Namibita
 Namibita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu(BiO)₂(VO₄)(OH) |
| Epònim | Namib i naming region (en)  |
| Localitat tipus | Granja Mesopotamia 504, Vall Mesopotamia Copper, Districte de Khorixas, Regió de Kunene, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.50 |
| Dana | 38.5.9.1 |
| Heys | 21.3.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | verd fosc |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Diafanitat | translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,100 |
| Birefringència | δ = 2,100 |
| Dispersió òptica | r < v extrema |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1981-024 |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Nmb |
| Referències | [1] |
La namibita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del desert del Namib, a Namíbia.
Característiques
[modifica]La namibita és un vanadat secundari de coure i bismut, de color verd fosc i fórmula química Cu(BiO)₂(VO₄)(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1981. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4,5 i 5. És un mineral estructuralment relacionat amb la brendelita. Químicament s'assembla a la khorixasita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la namibita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la Granja Mesopotamia 504, a la Vall Mesopotamia Copper, al districte de Khorixas de la regió de Kunene, a Namíbia. També ha estat descrita a altres localitats d'Austràlia, Canadà, República Txeca, Alemanya, Japó, Mèxic, Anglaterra i els Estats Units.
Referències
[modifica]