La balada d'un soldat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa balada d'un soldat
Fitxa
DireccióGrigori Txukhrai
Protagonistes
Vladímir Ivaixov,
Janna Prokhorenko
Director artísticBorís Németxek
ProduccióMosfilm
GuióGrigori Txukhrai, Valentín Iejov
MúsicaMikhaïl Ziv
FotografiaVladímir Nikolàiev, Era Savélieva - blanc i negre
ProductoraMosfilm modifica
DistribuïdorState Committee for Cinematography (en) Tradueix modifica
Dades i xifres
País d'origenUnió Soviètica
Estrena1959
Durada92 minuts
Idioma originalrus modifica
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
GènereDrama
TemaSegona Guerra Mundial modifica
Lloc de la narracióUnió de Repúbliques Socialistes Soviètiques modifica
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0052600 Filmaffinity: 553466 Allocine: 130 Rottentomatoes: m/ballad_of_a_soldier Allmovie: v3808 TCM: 68023 TV.com: movies/ballad-of-a-soldier Modifica els identificadors a Wikidata

La balada d'un soldat (títol original en rus: Баллада o сoлдате, Ballada o soldate) és una pel·lícula soviètica dirigida per Grigori Txukhrai i estrenada el 1959.

Argument[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, a l'Alioixa, un jove soldat rus que s'ha distingit al front, li ofereixen una condecoració. Refusa tanmateix aquest gran mèrit i, en lloc d'allò, demana obtenir un permís per retre visita a la seva mare. El seu viatge és llarg i difícil: ha de saltar de tren en tren, i nombrosos obstacles l'endarrereixen. Trobarà al llarg del seu periple diverses persones que l'ajudaran o a qui aportarà la seva ajuda. I després coneixerà la Xurà, una noia que viatja en la mateixa direcció que ell. Durant el trajecte, tots dos es coneixen i s'enamoren. Però a penes tenen temps de dir-s'ho; tan bon punt l'Alioixa abraça la seva mare, ja se n'ha d'anar altre cop al front. Per no tornar-ne més...

Repartiment[modifica]

  • Vladímir Ivaixov: Aleksei Skvortsov, anomenat Alioixa
  • Janna Prokhorenko: Xurà
  • Antonina Maksímova: Katerina, la mare de l'Alioixa
  • Nikolai Kriutxkov: el general
  • Ievgueni Urbanski: Vàssia, l'invàlid
  • Elza Lejdei: la dona d'en Vàssia
  • Aleksandr Kuznetsov: Gavrilkin
  • Ievgueni Teterin: el tinent
  • Guennadi Iukhtín: Pàvlov
  • Valentina Màrkova: Liza, la dona d'en Pàvlov
  • Vladímir Pokrovski: el pare d'en Pàvlov
  • Gueorgui Iumàtov
  • Maria Kremniova
  • Valentina Teléguina
  • Lev Boríssov

Els dos actors principals, Vladímir Ivaixov i Janna Prokhorenko, només tenien dinou anys i no tenien gaire experiència. Grigori Txukhrai comenta així la seva tria: "Hem pres un gran risc. Era arriscat donar els papers principals a actors inexperts. Pocs ho haurien fet en aquell temps, però ho hem provat i no ens en penedim. Volódia i Janna han donat una coloració preciosa a la pel·lícula, és a dir, l'espontaneïtat i l'encant de la joventut." L'un i l'altre van tenir després una llarga carrera en el cinema.

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

« La Balada del soldat és una pel·lícula d'una gran sensibilitat (...). La compassió pel destí dels individus s'expressa aquí en la seva plenitud i és lluny dels discursos oficials sobre els herois. És la guerra la veritable enemiga, ja que mata tot el que és humà (...),.[1] »
« (...) Txukhrai no ha tingut la necessitat de brodar floritures sobre el que sentia. (...) En conjunt, secundat pels admirables "grisos" del seu operador, es limita a fer sorgir la poesia dels éssers i dels paisatges. (...) Es podrien multiplicar els exemples d'aquesta màgia visual que neix de l'escalfor del sentiment a tota prova i no del recarregament formal[2] »
« He estat soldat. És com a soldat que he recorregut el camí de Stalingrad a Viena. Pel camí, he deixat molts camarades que m'estimava. (...) El que hem volgut ensenyar, Valentín Iejov i jo, no és com el nostre heroi ha fet la guerra, sinó quina mena d'home era, per què s'ha barallat. Renunciant a les escenes de batalla (...) hem buscat un tema que panseix la guerra. (...) Aquest noi (el jove soldat Alioixa) podia arribar a ser un bon pare de família, un marit afectuós, un enginyer o un savi, podia cultivar blat o un jardí. La guerra no ho ha permès. No ha tornat. Quants altres no han tornat! (Grigori Txukhrai, paraules reproduïdes a El cinema rus i soviètic, L'Equerre, Centre Georges Pompidou, 1981. »

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Dictionnaire des films, Larousse, Jean-Marie Carzou
  2. M. Flacon, Cinema Go, n° 47, juny 1960