Lipscombita

Lipscombita
Fórmula química	Fe2+Fe3+ 2(PO₄)₂(OH)₂
Epònim	William Lipscomb
Localitat tipus	mina Sapucaia (Proberil mine), Sapucaia do Norte, Galiléia, Vall de Doce, Minas Gerais, Brasil
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BB.90
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BB.90
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.05 – Anhang
Dana	41.10.2.1
Heys	19.12.14
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 7,310Å; c = 13,212Å;
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1953
Símbol	Lcb
Referències

La lipscombita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom de William Nunn Lipscomb, Jr. (1909–2011), químic nord-americà de la Universitat de Minnesota guanyador del Premi Nobel, qui va determinar l'estructura cristal·lina del compost sintètic.

Característiques

La lipscombita és un fosfat de fórmula química Fe²⁺Fe3+
2(PO₄)₂(OH)₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. És un mineral isostructural amb la zinclipscombita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lipscombita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, richel·lita i zinclipscombita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Sapucaia, a Sapucaia do Norte, Galiléia (Minas Gerais, Brasil). Ha estat descrita en altres localitats tot i que els jaciments on s'hi troba són escassos. Als territoris de parla catalana ha estat trobada en dos indrets de la serra de l'Albera (Pirineu Oriental, Catalunya Nord): els camps de pegmatites de Cotlliure i el d'Argelers de la Marenda.