La balada d'un soldat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa balada d'un soldat
Fitxa tècnica
Direcció Grigori Txukhrai
Protagonistes
Direcció artística Borís Németxek
Producció Mosfilm
Guió Grigori Txukhrai, Valentín Iejov
Música Mikhaïl Ziv
Fotografia Vladímir Nikolàiev, Era Savélieva - blanc i negre
Productora Mosfilm
Distribuïdora State Committee for Cinematography Tradueix
Dades i xifres
País Unió Soviètica
Data d'estrena 1959
Durada 92 minuts
Idioma original rus
Color en blanc i negre
Temàtica
Gènere Drama
Tema principal Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La balada d'un soldat (títol original en rus: Баллада o сoлдате, Ballada o soldate) és una pel·lícula soviètica dirigida per Grigori Txukhrai i estrenada el 1959.

Argument[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, a l'Alioixa, un jove soldat rus que s'ha distingit al front, li ofereixen una condecoració. Refusa tanmateix aquest gran mèrit i, en lloc d'allò, demana obtenir un permís per retre visita a la seva mare. El seu viatge és llarg i difícil: ha de saltar de tren en tren, i nombrosos obstacles l'endarrereixen. Trobarà al llarg del seu periple diverses persones que l'ajudaran o a qui aportarà la seva ajuda. I després coneixerà la Xurà, una noia que viatja en la mateixa direcció que ell. Durant el trajecte, tots dos es coneixen i s'enamoren. Però a penes tenen temps de dir-s'ho; tan bon punt l'Alioixa abraça la seva mare, ja se n'ha d'anar altre cop al front. Per no tornar-ne més...

Repartiment[modifica]

  • Vladímir Ivaixov: Aleksei Skvortsov, anomenat Alioixa
  • Janna Prokhorenko: Xurà
  • Antonina Maksímova: Katerina, la mare de l'Alioixa
  • Nikolai Kriutxkov: el general
  • Ievgueni Urbanski: Vàssia, l'invàlid
  • Elza Lejdei: la dona d'en Vàssia
  • Aleksandr Kuznetsov: Gavrilkin
  • Ievgueni Teterin: el tinent
  • Guennadi Iukhtín: Pàvlov
  • Valentina Màrkova: Liza, la dona d'en Pàvlov
  • Vladímir Pokrovski: el pare d'en Pàvlov
  • Gueorgui Iumàtov
  • Maria Kremniova
  • Valentina Teléguina
  • Lev Boríssov

Els dos actors principals, Vladímir Ivaixov i Janna Prokhorenko, només tenien dinou anys i no tenien gaire experiència. Grigori Txukhrai comenta així la seva tria: "Hem pres un gran risc. Era arriscat donar els papers principals a actors inexperts. Pocs ho haurien fet en aquell temps, però ho hem provat i no ens en penedim. Volódia i Janna han donat una coloració preciosa a la pel·lícula, és a dir, l'espontaneïtat i l'encant de la joventut." L'un i l'altre van tenir després una llarga carrera en el cinema.

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

« La Balada del soldat és una pel·lícula d'una gran sensibilitat (...). La compassió pel destí dels individus s'expressa aquí en la seva plenitud i és lluny dels discursos oficials sobre els herois. És la guerra la veritable enemiga, ja que mata tot el que és humà (...),.[1] »
« (...) Txukhrai no ha tingut la necessitat de brodar floritures sobre el que sentia. (...) En conjunt, secundat pels admirables "grisos" del seu operador, es limita a fer sorgir la poesia dels éssers i dels paisatges. (...) Es podrien multiplicar els exemples d'aquesta màgia visual que neix de l'escalfor del sentiment a tota prova i no del recarregament formal[2] »
« He estat soldat. És com a soldat que he recorregut el camí de Stalingrad a Viena. Pel camí, he deixat molts camarades que m'estimava. (...) El que hem volgut ensenyar, Valentín Iejov i jo, no és com el nostre heroi ha fet la guerra, sinó quina mena d'home era, per què s'ha barallat. Renunciant a les escenes de batalla (...) hem buscat un tema que panseix la guerra. (...) Aquest noi (el jove soldat Alioixa) podia arribar a ser un bon pare de família, un marit afectuós, un enginyer o un savi, podia cultivar blat o un jardí. La guerra no ho ha permès. No ha tornat. Quants altres no han tornat! (Grigori Txukhrai, paraules reproduïdes a El cinema rus i soviètic, L'Equerre, Centre Georges Pompidou, 1981. »

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Dictionnaire des films, Larousse, Jean-Marie Carzou
  2. M. Flacon, Cinema Go, n° 47, juny 1960

Enllaços externs[modifica]