Vés al contingut

Lançalot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeLançalot

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge llegendari
personatge literari Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraLa mort d'Artur, Érec et Énide, Lancelot, el Cavaller de la Carreta, El Cavaller del Lleó i Lanzelet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócavaller i mata-dracs Modifica el valor a Wikidata
Família
Parellareina Ginebra i Galeot Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElaine of Corbenic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MareElaine of Benoic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareBan de Benoic Modifica el valor a Wikidata
FillsGalahad Modifica el valor a Wikidata
GermansHector de Maris (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Membre deCavallers de la taula rodona Modifica el valor a Wikidata

Lançalot (o Lancelot) del Llac és un cavaller de la Taula Rodona, segons la llegenda artúrica i la matèria de Bretanya.

El rei Artús i els cavallers de la taula rodona. Al centre de la imatge, Lancelot.

El mite

[modifica]

Segons la llegenda, era fill del rei Ban de Benoic i de la reina Elaine. Quan el seu pare morí, Lancelot fou adoptat per la Dama del Llac, que el va criar en un palau a les profunditats d'un llac. L'educà amb la seva profunda saviesa i en un ambient cortès per convertir-lo en el millor dels cavallers. I potser també en un amant modèlic.[1]

Als divuit anys, fou conduït a la cort del rei Artús per ser armat cavaller. Les seves grans proeses i gestes cavalleresques al costat del rei Artús es veuen entrellaçades amb el seu amor adúlter amb la reina Ginebra, esposa d'Artús. Malgrat ser el millor cavaller del rei, també va ser el desencadenant de la seva desfeta quan les seves relacions secretes amb la reina Ginebra posen fi a la unitat de la cort.

Personatge ambivalent, en qui conviu el gran cavaller, el millor cavaller del món, i alhora l'adúlter que arrossega el gran pecat del seu amor il·legítim, és la imatge de «l'heroi captiu d'una figura femenina».[2] Va ser violat per Elaine de Corbenic;[3][4] hi va tenir sexe ebri creient-se que era Ginebra. Van engendrar un fill il·legítim, Galahad, futur cavaller de la taula rodona, que serà exemple de castedat, puresa i valentia, capaç i digne d'aconseguir el Graal.

La darrera trobada de Lancelot i Ginebra davant la tomba d'Artús, segons Dante Gabriel Rossetti

Fonts literàries medievals

[modifica]

Les dues primeres aparicions escrites que es conserven sobre Lancelot, i que es produïren gairebé simultàniament, són: el poema narratiu en alemany Lanzelet (c. 1194), obra del suís Ulrich von Zatzikhoven, que segons sembla, es va basar en un altre llibre en francès, avui perdut; i la novel·la en vers El Cavaller de la Carreta (c. 1177-1181), de Chrétien de Troyes.

Posteriorment, entre 1215 i 1230 apareix la Vulgata artúrica, una composició en prosa que pretén recopilar totes les històries pertanyents a la llegenda artúrica i donar-los una forma unitària i definitiva. L'autoria d'aquesta gran obra és difícil de determinar. Consta de cinc novel·les, de les quals les tres últimes constitueixen un cicle unitari anomenat Lancelot en prosa (Lancelot del llac, La cerca del sant Graal i La mort del rei Artús).

Referències

[modifica]
  1. Cirlot, Victoria. La novela artúrica. Orígenes de la ficción en la cultura europea (en castellà). 1a ed. Barcelona: Montesinos, 1987, p. 108. ISBN 84-7639-041-6. 
  2. Simó, Meritxell «Prosa». Introducció a la literatura europea. FUOC [Barcelona], 2014, pàg. 99.
  3. «The Failure Of Lancelot» (en anglès). Arthurian Legend. [Consulta: 11 novembre 2022].
  4. Galbi, Douglas. «Pentecostal Oath as context for Elaine of Corbenic raping Lancelot» (en anglès). purple motes, 28-08-2022. [Consulta: 11 novembre 2022].