Zincolivenita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralZincolivenita
Zincolivenite-107044.jpg
Cristall de zincolivenita
Fórmula químicaCuZn(AsO4)(OH)
Epònimolivenita, zinc i solució sòlida mineral
Localitat tipusAgios Konstantinos [St Constantine] (Kamariza), Districte de Lavrion (Laurion; Laurium), Prefectura d'Attikí (Attica; Attika), Grècia
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BB.30
Nickel-Strunz 9a ed.8.BB.30
Dana41.6.5.6
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 8,5839(15) Å; b = 8,5290(13) Å; c = 5,9696(9) Å;
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacialspace group 58 (en) Tradueix
Colorverd, blau verdós
Exfoliacióperfecta - perfecta en {010}, imperfecta en {101}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattranslúcida
Densitat4,34(15) g/cm3 (mesurada); 4,330 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,736(2) nβ = 1,784(2) nγ = 1,788(2)
Birefringènciaδ = 0,052
Pleocroismefeble
Angle 2Vmesurat: 30° (5), calculat: 31,5°
Dispersió òpticar > v, molt forta
Més informació
Estatus IMAaprovat
Codi IMAIMA2006-047
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

La zincolivenita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'olivenita. Rep el seu nom per la seva relació amb l'olivenita i el seu contingut en zinc.

Característiques[modifica]

La zincolivenita és un fosfat de fórmula química CuZn(AsO4)(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És un membre estructuralment diferent i intermedi de la sèrie de solució sòlida que es produeix entre l'olivenita i l'adamita, amb una proporció de Zn:Cu (ideal) 1:1; els àtoms de Zn i Cu estan ordenats en dos llocs coordinats de manera diferent en l'estructura cristal·lina.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zincolivenita pertany a "08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO4 sobre 1:1" juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trolleïta, namibita, fosfoellenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richellita i zinclipscombita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a Agios Konstantinos, al districte de Lavrion, pertanyent a la prefectura d'Attikí, a Grècia, on sol trobar-se associada a altres minerals com: escorodita, farmacoalumita, jarosita, conicalcita i arseniosiderita. Ha estat trobada en tots els continents del planeta, a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat zincolivenita a les mines La Amorosa i Cueva de la Guerra Antigua, a Vilafermosa, a la província de Castelló (País Valencià), i a la mina de Les Ferreres, a Rocabruna, Camprodon, a la província de Girona.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zincolivenita
  1. «Zincolivenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2017].