Tipusformatge grec, formatge de llet d'ovella i formatge de pasta filada Modifica el valor a Wikidata
CertificatDenominació d'origen protegida[1] (des del 1996)[2]
Origen
RegióTessàlia, Lesbos, Macedònia i Xanthi[1][3]
PaísGrècia[1]
Gastronomiagastronomia de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Origen de la lletOvella i cabra (aquesta darrera només fins a un 20% del total)[4][1] N'hi ha varietats a base de llet de vaca als Estats Units (Wisconsin)[5][6]
PasteuritzatNo
TexturaFerma i elàstica[4]
Matèria grassa25%-45%[4]
Contingut proteic8 g per ració (33g)[7]
DimensionsEntre 25-30 cm de diàmetre i 7-10 cm de gruix[8]
Pes i formaEntre 1 i 7 kg[8]
Temps d'envelliment6 mesos[1]
Ingredientsllet d'ovella Modifica el valor a Wikidata

El kasseri[9] és un formatge grec fet amb una barreja de llet d'ovella i de cabra, de pasta dura cuita, textura cremosa i de gust fort i salat.[10]

Origen

[modifica]

Hom creu que aquest formatge, elaborat des del segle xix, es va importar des de Bulgària amb el nom de kaixkaval.[1]

Elaboració

[modifica]

El kefalotiri fresc és la materia primera del kasseri: en primer lloc, es talla en tires i es deixa reposar diverses hores. Tot seguit s'introdueixen les tires en aigua amb sal a 70ªC i es modela la massa. El kasseri madura durant 6 mesos aproximadament.[1]

Característiques

[modifica]

Té la forma d'una petita roda, és de color groc clar, fa entre 25-30 cm de diàmetre i 7-10 cm de gruix, i pesa entre 1 i 7 kg.[8] La pasta no té escorça, és de color blanc groguenc, té una consistència untuosa i un sabor aromàtic, suau, mantegós i lleugerament picant.[1]

Ús gastronòmic

[modifica]

El kasseri és emprat avui dia per a elaborar el plat tradicional grec anomenat saganaki: es fregeix en mantega o oli d'oliva i s'amaneix amb suc de llimona. Combina molt bé amb l'ouzo i els vins blancs de vinificació moderna (com ara, els de les varietats sauvignon blanc o chardonnay).[1]

Observacions

[modifica]

És el segon formatge més apreciat pels grecs després del feta[11][1] i és emprat com a substitut de la mozzarella per molts consumidors nord-americans.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Engelmann, Brigitte i Holler, Peter, 2011. Manual del Gourmet del Queso. Editorial H. F. Ullmann. ISBN 9783833161223. Pàg. 429.
  2. Mundoquesos: Kasseri (castellà)
  3. Cheesenet (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Kasseri - Cheese.com (anglès)
  5. Food Terms Encyclopedia (anglès)
  6. Kasseri | Eat Wisconsin Cheese (anglès)
  7. Calories in Kasseri Cheese | Nutrition and Health Facts (anglès)
  8. 8,0 8,1 8,2 Androuet (francès) i (anglès)
  9. TERMCAT (català)
  10. Enciclopèdia Catalana Arxivat 2016-10-12 a Wayback Machine. (català)
  11. Les plus populaires fromages grecs Arxivat 2016-10-12 a Wayback Machine. (francès)

Bibliografia

[modifica]
  • Ioannis S. Arvanitoyannis, A. A. Mavropoulos: Implementation of the hazard analysis critical control point (HACCP) system to Kasseri/Kefalotiri and Anevato cheese production lines. A: Food Control. Núm. 11, 2000, pàgs. 31–40. [1]
  • Paul Kindstedt, M. Carić i L. Milanović: Pasta-Filata Cheeses. A: Patrick F. Fox: Cheese: Chemistry, Physics and Microbiology: Major Cheese Groups. Elsevier Academic Press, Londres, 2004, ISBN 0122636511. Pàgs. 251–277.

Enllaços externs

[modifica]