Land Art

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Spiral Jetty (moll en espiral) de Robert Smithson a Utah
Full moon cercle (cercle de lluna plena) de Richard Long a Norfolk

L'art de la terra és un moviment artístic que sorgí a finals dels anys 60 i principis dels 70, en el qual el paisatge i l'obra es troben inextricablement relacionats. Es refereix també a un art creat en la natura, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o terra.[1] Robert Smithson l'anomenà Earthworks ('treballs de la Terra').

Les escultures no se situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i són susceptibles de sofrir canvis i l'erosió pròpies de les condicions naturals. Molts dels primers treballs creats als deserts de Nevada, Nou Mèxic, Utah o Arizona eren projectes efímers dels quals només resten documents, com ara enregistraments de vídeo, de cinema o fotografies.[2]

Història[modifica]

L'art de la terra és una manifestació artística en contra de l'"artificialitat percebuda, l'estètica de plàstic i comercialització despietada" de l'art als Estats Units a finals de 1960.[1] Els exponents de l'art de la terra trenquen l'ús de plataformes tradicionals d'exhibició, com museus o galeries, per lluitar contra la comoditat i sedentarisme que suposava l'acte d'apreciar l'art conegut fins llavors, un "art encaixonat"; per això, l'activitat d'aquest corrent artístic comença a desenvolupar-se a través de projectes en paisatges monumentals a l'aire lliure, que surten dels marges de les estructures transportables i l'art tradicional.

L'art de la terra s'inspira en l'art minimalista i l'art conceptual, però també en moviments moderns com De Stijl, el cubisme, el minimalisme i l'obra de Constantin Brancusi i Joseph Beuys; molts dels artistes associats amb l'art de la terra van estar involucrats amb l'art minimalista i l'art conceptual. El disseny d'Isamu Noguchi el 1941 per "Contoured Playgraund" a Nova York ha estat interpretat, en algunes ocasions, com una peça important en l'estadi primerent de l'art de la terra -tot i que el mateix artista mai va anomenar el seu treball "land art", sinó simplement "escultura"-. La seva influència en l'art contemporani de la terra, l'arquitectura del paisatge i l'escultura ambiental és evident en moltes obres en l'actualitat.

Potser l'artista més conegut que treballava en l'Art de la Terra va ser el nord-americà Robert Smithson, l'assaig de 1968 "La sedimentació de la Ment: Projectes de la Terra" proporciona un marc crític per al moviment, interpretat com a una reacció a la retirada del Modernisme dels problemes socials com la representada pel crític Clement Greenberg. La seva millor peça, i probablement la més famosa de tot l'art de la terra, és el Spiral Jetty (1970), per al qual Smithson disposa roques, terra i algues per tal de formar un embarcador de prop d'uns 1500 peus de llargada en forma d'espiral, que sobresurt a la Gran Salt Lake al nord d'Utah, Estats Units. També podem destacar l'italià Germano Celant, fundador de l'art povera, que va ser un dels primers procuradors en promoure l'Art de la Terra o el Land Art.[2]

Els artistes americans inmersos en aquest gènere que han deixat petjada han estat Carl Andre, Alice Aycock, Walter De Maria, Hans Haacke, Michael Heizer, Nancy Holt, Ana Mendieta, Dennis Oppenheim, Andrew Rogers, Charles Ross, Robert Smithson, Alan Sonfist, i James Turrell. Altres artistes també destacats però no d'origen americà han estat el britànic Chris Drury, Andy Goldsworthy, Jacek Tylicki, Peter Hutchinson, Richard Long i l'australià Andrew Rogers.[3]

Finalitats[modifica]

La seva finalitat és produir emocions plàstiques en l'espectador que s'enfronta a un paisatge determinant. El principi fonamental del Land Art és alterar, amb un sentit artístic, el paisatge, per produir el màxim d'efectes i sensacions a l'observador. Es pretén reflectir la relació entre l'ésser humà i la Terra, el medi ambient i el món, expressant al mateix temps el dolor, degut al deteriorament ambiental del clima que existeix avui en dia. El més important és la interacció de l'individu artista amb el medi ambient.

L'artista del Land Art utilitza com a matèria primera per a les seves obres, la terra i el medi ambient. El suport i el material és el mateix paisatge existent, tant urbà com rural, com muntanyes i deserts. La seva principal tècnica és la instal·lació artística en el paisatge on els seus treballs arriben a interaccionar en el medi ambient de forma més directa, modificant una fracció del paisatge. Els artistes del Land Art corregeixen la tipografia, caven rases, avencs i solcs; fan grans moviments de terra utilitzant excavadores; construint enormes rampes o embalant edificis (Christo) o roques; distribuint colorants en platges o deserts, pintant arbres o pedres... Alguns, com Richard Long, simplement caminen per marcar un camí, col·loquen pedres o fan espirals amb algues.

Per això, l'art intervé dins del paisatge, dins de la seva mateixa estructura, modificant-lo. Ja sigui des d'una postura contrastant o mimètica, en la qual es realitza una operació extractiva o additiva, construïda amb elements que es troben dins d'aquest mateix entorn (terra, aigua, llum, etc.). El paisatge és part fonamental de l'obra, i indica moltes vegades què fer-hi. L'artista dialoga primer amb l'entorn i, posteriorment, gràcies a l'obra realitzada, l'entorn conservarà aquest diàleg. Així sorgeix la transformació que permet, a aquesta experiència artística, recuperar valors ancestrals, comunicar idees, pensaments i sensacions.

