Kasseri
 | |
| Tipus | formatge grec, formatge de llet d'ovella i formatge de pasta filada  |
|---|---|
| Certificat | Denominació d'origen protegida[1] (des del 1996)[2] |
| Origen | |
| Regió | Tessàlia, Lesbos, Macedònia i Xanthi[1][3] |
| País | Grècia[1] |
| Gastronomia | gastronomia de Turquia |
| Característiques | |
| Origen de la llet | Ovella i cabra (aquesta darrera només fins a un 20% del total)[4][1] N'hi ha varietats a base de llet de vaca als Estats Units (Wisconsin)[5][6] |
| Pasteuritzat | No |
| Textura | Ferma i elàstica[4] |
| Matèria grassa | 25%-45%[4] |
| Contingut proteic | 8 g per ració (33g)[7] |
| Dimensions | Entre 25-30 cm de diàmetre i 7-10 cm de gruix[8] |
| Pes i forma | Entre 1 i 7 kg[8] |
| Temps d'envelliment | 6 mesos[1] |
| Ingredients | llet d'ovella |
El kasseri[9] és un formatge grec fet amb una barreja de llet d'ovella i de cabra, de pasta dura cuita, textura cremosa i de gust fort i salat.[10]
Origen[modifica]
Hom creu que aquest formatge, elaborat des del segle xix, es va importar des de Bulgària amb el nom de kaixkaval.[1]
Elaboració[modifica]
El kefalotiri fresc és la materia primera del kasseri: en primer lloc, es talla en tires i es deixa reposar diverses hores. Tot seguit s'introdueixen les tires en aigua amb sal a 70ªC i es modela la massa. El kasseri madura durant 6 mesos aproximadament.[1]
Característiques[modifica]
Té la forma d'una petita roda, és de color groc clar, fa entre 25-30 cm de diàmetre i 7-10 cm de gruix, i pesa entre 1 i 7 kg.[8] La pasta no té escorça, és de color blanc groguenc, té una consistència untuosa i un sabor aromàtic, suau, mantegós i lleugerament picant.[1]
Ús gastronòmic[modifica]
El kasseri és emprat avui dia per a elaborar el plat tradicional grec anomenat saganaki: es fregeix en mantega o oli d'oliva i s'amaneix amb suc de llimona. Combina molt bé amb l'ouzo i els vins blancs de vinificació moderna (com ara, els de les varietats sauvignon blanc o chardonnay).[1]
Observacions[modifica]
És el segon formatge més apreciat pels grecs després del feta[11][1] i és emprat com a substitut de la mozzarella per molts consumidors nord-americans.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Engelmann, Brigitte i Holler, Peter, 2011. Manual del Gourmet del Queso. Editorial H. F. Ullmann. ISBN 9783833161223. Pàg. 429.
- ↑ Mundoquesos: Kasseri (castellà)
- ↑ Cheesenet (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Kasseri - Cheese.com (anglès)
- ↑ Food Terms Encyclopedia (anglès)
- ↑ Kasseri | Eat Wisconsin Cheese (anglès)
- ↑ Calories in Kasseri Cheese | Nutrition and Health Facts (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Androuet (francès) i (anglès)
- ↑ TERMCAT (català)
- ↑ Enciclopèdia Catalana Arxivat 2016-10-12 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Les plus populaires fromages grecs Arxivat 2016-10-12 a Wayback Machine. (francès)
Bibliografia[modifica]
- Ioannis S. Arvanitoyannis, A. A. Mavropoulos: Implementation of the hazard analysis critical control point (HACCP) system to Kasseri/Kefalotiri and Anevato cheese production lines. A: Food Control. Núm. 11, 2000, pàgs. 31–40. [1]
- Paul Kindstedt, M. Carić i L. Milanović: Pasta-Filata Cheeses. A: Patrick F. Fox: Cheese: Chemistry, Physics and Microbiology: Major Cheese Groups. Elsevier Academic Press, Londres, 2004, ISBN 0122636511. Pàgs. 251–277.
Enllaços externs[modifica]
- Kasseri - Eatglobe Arxivat 2016-10-12 a Wayback Machine. (anglès)
- Kasseri, the Ultimate Greek Table Cheese (anglès)
- Euroricette - Formaggi: Kasseri Arxivat 2016-10-12 a Wayback Machine. (italià)
- Queso Kasseri - Quesos.es (castellà)