Per aconseguir que l'ésser humà pugui apropiar-se del territori, modificant-lo segons la seva sensibilitat, és necessari que l'artista entengui el lloc en el qual vol treballar. Amb el Land Art, l'ésser humà deixa la seva empremta en la natura, estructurant un nou paisatge sota la seva sensibilitat i capacitat d'interpretació.

L'obra final és molt més efímera que la de l'art convencional. Per això, l'obra es fotografia o es recull en plànols, esbossos o gravacions audiovisuals.

Exponents i formes de l'Art de la Terra[modifica]

En relación al paisatge i l'art:

Ús de materials de la natura[modifica]

  1. Terra (Robert Smithson, Michael Heizer). Un exemple d'això serien les obres de Michael Heizer Doble negativa (1969), amb 240.000 tonelades d'arenisca excavades i desplaçades cap al Río Virgen, Mormond Mesa, Nevada, o la Masa desplazada/reemplazada, també del mateix any, a Silver Springs, Nevada.
  2. Arbres, troncs, etc. (Nils Udo, Gary Rieveschl, Andy Goldsworthy)
  3. Pedres, apilonaments, túmuls (Richard Long, Andy Goldsworthy, Carl Vetter, Alan Sonfist). Podria citar-se com a exemple l'obra de Richard Long Un círculo en Islandia (1974), avui en dia ja destruït.

Com a contrast o realçament de la natura[modifica]

  1. Teles. És prototípica l'obra de Christo & Jeanne-Claude, amb exemples com Islas rodeadas (1980-1983) a la Bahía Vizcaina (Biscayne Bay), Greater Miami, Florida o El Reichstag empaquetadoBerlín1995.
  2. Parallamps, com la instal·lació de Walter de María titulada Campo de relámpagos (1974-1977): 400 pals d'acer de diverses altures clavats a Quemado, Nuevo México.
  3. Aparells, màquines, mòbils en els quals intervenen les forces de la natura com el foc, l'aire o l'aigua (Susumu Sh). A tall d'exemple es pot proposar Marea Negra. Una font mòbil i multimèdia amb peixos vius (Toni Milián. 1990)

Redescobriment i posada en escena de l'ordre còsmic i de les forces de la natura[modifica]

  1. Orientacions, solsticis i equinoccis (Robert Morris, Nancy Holt).
  2. El vent a través de la força eòlica (Douglas Hollis)
  3. El foc i la llum  (Susumu Shingu)
  4. L'aigua: corrents d'aigua, les restes que deposita un riu o el mar(Eberhard Eckerle, Dominique Arel)

Altres[modifica]

El tiemps expressat com a art:

  • La descomposició, el cicle vital (Jochen Duckwitz, Andrew Leicester)
  • El reciclatge (Gary Rieveschl)
  • "Fecundación" Arte efímer destruït per la superstició dels caminants (Toni Milián. 1984. Guatiza, Lanzarote)

El caminar o passejar com a art:

  • El movimient (Richard Long, Hamish Fulton). És típica l'obra de Richard Long A Line Made by Walking (1967).

Relació Art de la Terra-Vida[modifica]

Tot tipus d'art té, inevitablement, relació amb la vida perquè aquest és fruit dels sentiments humans, de la voluntat d'expressar allò que, a vegades, és difícil de fer amb paraules. En aquest cas, podem veure que l'Art de la Terra o el Land art estableix un tipus de relació intrínseca i directa amb la vida, és a dir, les obres d'art d'aquest moviment són de la vida i amb vida i es situen o hi ha vida: parlem d'obres d'art fetes de pedres, arbres, deixant marques a la mateixa natura, esculpint directament a les roques...[4] Aquest fet mostra com la natura es presenta -i no pas es representa- com a element artístic. Així doncs, el marc on esculpim l'obra és a la natura: a la vida.

Centres relacionas amb el Land Art[modifica]

Existeixen centres d’art o parcs d’escultures que treballen en la difusió i investigació d’aquest moviment artístic en alguns països occidentals. A Espanya existeixen alguns projectes com el CDAN (Centro de Arte y Naturaleza de la Fundación Beulas) a Osca, la Fundación NMAC (Montenmedio, Cadis), SIERRA Centro de Arte (actualment sense funcionament), el Centro de Arte y Naturaleza Cerro Gallinero (Àvila) i Valdearte a Sierra de Aracena (Huelva). A Suïssa hi ha el Land Art Biel Bienne.

Roden Crater[modifica]

L'artista James Turrell va adquirir l'any 1977 un cràter volcànic de 400.000 anys d'antiguitat. El cràter està ubicat en el Camp Volcànic de San Francisco, molt a prop del Painted Desert a Arizona, i del Gran Canyó. El 1979, Turrell va començar la construcció de la seva obra més monumental, convertint el cràter en un observatori i en un lloc d'exploració de la llum, els astres i els moviments celestes. Turrell busca que l'art estigui envoltat de naturalesa de tal manera que la llum natural defineixi els espais. Roden Crater és el resultat del patrocini de la fundació Skytone Foundation en cooperació amb Lannan Foundation i el Dia Center for the Arts.

Artistes d'art de la terra[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La naturaleza según Nils Udo» (en castellà). El Cultural, 24-01-2001. [Consulta: 5 gener 2014].
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.22. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 

Bibliografia[modifica]

  • VV. AA., Arte del siglo XX, 1998, Taschen. ISBN 3-8228-6805-1.
  • Ramírez Domínguez, J.A., «Las tendencias artísticas desde 1945», en Historia del Arte, Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9.
  • Kastner, Jeffrey. Land Art y Arte Medioambiental, 2005, Phaidon Press. ISBN 978-0-7148-9829-2.
  • Tiberghien, Gilles A., Land Art, Carré, Paris, 2012, nou.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Land Art Modifica l'enllaç a Wikidata